Des de Girona hem d'agafar la carretera GE-531, en direcció a Sant Gregori i seguir després cap a Sant Esteve de Llémena. Uns dos km després d'aquest poble agafem la GE-530, cap a Sant Aniol de Finestres. A l'entrada del poble, just passat el pont sobre el torrent de Conques (el rètol diu erròniament "Riu Llémena"), girem a la dreta (a l'esquerra la carretera va a l'església) i deixem el cotxe al costat del restaurant de Can Tura.

Sant Aniol de Finestres. 0.00 h; 390 a.

Costabella. 0:20 h; 460 a. És una masia força bonica. Actualment és habitada per un home i una dona ja grans. L'home, en Pere, ens explica amablement el camí que hem de fer. Volem anar a Puigsallança pels cingles de Costabella i el camí de la font de Can Barretina i baixar per la lleixa d'en Fabà. Des de la casa es veu molt bé (NNE) el cim de Can Barretina i, sota seu, entre dues cingleres impressionants, la lleixa coberta d'alzines. Per dirigir-nos-hi l'hem d'anar a trobar per sobre d'una cinglera més petita i sota d'una altra cinglera molt gran que queden a la seva esquerra, els cingles de Costabella, que formen el vessant SE de la serra dels Senglars. Entre els dos grups de cingleres hi ha una clotada formada per un torrent que s'ajunta a l'anterior pel seu vessant dret. La part superior de la clotada està coberta de roures i és per on puja el camí de Can Barretina. En Pere ens acompanya un tros. Sortim de l'era de can Costabella per la dreta, costat E, passem arran de dues basses i del pou i ens dirigim al darrere de la casa, a la part superior. Just al costat d'un obi de pedra surt el camí, que emprèn per la carena, en la direcció NW (la línia general de partió d'aigües dels teulats de la casa). El camí puja per entre unes alzines força notables i surt a una clariana. A l'altre costat de la clariana puja exactament per la carena, gairebé imperceptible i enmig de vegetació herbàcia i arbustiva abundant. Convé no deixar-se temptar per un corriol que sembla més aparent i que va per la dreta per sota de la carena. Durant uns 7 min no hem de deixar per res la carena, buscant els millors passos per un camí perdedor, que en realitat és una drecera rudimentària.

Després d'uns 10 min (530 a) el camí deixa la carena i es decanta cap a la dreta. A partir d'aquí, encara que molt brut, no té pèrdua possible. En ascensió continuada es dirigeix a trobar la clotada abans esmentada. En alguns trossos el camí encara mostra restes de la seva importància local en èpoques no molt allunyades, però en general cal seguir-lo atents a les branques baixes dels arbres i a les espines. És una pena que es perdi, perquè ofereix algunes vistes úniques i perquè és una ascensió molt directa al Puigsallança. Al cap d'uns 40 min creuem el torrent que forma la clotada, on el camí agafa direcció SE. Al cap d'uns 5 min arribem a una bifurcació.

Bifurcació. 1.05 h; 765 a. El camí de la dreta, que segueix recte, és el que passa per la lleixa d'en Fabà i que farem de tornada. Nosaltres agafem el de l'esquerra, que gira fort i es dirigeix altre cop cap al torrent. Però de moment no el travessa, sinó que puja tot fent giragonses pel seu marge esquerre. Té aspecte de camí ben treballat, encara que de tant en tant es troba molt brut. Al cap d'uns 15 min (875 a) creua el torrent en un punt on és possible que hi hagués la perduda font de can Barretina. El camí es desdibuixa i entra on encara es perceben les restes de feixes abandonades, pertanyents a l'antiga casa de Barretina. Deixem de pujar per anar de pla, allunyant-nos del torrent. Al final de les feixes la mica de corriol que anem seguint puja una xic i es fica en una petita escletxa a la dreta, per on puja a una carena secundària (905 a).

La seguim a la dreta, de pujada. Al cap de poc deixem una pista de desembosc abandonada i bruta i aviat entrem en un bosc d'alzines on el camí es perd. Cal tenir confiança i travessar-lo pels millors passos, sense deixar la carena i mig minut després sortim a una pista deteriorada i aviat arribem a un camí travesser, amb una fletxa vermella pintada sobre una llosa.

Camí travesser. 1.35 h; 940 a. Es tracta del camí d'Olot a Girona pel turó de Sant Jordi, Finestres i Rocacorba, en un punt gairebé del tot al S del turó de Faig Rodó. Per anar-hi agafem aquest camí cap a l'esquerra, vorejant el turó, i farem cap a una antiga pista que puja de la Rovira passant pel coll dit de la Placeta. Seguirem aquesta pista a la dreta, en deixarem una altra a l'esquerra i arribem a un altre llom, que seguim cap a llevant fins que arribarem al Faig Rodó.

Faig Rodó. 2.00 h; 1.019 a. El cim no té bona visibilitat, però hi ha dos faigs remarcables. Baixem del cim en direcció est i arribarem a un collet, on hi ha una terma. Deixem a l'esquerra un camí que va al Grau i pugem pel llom seguint un corriol que ens portarà al Puigsallança.

Cim de Puigsallança. 2.10 h; 1027 a. El cim de Puigsallança és el més alt de la serra de Finestres i és vèrtex geodèsic. Hi ha una magnífica vista panoràmica. Destaquen, sobretot, les vistes més locals de Santa Pau i del castell i santuari de Finestres. Baixem en direcció a llevant i aviat ens endinsem en una bonica fageda. Al cap d'uns 7 min, enmig de l'inici d'un torrent, deixem a la dreta un camí que puja, també pintat amb els senyals vermells del camí d'Olot a Girona (és una variant que no puja al Puigsallança), i que ens portaria al punt on l'hem trobat de pujada (1.35 h). Seguim baixant fins que el nostre camí passa a tocar d'un collet suau, a la nostra esquerra, a la capçalera d'un torrent, en una zona de faigs.

Collet del Baixant dels Bous o de la Terma Alta. 2.23 h; 915 a. En aquest lloc, encara que no gaire visibles, hi ha una cruïlla de camins. A l'esquerra, pujant al coll i baixant pel costat de la vall de Santa Pau, hi ha un corriol que porta al clot de la Salgueda. El camí que seguíem, i que és el més marcat, travessa el torrent i continua cap a Finestres. Nosaltres agafem un corriol gairebé imperceptible que, abans de creuar el torrent, tira cap a la dreta, baixa una petita fondalada i puja per l'altre costat per assolir una zona d'alzines, al començament de la lleixa d'en Fabà. Aviat es posa ran de cingle. Cada cop es fa més panoràmic, amb un cingle a sobre i un altre a sota, ran del qual anem passant. S'obren vistes sobre el vessant de Finestres i de Sant Aniol. El corriol no és gaire fressat, però es deixa seguir, en lleugera baixada i donant la volta al turó de Can Barretina. Al cap d'uns 10 min, just quan som a l'extrem del turó (815 a), el corriol sembla que es perd, però el podem anar resseguint, sempre força prop de la cinglera i sempre de baixada. En aquest tros hi ha algunes fites que ens poden ajudar i després es retroba el camí. Hem anat voltant el turó de Can Barretina i ens estem acostant a una clotada que queda a la nostra dreta, que és la que hem fet de pujada, encara que la cinglera sembla que vulgui donar una volta molt forta.

Bifurcació. 2.45 h; 765 a. Arribem a la bifurcació que hem trobat de pujada (punt 2). Només ens cal desfer el camí que ja hem fet abans. De totes maneres ens convé estar atents quan arribem prop de la carena de Costabella, perquè una mica abans hi ha una bifurcació tancada, amb dos corriols gairebé paral·lels, que ens pot haver passat desapercebuda de pujada. Cal agafar el camí de l'esquerra.

Sant Aniol de Finestres. 3.45 h. Arribada als cotxes i final de l'itinerari.