Logo
Contacta
 

Cardó: cim de les Picòssies


Descripció de l'itinerari

Més informacions
Fotos
Racó literari
 
 
Interès de l'itinerari

Excursió molt interessant pel terreny, sorprenent, encinglerat i variat; per les vistes, amples i belles; pelCim de les Picòssies camí, a trams molt bo, a trams embardissat, a trams sense traça. Tot plegat ens assegura un dia entretingut. El cim de les Picòssies, el segon més alt de la serra de Cardó, té unes parets verticals que superen la Xàquera (o Creu de Santos) en vistositat i interès excursionístic. Crida l’atenció que per aquest cim hi passi una cursa de muntanya, ja que el terreny, accidentat, no és per curses.

Cim de les Picòssies vist des del camí de Montredon

Aproximació

A Rasquera s’hi arriba per la C-12, entre Mora d’Ebre i Tortosa. També hi ha una carretereta, TV-3022, que el connecta amb el Perelló.

Característiques tècniques
Durada: 5.50 h.
Desnivell: 880 m.
Distància: 15,2 km.
Dificultat: El tram entre les Llacunes i el portell de Cosp és complicat i amb camí poc clar. La baixada final al portell es fa sense camí i és força pendent. Tot plegat exigeix experiència a la muntanya.
Recomanacions
Cal anar ben calçat, amb pantalons llargs, per protegir-se de les mates i espines, i ben proveïts d’aigua, ja que la que es troba no és fiable.
Descripció del recorregut
 
Rasquera – coll de Pins – les Llacunes – cim de les Picòssies – portell de Cosp – camí dels Montredons – camí dels Frares – Rasquera
 
0.00 h. Rasquera. 298217 – 4541856 – 195. Sortim de la part alta del poble, pel camí de Sant Domènec. Sant Domingo (com s’anomena l’ermita) és una senzilla construcció barroca molt popular a Rasquera, que hi celebra romeries. Darrere l’ermita s’inicia la ruta de l’observatori d’E. Líster, que nosaltres seguirem. Està marcat amb senyals blaus. El camí s’enfila per la carena i ofereix vistes panoràmiques cada vegada més àmplies.
0.50 h. Coll de Pins. 297659 – 4540342 – 500. Al cim encara hi ha les restes de l’observatori del general Enrique Líster, des d’on dirigia les operacions de la batalla de l’Ebre. Descendim i arribem a un collet, a la partida de les Moles, on trobem un camí a la dreta també procedent de Rasquera, amb Agulla de l'Albamarques vermelles, que a partir d’ara ens acompanyaran fins a les Llacunes. Continuem carenejant i una estona després arribem a un collet al peu de l’agulla de l’Alba i d’una cinglera que sembla infranquejable. Però el camí es decanta a la dreta i tot planejant es dirigeix a una clotada, per on puja sàviament. És el Grau. Al capdamunt continua a la dreta i aviat deixa l’espina principal i s’inclina a l’esquerra per anar a un contrafort secundari amb un pal curt de seguiment. El passa i baixa a la dreta, cap a la capçalera d’una fondalada.
2.20 h. Les Llacunes. 296589 – 4538630 – 525. Collada ampla, amb les ruïnes del mas de Garrupo, un pou encara ben conservat i feixes abandonades. Cruïlla important de camins: a la dreta (W) un es dirigeix al mas de Comanegra, al costat de la carretera al santuari de Cardó; a l’esquerra (E) un altre baixa cap al grau del Feiso del Gerro (segons el mapa) o la Graeta (segons un pal de seguiment), per enllaçar amb el camí que baixa del portell de Cosp; enfront (S, després SW) hi ha el camí que seguirem. Fins aquí hem caminat per terreny irregular i camí estret, però ben marcat i clar, ja que no n’hi cap altre; a partir d’ara haurem d’estar més atents, ja que el camí es fa més perdedor. Continuem, doncs, sud, per un camí també amb marques vermelles. Al cap de 400 m deixem a l’esquerra el camí amb marques vermelles i continuem per un altre amb fites, que seran a partir d’ara l’única indicació del camí, junt amb esporàdiques cintes de plàstics lligades a les branques dels arbres. En arribar a un planell, el camí gira a l’esquerra (S, és un punt que exigeix atenció) i puja a un cim petit. A l’altra banda segueix a la dreta i, sempre prop de la carena, s’enfila fins a un portell, on canvia de vessant. Tira cap a l’esquerra, fins a un collet, on torna a pujar prop de la carena i abans d’arribar al cim s’inclina a l’esquerra per tornar de nou a la carena. A l’esquerra tenim destacat el cim de les Picòssies i més enllà el coll de la Barca. Ens hi dirigim per la carena, amb vistes amples. Tot aquest tram exigeix atenció a les fites i a les traces de camí.
3.05 h. Cim de les Picòssies. 296715 – 4537715 – 769. En realitat nosaltres vam passar el cim perCamí de l'Ase sota, a la dreta, directes cap al coll de la Barca. Passem el coll i deixem a la dreta la pedra de la Barca. Anem pel penjat i imperceptible camí de l’Ase, que passa just sota la pedra i que ens mena de nou a la carena a l’altra banda de la pedra de la Barca. Després cal anar baixant per la carena o ben a prop, buscant els millors passos fins al coll de Cosp.
3.35 h. Portell de Cosp. 296692 – 4537134 – 640. Pas important entre el monestir de Cardó i Rasquera, hi trobem un camí ben traçat i freqüentat. Baixem a l’esquerra (NE), per camí dret i completament descalçat per les motos fins a la font de Múrria, mentre contemplem la paret impressionant per sobre de la qual hem passat fa una estona. A la baixada deixem a la dreta el camí que mena al refugi de la Font del Teix. La vegetació d’aquest tram, obac, contrasta amb tota la que hem fet fins ara.
3.57 h. Font de Múrria o de Gaitano. 296958 – 4537403 – 491. Canalitzada i difícil de treure’n profit un excursionista. Deixem a l’esquerra un camí a les Llacunes i a la dreta un altre al refugi de la Font del Teix. D’aquí en avant el camí, anomenat camí dels Montredons, és una pista que descendeix suaument i que a partir del coll de Montredons és asfaltada.
4.55 h. Camí dels Frares. 299676 – 4539906 – 188. A la plana de Manxol un pal de seguiment ben posat ens indica que hem d’abandonar la pista i girar a l’esquerra (NW), per l’anomenat camí dels Frares, perquè és el que empraven els carmelitans per anar de Rasquera al monestir de Cardó. Sense complicacions, ens deixa al punt de sortida.
5.50 h. Rasquera. Final de l’itinerari.
 
Data del recorregut: Itinerari fet el desembre de 2008.
 
Mapes útils
Cardó-Rasquera. 1:25 000 i 1:10 000. Editorial Piolet.
 
 
Lloc web creat per Pere Robert. Es permet l'ús i la còpia d'aquestes pàgines sempre que no sigui per a fins comercials. Es prega que citeu el web d'origen. Qualsevol suggeriment serà ben rebut al correu electrònic correu