Els noms

REMEI D'ALCOVER, el Santuari (la Mare de Déu del Remei), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada. L'actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars. Havia estat a càrrec d'ermitans. Les VIRTUTS (ant: la Roca de la Virtut) Antic santuari (la Mare de Déu de les Virtuts), situat a 545 m alt, damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l'Albiol. En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s'alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX. El 1894 foren duts a l'església de l'Albiol la imatge i el retaule. L'Aixàviga vé, com tothom ja suposa, d'una arrel àrab, que segons sembla està relacionada amb la idea d''enreixat' o 'emparrat', i pot relacionar-se amb un lloc elevat entre muntanyes. Glorieta no té res a veure amb els jardins emparrats moderns d'origen francès, sinó, ben al contrari, amb el llatí vulgar 'glareta', plural de 'glaretum', que vol dir 'codolar', derivat de 'glarea', que significa 'areny, pedregar del llit d'un riu', significat que concorda molt bé amb la part superior del riu Glorieta, ple de barrancs.