0:00 h. Pàrquing
puente d'Espigantosa. 1.525 m.
Sortim pel PR-11, camí de sobre
el pàrquing. Aviat arribem a
les envistes de la magnífica
cascada d'Espigantosa. Travessem el
riu d'Aigüeta de Grist i seguim
pujant per una extraordinària
ribera. El camí és ben
marcat i clar. Més amunt puja
amb més força.
1:30 h. Refugi
Àngel Orús. 2.100 m.
Refugi nou, net i molt ben equipat.
És aconsellable fer-hi nit.
Sortim del refugi pel camí
indicat a Posets, GR dels Quatre Refugis,
variant del GR-11.
2:10 h. Bifurcació.
2.360 m. A la dreta el
GR planeja cap al coll de Piana i
la vall d'Estós (Als mapes
actuals de l'Alpina aquesta bifurcació
està mal indicada i el camí
dibuixat com a GR que hi va des del
refugi no és correcte). Seguim
pujant i poc després creuem
el torrent de Llardaneta.
2:35 h. Desviació
al collado d'Eriste. 2.540 m.
Deixem aquesta bifurcació i
el GR a l'esquerra. Som al peu de
la Canal Fonda, escletxa profunda
entre el Diente de Llardana i la Tuca
Alta. El camí es redreça
fort. Generalment hi ha neu a la Canal
Fonda i són necessaris els
grampons, però actualment,
en ple estiu, és possible que
no facin falta, perquè la neu
ha minvat molt. Al refugi donen informació
precisa. L'ascensió, amb neu
o sense, es fa dura.
3:40 h. Collado
del Diente de Llardana. 3.010 m.
Al capdamunt de la Canal Fonda. Vista
espaterrant de la carena de las Espadas
i del Tucon Royo. Entre aquests cims
i nosaltres, el profund Forau de la
Neu. A l'esquerra, sobre nostre, l'inoblidable
silueta del Diente de Llardana. Si
no aneu esvalotats, és un lloc
ideal per gaudir de la grandiositat
d'aquestes muntanyes. El camí
s'enfila a la dreta per pujar l'Espalda
de Posets, en un paisatge de pedres
i tarteres, sense ni una planta amable.
Cap al final, quan falten una cinquantena
de metres per assolir el cim, la carena
és fa una mica més estreta
i cal assegurar els passos, però
en cap moment és excessivament
aèria.
4:55 h. Pico
de Posets o de Llardana. 3.375 m.
Panoràmica impagable. El dia
que hi vaig ser era diàfan
i es veien, entre altres, els cims
del Mont Perdut, de Vignemale i més
enllà. Cap al N, de NW a NE,
tota la serralada axial, des de la
Múnia fins més enllà
del Perdiguero. Cap a l'E, la Maladeta,
Ballibierna i molts cims més,
més enllà, que no vaig
identificar bé. Al SW destacava
el Cotiella. La vall de Viadós
resplendia de verd. En canvi, els
glaciars del voltant, que encara surten
als mapes, han desaparegut del tot.
El
retorn el fem pel mateix camí.
Cal comptar-hi entre 2:30 a 3:30 h
fins al refugi i 1:15 h més
fins al pàrquing.
Variant
De tornada vam seguir un altre
itinerari a fi de passar pel plan
dels Ibons . (No és el que
indiquen els mapes de l'Alpina i que
no és apte per a simples excursionistes).
El nostre camí surt de sobre
el collado del Diente de Llardana.
Una mica abans d'arribar-hi (3.050
m), decantem a l'esquerra i baixem
a trobar un pas estret, una escletxa,
una mica per sobre del coll que hi
ha entre la Tuca Alta i l'Espalda
de Posets. El pas es troba a 2.900
m. Baixem per l'altre costat, inclinant-nos
a la dreta, per anar sobre l'ibon
de Turmo o de Posets. Fins aquí
no hi ha cap mena de camí i
un ha d'orientar-se sobre el terreny.
A l'escletxa hi ha algunes fites.
(Vist des del llac de Posets el pas
no és el collet que es veu
a l'W d'aquest llac, sinó una
escletxa més a la dreta, que
passa desapercebuda). Després
anem resseguint la cadena de llacs,
fins sota l'ibon de les Alforches,
on enllacem amb el GR procedent d'Estós.
És un itinerari llarg i dolent,
que no recomano. Crec que per anar
a l'esplèndid i solitari plan
dels Ibons és millors fer-ho
amb més calma des del refugi.
Aquest itinerari es pot escurçar
força travessant la serra de
Llardana, per paratges poc freqüentats,
on he vist abundants i tranquils isards.
Al mapa aquest itinerari l'he marcat
amb ratlles discontínues.
|
