Des de la Jonquera agafem la carretera de Cantallops. D’aquí una pista de terra, en força bon estat i ben indicada, ens mena a Requesens. Podem deixar el cotxe al pont de l’Anyet o continuar fins al veïnat de Requesens, la Cantina, restaurant obert els caps de setmana.
També es pot començar l’excursió al coll del Pou, on s’accedeix per carretera asfaltada des del Pertús, on prenem la carretera a Sant Martí d’Albera, i des d’aquí cap al coll de l’Ullat i puig Neulós.

0:00 h. Veïnat de Requesens. 415110 – 47000112 – 500. Indicat com la Cantina, té un restaurant i diversos edificis annexos. Sortim per la pista d’accés, reculant el tros que hem fet de pujada en cotxe i seguint el GR-11. Aviat passem entre la font Rovellada de Dalt, d’aigua ferruginosa, i el Pentinador, un petit i curiós edifici. Segons la llegenda, la senyora del castell venia fins a aquesta font a posar-se grumolls de ferro als cabells per esdevenir pèl-roja. Tres-cents metres enllà deixem a l’esquerra una pista que puja al coll del Pou i que és una opció més còmoda d’accedir al puig Neulós. Poc després deixem a l’esquerra el GR-11, que tornarem a trobar i que segueix un camí més curt, però que no passa pel castell de Requesens. Nosaltres seguim avall per la pista fins al pont de l’Anyet. Tot aquest tram també es pot fer per un camí local, marcat en groc, que baixa directament i que es troba indicat al començament.

0:20 h. Pont de l’Anyet. 495277 – 4699728 – 407. El passem i poc després prenem la pista que puja a l’esquerra i que ens mena al castell de Requesens. Ja al peu de l’edifici, en un revolt de la pista, prenem un camí que baixa a la dreta i que en poca estona ens deixa en una cruïlla entre un bosc de pins.

0:38 h. Cruïlla. 495607 – 4699886 – 470. Hi retrobem el GR-11. Hem de continuar per la pista que puja suaument NNE. Però abans és recomanable fer 150 m per la pista de la dreta (E) fins a un interessant forn de calç i un refugi lliure que hi ha al costat. Reculem a la cruïlla i continuem. Al cap d’un km i després d’un fort revolt a la dreta, trobem una bifurcació. Deixem la nostra pista i prenem la de l’esquerra. Poc després, en una altra bifurcació, anem a l’esquerra (si seguíssim per la dreta arribaríem sense pèrdua al punt 4). Aviat deixem un corriol a l’esquerra i la nostra pista es converteix en un camí planer, una antiga conducció d’aigua, de la qual encara resten algunes parets, i que servia per abastir d’aigua els masos de més avall i regar alguns camps. És un tram interessantíssim del recorregut, amb belles vistes de la vall i una gran varietat arbòria: alzines, roures, faigs, aurons, castanyers, avellaners... El camí acaba en un barranc que baixa del coll del Faig i on hi ha una petita construcció per recollir l’aigua.

1:08 h. Barranc del Coll del Faig. 496210 – 4701421 – 560. Cal seguir barranc amunt una estona (hi ha algunes marques grogues) després pujar a l’esquerra (dreta del barranc) i poc després passar a l’altre costat i pujar fins a una pista.

1:15 h. Pista. 496461 . 4701478 – 617. La travessem i seguim amunt per un corriol que fa giragonses dins la fageda, sempre ben orientats per marques grogues. El camí toca un revolt d’una pista abandonada i continua amunt en pujada molt forta. Després passa una altra pista (35’; 861 m) i s’inclina cap al caire de l’esquerra. En assolir-lo gira a la dreta, suavitza la pujada, passa per les restes d’una cabana i arriba a un coll.

2:10 h. Coll del Faig o coll Ventós del Faig. 497283 – 4701885 – 986. Amb un faig monumental, que justifica el nom. Hi trobem el GR-10, que seguim a l’esquerra (NW), enmig d’una fageda magnífica, amb exemplars grandiosos. Passem el coll Pregon, continuem per carena i poc després arribem al refugi lliure de la Tanyareda (18’; 496580 – 4702810 – 1042). Endavant trobem la font de la Tanyareda (8’; 1.060 m), abundosa i bona. Iniciem l’última pitrada fins al cim, que ja fa estona que veiem.

2:53 h. Puig Neulós. 495746 – 4703497 – 1255. Amb un monòlit fet pel pastor Manel, personatge senzill i intel•ligent, de Sant Martí d’Albera, i que durant el segle XIX senyorejava aquestes muntanyes amb els seus ramats. Al costat hi ha una important instal•lació de comunicacions francesa. S’hi arriba per carretera asfaltada pel costat francès. Fora d’això, la vista panoràmica hi és magnífica, amb l’Empordà i el Rosselló als peus, la mar ben a prop i una llarga filera de cims pirinencs. Descendim (SW) al costat d’un filat, fins al coll del Pou (15’; 1.118 m), on passem el filat i hi trobem la pista que puja de Requesens. Reculem (NNE) de pla 200 m per visitar el pou de glaç (495062 – 4702880 – 1116), molt ben bastit, amb una galeria d’entrada i refet el 1992. Tornem al coll i seguim pel costat del filat. Passem el roc dels Tres Termes, que deixem a la dreta, i sempre pel costat del filat (SW) anem seguint la carena fins al coll de Pal (17’; 982 m). Passem el filat i continuem per la banda del Vallespir per una pista rudimentària que segueix la carena de prop. Després la pista es perd i continua un camí, que es fa una mica borrós. Convé no perdre els senyals grocs, que s’allunyen de la carena per deixar el puig Pinyer a l’esquerra.

3:46 h. Coll Forcat. 493632 – 4700804 – 837. Comunica Requesens amb Sant Martí d’Albera. Hi passa un GR d’enllaç entre els GR-10 i 11. El seguim a l’esquerra (SE), primer per baixada molt dreta i després per una pista força pendent. Passem al costat de la font de la Verneda (11’; 730 m) i continuem per pista fins al punt de sortida.

4:25 h. Requesens. Final de l’itinerari.