Interès
de l'itinerari
Travessa
molt interessant, tot i que llarga.
Els desnivells són, en general,
suaus, encara que sumats tots fan un
bon paquet. Tot el camí és
entre boscos bellíssims i variats,
amb predomini del roure. Com  a
punts destacats tenim l’ermita
de Sant Antoni de Pàdua, tot
just sortint de Camprodon, que és
també el punt més elevat
del recorregut. Després el cim
del puig Ou. Tant l’un com l’altre
són dos magnífics miradors.
També és interessant l’església
de Sant Andreu de Porreres, en un solell
solitari, i l’esvelt pont dels
Esquellerincs, avui inútil, perquè
no hi passa cap camí. Les ermites
de Santa Magdalena del Coll i de Sant
Feliu del Bac són dues ruïnes,
que potser esperen la caiguda total
o una improbable restauració.
Evidentment, Camprodon i Sant Pau de
Seguries mereixen una atenció
especial, però la llargada del
recorregut no deixa gaire temps per
entretenir-s’hi. |
|
|
|
Aproximació
| A
Camprodon i a Sant Pau de Seguries
s’hi arriba amb cotxe, ja que
hi passa la carretera C-38. El parc
de la Mare de la Font es troba a l’entrada
de la vila, poc després de
la rotonda que mena al centre o que
permet la circumval•lació.
Tractant-se d’una travessa,
cal buscar algun mitjà de transport
que connecti els dos punts. Hi ha
un bon servei d’autobusos, de
TEISA, entre les dues poblacions,
però cal consultar els horaris.
|
|
|
Característiques
tècniques
| |
Durada:
7.05 h. |
| |
Desnivell:
+ 1.080 m; – 1.150 m. |
| |
Distància:
21,9 km. |
| |
Dificultat:
No presenta cap dificultat tècnica,
tot i que hi ha algun tram, entre Sant
Andreu de Porreres i el Coll, en què
els camins són perdedors.
|
|
Recomanacions
| Bon
calçat. Cal portar aigua. La
font de Resclusanys sol rajar, encara
que ignoro les garanties que pot oferir,
perquè hi ha molt bestiar. Abans
d’iniciar la caminada cal estudiar-se
bé els camins, que no sempre
són evidents i perquè
hi ha més d’una cruïlla
que ens pot oferir dubtes. |
|
|
|
Descripció
del recorregut
| |
| Camprodon
– Ermita de Sant Antoni
– Coll de Canemar –
Puig Ou – Sant Andreu de
Porreres – Pont dels Esquellerincs
– El Coll/GR-1 – Sant
Pau de Seguries |
|
| |
0.00 h. Camprodon:
parc de la Mare de la Font.
447750 – 4684450 – 931.
Sortim pujant (SW) per sobre la font,
abundosa, que dóna nom al parc.
El camí s’enfila fort,
en un bosc de pins i avets. En arribar
a la carena canvia de direcció
(NE), passa la collada dels Malalts,
amb unes antenes, i arriba al cim.
1.15 h. Sant
Antoni. 448649 – 4684033
– 1361. Hi ha una ermita dedicada
a Sant Antoni de Pàdua
i conservada per un grup d’amics
de Camprodon. La vista, des del cim,
és àmplia, i nosaltres
vam tenir una extraordinària
panoràmica dels Pirineus, blancs
com poques vegades. Descendim pel costat
oposat al d’arribada fins al collet
d’en Sivilla (1.175 m). Aquí
enllacem amb el PR-186, que anem seguint,
en un bosc on predominen els roures
i sense gaires desnivells. Passem pel
la collada del Remei i el coll de l’Alec.
2.15 h. Coll
de Canemar. 451063 –
4682534 – 1086. Enllacem amb una
pista provinent de la collada del Sitjar,
que seguim (W). Al coll següent,
el de la Bau, deixem la pista a la dreta
i continuem per una que va per l’obaga,
fins a sobre de les basses de la Font
de les Planelles (18’; 452104
– 4682163 – 1054). Aquí
deixem la pista i el PR, i pugem a la
dreta, per un camí que ens mena
al coll d’Arrencafels, en què
passem una pista i continuem per carena
(W) fins al cim.
3.05 h. Puig
Ou. 452923 – 4681687
– 1299. Vista esplèndida
dels Pirineus. Descendim per carena
 (NE),
en un tram força impedit pels
matolls, sobretot de boix, fins al coll
Salgà, amb una petita bassa,
on girem a la dreta (SE), ja per camí
més bo, fins que retrobem la
pista que havíem deixat a les
basses de la Font de Planelles. Passem
una tanca i 400 m després deixem
la pista principal i en prenem una altra
que baixa a la dreta fins a la font
de Resclusanys, origen del torrent de
Porreres. A l’altra banda de la
font prenem un camí antic (WSW)
que baixa recte fins a una pista rudimentària
en un portell entre roques. Seguim aquesta
pista a l’esquerra (S), que després
s’acaba i continua un camí.
Força de pla arriba fins a sobre
el Triadú, on baixa per les feixes
cap a la casa. A la porta del Triadú
anem (S) per la pista d’accés
a la casa fins al coll del Triadú.
Aquest coll és una cruïlla
de camins. Agafem la pista de més
a la dreta fins a l’església
de Sant Andreu de Porreres, que ja fa
estona que veiem.
4.20 h. Sant
Andreu de Porreres. 453468
– 4680468 – 846. L’església
ja està documentada abans de
l’any mil, però ha estat
mig restaurada recentment. Havia estat
parròquia fins al segle XX. Baixem
per les feixes de sota l’església,
cap a l’esquerra, i anem a passar
un torrentet que ve del coll de Triadú.
A l’altra banda prenem un camí
que baixa força prop del torrent,
després se’n separa i travessa
una pista. L’inici de la baixada
a l’altre costat de la pista queda
ben amagada, ja que la mateixa pista
ha desfet el camí. Després
el camí fa un descens suau, força
brut en alguns punts i arriba a la masia
del Pagès, ja a la pista de Sant
Pau a la vall del Bac. Passem la pista
i per la vora dels prats anem a trobar
un pas de la riera de la vall del Bac.
4.48 h. Pont
dels Esquellerincs. 453194
– 4679329 – 612. El camí
no passa pel pont, sinó uns metres
més avall. El pont és
sobre el torrent de Porreres, que en
aquest punt deixa les seves aigües
a la riera. Pugem a l’altra banda,
voregem per l’esquerra el pla
Magre i continuem per una pista que
puja, tot fent giragonses, fins a la
casa del Coll. Cal passar per sota la
casa i entre les granges, cosa que provoca
les ires del seu actual propietari,
una persona poc amable i poc coneixedora
de l’acolliment d’aquestes
terres. Darrere la casa, en una petita
elevació, hi ha les ruïnes
de l’ermita de Santa Magdalena
del Coll, que vam passar de llarg, sense
ganes d’enfrontar-nos amb l’agressiu
propietari. De moment no sembla que
ningú vulgui restaurar l’ermita,
que s’està caient.
5.25 h. El
Coll/GR-1. 453299 –
4678791 – 764. El GR es troba
passada la casa i segueix una bona pista
durant una estona. El vam seguir a la
dreta (W). Després abandona la
pista principal i baixa cap al coll
de Sant Feliu del Bac. No passa per
l’ermita, que es troba uns metres
a la dreta, en un turó. Després
del coll deixem el GR a la dreta i anem
cap al Martinoi, masia habitada i amb
gent amable. De davant la casa pugem
a reprendre la pista que havíem
abandonat, que seguim a la dreta (W).
400 m enllà, en una bifurcació,
deixem la pista principal –que
puja al collet del Cortal, a la serra
de Vivers, per on passa la carretera
de Capsacosta–, i anem a la dreta,
per una pista que, tot planejant, ens
mena a la mateixa carretera força
més enllà, a tocar ja
del coll de Sant Pau i del poble mateix.
7.05 h. Sant
Pau de Seguries. Final de
l'itinerari. |
|
|
|
| Data
del recorregut: Itinerari
fet el 14 de febrer de 2009 amb el CMSC, guiats
per Joan Josep Carmona, expert muntanyenc
i gran coneixedor de camins. |
Mapes
útils
| l’Alta
Garrotxa. E-25. Editorial Alpina. |
|
|
|
|
|
