Riera Major. 0:00h; 65a.

Pista de Sant Iscle. 0:25h; 85a. Passat el pont trobem la pista que de Cerdanyola va a la carretera d'Horta per la vall de Sant Iscle. La seguim cap a la nostra esquerra i després de 200 m arribem a la masia de Can Catà. Es tracta d'una masia força ben arreglada i antiga, que té una important extensió de terrenys dins el Parc de Collserola. En realitat es podria venir en cotxe fins aquí sense cap problema, però des de Cerdanyola sempre hi ha gent caminant, corrent o amb bici per aquesta pista i val més respectar-la. Tot i així el nostre itinerari del torrent d'en Fotja pròpiament comença aquí.

Can Catà. 0:30; 95a. Davant mateix de la porta de la casa hi ha una porta reixada amb un cartell al costat que indica "Reserva Natural Eurel. Reserva ecològica Privada. Prohibit el pas". Es tracta, doncs, d'una zona del Parc propietat de Can Catà, però que es pot visitar com a part del Parc. A la porta també hi ha la indicació d'un itinerari del Parc, l'A-10. Tot i que la porta està sempre ajustada, només cal passar la mà per la balda i alçar-la per poder-la obrir (recordeu l'advertiment d'avisar a la casa). Som a l'inici d'una avinguda solemne enmig d'un bosc net i cuidat, que immediatament invita a respectar-lo, però també a gaudir d'una vegetació variada i exuberant. Destaquen els pins insignes i també hi ha pins blancs, a més de cedres, xiprers, alzines i roures, entre d'altres. Els pins insignes, molt grans, sembla que estan condemnats a ser talats, perquè no es reprodueixen bé i hi ha perill que caiguin. Ací i allà podem veure unes capsetes, en general de fusta, utilitzades com a nius d'ocells.

Avancem per l'avinguda i al final la pista principal va cap a la Font Nova i una altra puja a la Serra d'en Ferrer per l'esquerra. Nosaltres n'agafem una de més estreta, a la dreta, que baixa a creuar el torrent i que també té la indicació de l'it. A-10 del Parc. En arribar al torrent, enlloc de creuar-lo deixem aquesta pista que puja a la Serra d'en Masriera i per on segueix l'it. A-10, i ens decantem per una altra a l'esquerra que segueix el torrent, planejant. Aviat es pot percebre un torrent a l'esquerra, que ve d ela Font Nova i entrem en una zona d'alzines exuberants, amb plàtans, algun pi i un gran cedre. Aviat arribem a una placeta (80a), que té una alzina al mig. Agafem la pista de la dreta i poc després deixem una altra pista a la dreta que puja també cap a la serra d'en Masriera. Un centenar de metres més endavant arribem a la Font Vella de Can Catà.

Font Vella. 0:40h; 95a. En arribar a una clariana la font es troba en un racó a la nostra dreta en un petit barranc que dóna al torrent de Can Catà . Aquesta font, també dita de Moisès, té un quadre de rajoles catalanes referent a la trobada de Moisès al Nil i una inscripció "1784", que recorda una de les seves reformes. És un lloc molt agradable i és fàcil trobar-hi algun ocell que va a beure de la petita bassa rectangular que hi ha. Sortim de la font continuant en pujada el camí que portàvem i que travessa el torrent, del qual ara s'aparta durant una estona. Després d'uns 300 m, quan s'acaba la pujada, deixem una pista a la dreta (115a), per on després anirem. Però ara ens interessa anar a la Font Nova i per això hem de tirar per l'esquerra. Immediatament deixem una pista a la dreta, que puja a la serra d'en Ferrer i 2' després, en una altra placeta també amb una alzina al centre, deixem una pista a la dreta i una altra a l'esquerra i continuem per la més usada, girant a la dreta. No hem fet ni 50 m que trobem un pont sobre el torrent del Palau, secundari del de Can Catà, per on ve la pista que havíem deixat al final de l'avinguda. Seguim recte endavant i sense creuar el pont, en una zona d'arbres potents i uns 300 m després ja som a la Font Nova de Can Catà.

Font Nova. 0:47; 95a. Aquesta font, posterior a la Vella, com el seu nom ja indica, té fins i tot pretensions arquitectòniques, amb una petita escalinata per escoltar concerts i, al fons, un rebost ben amagat i que no espatlla gens l'encant del racó. No fa encara setanta anys que aquí s'hi feien solemnes berenades, però avui dia està força abandonada i no raja gens d'aigua. Per continuar el nostre itinerari hem de refer el camí fins a la cruïlla de la Font Vella.

Cruïlla de la Font Vella. 0:57; 115a. Quan arribem a aquesta cruïlla deixem la pista que baixa a la Font Vella i continuem recte per la nostra pista en pujada suau, creuem dos petits torrents, baixem una mica i en una clariana on s'acaba la pista tornem a trobar el torrent de Can Catà, que a partir d'aquí ja s'anomena d'en Fotja (7'; 120a). A la dreta hi ha un camí antic i perdut. A partir d'ara deixem les pistes per molta estona i anirem per corriols i camins. També el paisatge canvia, ja que abandonem el cuidat bosc de Can Catà i, encara que no sortim de la propietat, entrem en una zona de bosc més natural i salvatge, on dominen els pins bords. De moment, però, tenim vegetació de ribera. Continuem seguint el curs del torrent en direcció contrària a les aigües, encara que gairebé sempre baixa del tot sec, per un corriol estret i no gaire clar, enmig d'una abundant clapa d'estepes i brucs. Uns 200 m després el corriol es perd enmig d'unes bardisses en un punt on el torrent fa un petit salt. Per continuar hem d'agafar un mal corriol que s'enfila a la nostra esquerra, al costat d'un torrentet secundari. Després de pujar durant un centenar de metres, girem fort a la dreta (145a), entre espessa vegetació i continuem en pujada més suau, ara una mica per damunt el torrent d'en Fotja. Quan fa uns 300 m que hem deixat aquest torrent passem per sota d'una línia elèctrica d'alta tensió (160a; 7'). Hi ha corriols a banda i banda, que segueixen aquesta línia, però no em fem cas i continuem recte pel nostre. Creuem un altre torrentet i 5 min després ens agafa un corriol que ve de la nostra esquerra (190a). Seguim recte, creuem dos petits torrents més i el nostre corriol s'acaba en un camí més important (220a). Seguint-lo per l'esquerra ens portaria a la part alta de la serra d'en Ferrer. Nosaltres el seguim cap a la dreta, tot baixant. Al cap d'uns 2 min trobem una bifurcació.

Bifurcació a Can Coll. 1:19h; 210a. En aquesta bifurcació el camí de la dreta ens podria portar a Can Coll, tal com indicava una fita del Parc, que ha estat esborrada. Descric part d'aquest recorregut en la Variant-1. Per continuar el nostre it. seguim el camí de l'esquerra, remuntant el torrent d'en Fotja. El camí fa una llarga marrada per travessar el torrent del Cargol, des del qual es té una bona vista sobre bona part de la vall, amb el Vallès al fons. Després de passar un altre petit barranc, trobem un trencall a la dreta, que en tres minuts ens porta a la font del Rossinyol (230 m). Val la pena fer-hi una visita. És una font senzilla, que raja poc, situada entre pollancres al bell mig del torrent d'en Fotja. A sobre, a l'altre vessant, hi ha les cases de can Nebot. De la part de baix de la font surt un corriol que en 10 minuts ens portaria al camí que després descriuré en la Variant-1. Tornem enrere al nostre camí i després de passar per la capçalera dels torrents que donen naixement al torrent de Fotja, pugem fort i sortim a una pista que comunica les cases de Can Nebot amb la carretera d'Horta.

Pista de Can Nebot. 1:40h; 290a. Seguim aquesta pista cap a l'esquerra, de pujada, i en 4 min som a la carena divisòria entre el Vallès i el Barcelonès, al Km 8,2 de la carretera d'Horta a Cerdanyola, prop del Portell de Valldaura i al costat del "Restaurant Juaco".

Ctra. D'Horta. 1:44h; 320a. En aquest punt es pot gaudir d'una àmplia vista sobre el Barcelonès. Per tornar cap al punt de partida seguirem un recorregut molt més fàcil i tranquil. Prenem la pista que hi ha sobre mateix de la que hem arribat, en força bon estat, que té indicadors del Parc amb "Serra d'en Fotja; Turó de l'Ermità". Seguim aquesta pista, que després de les neteges de marges que ha dut a terme el Patronat del Parc s'ha convertit en un passeig desencisat, sense desviar-nos per corriols que trenquen a cada costat, fins arribar al coll de Can Cerdà, on la pista es bifurca. En aquest punt es pot arribar per l'it. de la Variant-1.

Coll de Can Cerdà. 2:00h. 235a. (El nom no consta als mapes i l'he posat jo guiant-me pel lloc) Deixem la pista de l'esquerra que va a la Font dels Caçadors i a Can Cerdà, i continuem recte, per la pista que indica "Can Catà, Propietat privada, Prohibit el pas". En aquest tram de pista convé estar atents a les indicacions que donem perquè hi ha molt camins a l'esquerra que ens poden despistar. Voregem per la dreta el Turó de l'Ermità, i arribem sota una línia d'alta tensió. Per la dreta baixa un camí amb molt fort pendent que porta directament al torrent d'en Fotja. 1' després trobem a l'esquerra un camí que porta al turó de l'Ermita i a Can Coll. Hi ha un pal indicador del parc. Un altre minut més tard hi ha un altre camí (235a), que s'uneix a l'anterior. Baixem fort per la pista, després planegem i tornem a baixar i arribem a un zona on a l'esquerra hi ha un centenar de pals de delimitació de la propietat de Can Catà. Just abans d'un panell indicador (8') "Propietat de Can Catà. Camí sense sortida. No passar", deixem dos trencalls que van a Can Coll i a Can Codina. Per aquí puja de l'esquerra una petita línia elèctrica, que continua per la pista que seguim. Continuem baixant i 3' després trobem 7 pals més uns deu metres per sobre la pista. Deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra (165a) que passa pel mig dels pals i que puja a la part final de la serra de Masriera. Zona amb alzines, roures i pins, que s'acaben al cap d'un minut per l'incendi de fa uns anys. Comencem a baixar, però ens detenim per gaudir de la vista: Cerdanyola i Ripollet al davant; més enllà el Montseny; cap a la dreta tenim el Turó de Montcada que sobresurt darrere alguns edificis del cementiri de Collserola. Continuen pel corriol i quan fa un petit coll, a l'esquerra hi ha un camí que retrobem després. Després el corriol puja un no-res i som a l'última altitud de la serra.

Serra de Masriera. 2:20h; 170a. Som a l'última altitud de la serra, que ens permet veure bona part del torrent d'en Fotja. A l'esquerra tenim el Puig de la Guàrdia. Després el camí baixa fort, fa un revolt a l'esquerra i en un altre a la dreta (120a), on trobem el camí que fa poc hem deixat. A partir d'aquí el camí entra altra vegada en una zona de densa vegetació, fins que amb un altre pendent molt pronunciat arriba a la pista de Cerdanyola a Sant Iscle (80a), uns 300 metres abans d'arribar a la casa de Can Catà.

Pista de Cerdanyola a Sant Iscle. 2,35h. 80a. Agafem aquesta pista cap a la nostra esquerra i poc després deixem a l'esquerra la pista que va a Can Coll (indicacions: A09 i GR173, i A05 que seguim), creuem el torrent de Can Codina i anem deixant totes les pistes que trenquen a un costat i a l'altre. Quan ja som a les envistes de Cerdanyola, veiem a la nostra dreta l'ermita de Santa Maria de les Feixes, enmig dels camps de la masia de Canaletes i força abandonada. A l'altre costat trobem aquesta notable masia. Passem per sota de dos arcs d'un aqüeducte, creuem la Riera Major i ja som al punt de partida.

Riera Major. 3:00h. Final de l'itinerari.

VARIANT-1. Font de la Tórtora

Partim de la bifurcació de Can Coll (punt 6de l'it. anterior). 0:00h; 210a. El camí de la dreta té un pal curt amb senyals de verd-vermell, i la indicació "can Coll", esborrada. Seguim aquest camí i deixem el que va a la carretera d'Horta. El camí baixa fent revolts. Als 3' deixem un trencall a la dreta, per on tornarem. Continuem pel corriol endavant, força embardissat, que s'enfoca cap al fons de la vall i ens permet veure el cim del Turó d'en Fotja. Al cap de poc aquest corriol travessa el torrent del Cargol i s'endinsa al torrent d'en Fotja, que segueix una petita estona. És un lloc ombrívol, de gran bellesa, una mica salvatge. Poc després que surt del torrent i comença a seguir el vessant esquerra, quan sembla que vol agafar un altre torrent secundari, a mà dreta hi ha unes lleugeres traces de senderol (185a). Convé seguir-les perquè porten a un petit planell on hi ha una construcció rudimentària i singular per alimentar i observar ocells. Posa: "Comedero para aves" / "2-92 PECAS". És un racó idíl·lic i ben cuidat. Tornem enrera al corriol i continuem pujant.

Bifurcació de la Font del Rossinyol. 0:10h; 195a. El corriol va a parar a un camí transversal. Cap a l'esquerra ens portaria a can Nebot o, en uns deu minuts, a la font del Rossinyol. Agafem a la dreta, en baixada suau pel vessant esquerre del torrent d'en Fotja.

Nova cruïlla 0:17h; 180a. El camí de l'esquerra puja al coll de Can Cerdà, on s'arriba al cap d'uns 10 min, i és una opció que podem seguir si volem escurçar una mica el recorregut. Nosaltres continuem baixant pel camí de la dreta, ara amb força pendent. Al cap d'uns 200 m trobem una altra cruïlla. Se seguíssim el trencall de l'esquerra, que sembla la continuació natural del camí, al cap d'uns 100 m més arribaríem a un barranc, gairebé ja a tocar d'una línia elèctrica, que ens permet pujar a la carena seguint el camí de conservació de la línia o baixar al torrent d'en Fotja i pujar per l'altre costat; però és un corriol difícil i sovint molt brut. Agafem, per tant, el corriol de la dreta, en direcció (SE) al fons dels torrent d'en Fotja, on arribem amb un minut (145a). Quan hi arriba el corriol és torna força embardissat. Seguim el torrent, ara amb aigua, perquè per aquí hi ha, segons la guia de Miquel Sànchez, la font de la Tórtora. No he sabut trobar-la. Tot i així, l'espai és agradable, amb avellaners, abundant cua de cavall i altra vegetació de ribera. Al costat dret del torrent, en una petita esplanada hi ha les restes d'una petita cabana, segurament de caçadors. Tot aquest fondal està ple de senyals de presència de senglars, que vénen a aprofitar l'aigua i el fang. Continuem el nostre itinerari pel vessant dret del torrent, en direcció a la capçalera i al cap de quatre minuts tornem a trobar el camí de baixada que hem fet al principi de l'itinerari. Seguint-lo cap a l'esquerra, en 3 minuts som al punt de partida.

Temps total de la Variant-1: 25 minuts.