Vallclara. 0.00
h; 600 m. El poble de Vallclara
(Conca de Barberà) és
gairebé un poble carrer, el de
les Muralles, situat entre l'església
i les ruïnes de l'antic castell.
Avui dia és un plaer veure les
cases ben adobades. Té menys
de 100 h; però s'ha convertit
en segona residència de moltes
famílies originàries del
lloc. La casa de colònies Sant
Joan funciona com a English Summer durant
l'estiu des de 1980.
Sortim del costat de l'església
i comencem a baixar pel carrer principal.
A la sortida del poble travessem el
barranc de Vallclara. Al costat del
pont hi ha una font molt enfonsada i
amb aigua abundant. Seguim la pista
en direcció sud-oest i al cap
d'un quart travessem la carretera que
va a Vilanova de Prades. Poc després
deixem a la dreta una pista i seguim
per la que puja suaument, gairebé
paral·lela a la carretera, fins
al mas del Xagra. Deixem aquest mas
a la dreta i continuem pujant en la
mateixa direcció (S), ara més
decididament, per un camí antic.
Poc després passem per sota una
roca balmada i el camí comença
a fer llaçades fins que puja
a la carena.
Coll del
Comellar d'en Berga. 0.50 h; 860 m.
Continuem pujant per la carena, amb
la vista posada a la punta del Curull,
que tenim davant nostre. Arribem a
una pista, que seguim a la dreta durant
uns 6 min. La deixem, en una petita
fondalada, per agafar un corriol que
puja a l'esquerra (S). Aquest trencall
exigeix una mica d'atenció
per no passar-hi de llarg. El caminet
puja força fort, sobretot al
començament. Un cop al collet
de la carena, girem a l'esquerra per
arribar-nos al cim, que és
a menys de 100 m.
Punta del Curull.
1.21 h; 1.021 m. Cim més
alt de la serra de la Llena i amb
vista dilatada. Tornem fins al collet
i resseguim (W) els espadats de la
carena durant uns 10', fins que, sobre
el poble de Vilanova de Prades, trobem
un camí que hi baixa. El descens
és ràpid, però
convé aturar-se de tant en
tant per contemplar, darrere nostre,
els espadats que deixem.
Vilanova de
Prades. 1.46 h; 885 m.
Situat en la partió d'aigües
del Montsant i el Francolí.
Té una població de 150
h. Destaca l'església de Sant
Salvador, d'estil barroc, construïda
a la fi del segle XVIII. Aquí
es pot acabar tranquil·lament
l'itinerari del cim comarcal. Per
completar una mica la caminada ens
acostem fins al poble de Prades, que
sempre mereix una visita. Ho fem pel
PR C-184, que ens hi acompanyarà.
Baixem davant l'església i
creuem el poblet. Poc després
de deixar-lo trobem la Font Vella,
al costat de la pista. Una mica després,
en una bifurcació, prenem la
pista de l'esquerra, que al cap de
poc deixem per un camí, també
a l'esquerra, que puja suaument. En
ser a la carena (uns 18' des del poble),
baixem a creuar el barranc de Mataró
i seguim per l'altra banda fins al
coll Pubill, on trobem una pista que
ens ve de l'esquerra. La seguim a
la dreta, creuem el barranc de Cucurulla
o dels Rius i pugem entre camps. El
paisatge, durant tot aquest trajecte,
és sobretot de camps d'ametllers
i algunes oliveres. També hi
ha alzinar i alguns castanyers.
Coll de Rossinyols.
2.53 h; 970 m. Veiem Prades
davant nostre, en un turonet.
Prades. 3.13
h; 945 m. Hi entrem pel
nord, per la porta del barrancs dels
Bassots. Al costat de la ben conservada
porta (foto) hi ha un museu a l'aire
lliure amb tot d'eines tradicionals
de camp. Tota la vila manté
una aparença d'antigor, en
un procés de restauració
ben portada. Es nota que basa la seva
economia actual en l'atracció
turística. Encara ens queda
temps de visitar la vila i de fer
un tomb per les muntanyes del voltant.
Una excursió no gaire llarga
i que permet visitar un cim que se
sol passar de llarg és arribar-se
al pla de la Guàrdia.
Sortim per la banda sud de la vila,
i prenem una pista a la dreta de la
carretera de Capafons i la Febró
(T-704). Hi ha pals indicadors. La
pista primer va de pla (SSE) i després
comença a pujar. Just al començament
de la pujada deixem un trencall a
la dreta, que també puja al
pla, i seguim recte fins al coll del
Vidrier (21' des de Prades). Aquí
deixem la pista principal i girem
a la dreta, sempre de pujada. Aquesta
pista ens porta sense problemes al
pla.
Pla de la Guàrdia.
3.54 h; 1.140 m. El cim,
com el seu nom indica, és un
pla. Ofereix bones vistes fins ben
lluny. Destaca la perspectiva cap
a la serra de la Llena i, darrere,
les Garrigues. Es veu gairebé
tot el camí que hem fet. Baixem
per la banda nord, per un caminet
que surt del costat d'un pessebre
metàl·lic. Fa algunes
voltes i després arriba a una
pista, que seguim a l'esquerra. Més
enllà gira a la dreta i, ja
sense deixar-la, ens mena pel coll
del Toniet -on trobem els GR-7-1 i
65-5, que seguim a la dreta- a Prades
altre cop.
Prades. 4.34
h. Final de la jornada.
|