Riells. 0:00 h;
500 a. Sortim de davant la
plaça de l'Abadia de Sant
Martí de Riells per una pista
en bon estat que comença per
sobre i gairebé paral·lela
de la carretera d'arribada i planeja
cap a la riera de Riells. Aquesta pista
porta a Santa Fe pels Corrals de Perernau
i Vimeners. Després de 3 min
deixem a mà esquerra una pista
que s'enfila cap al Corralet d'en Pelegrí.
4 min després travessem la riera
per un pontet i 50 metres més
endavant, quan la pista fa el primer
revolt, la deixem i travessem la riera
a gual, aprofitant les pedres. És
la primera vegada que creuem la riera,
però ho haurem de fer moltes
més.
Riera de Riells.
0:07 h; 510 a. Entrem en
una zona d'una bellesa extraordinària,
encara que des de fa molt poc, a causa
de la tala total de la perxada de
la Torroella, l'aspecte del vessant
que queda a la nostra esquerra és
força desagradable. També
el terra està ple de les deixalles
de la tala. Han salvat, només,
4 o 5 castanyers grossos i vells,
que semblen avis xarucs enmig de les
deixes de brancam; però han
destruït de manera incomprensible
la bonica i abundant font de les
Fogueres, que em servia per agafar
aigua en començar el camí,
i també ha desaparegut, almenys
de moment, el prat que hi havia. Per
tot això val més girar
la mirada cap a l'altre costat, on
la riera continua baixant joliua i
la vegetació resta intacta.
Per sort, la tala s'acaba aviat. El
bonic sender que hi havia abans està
força perdut, en part brut
per les restes de la tala i en part
menjat per la pista de desembosc que
han fet; per això gairebé
no queda més remei que seguir
aquesta pista durant uns 6 minuts.
Camí
de les Cascades. 0:13 h; 525 a.
Poc després que la pista té
un curt trencall, i just abans d'arribar
a un gran pedra rectangular i a l'últim
castanyer gros, es desprèn
a mà esquerra un corriol que
segueix la ribera dreta de la riera
a certa alçada i que arriba
fins al lloc anomenat Dues Rieres,
i que nosaltres farem servir de tornada.
De moment seguim endavant i de seguida
s'acaba la pista. Continuem per un
corriol que ara entra decididament
a la part més estreta i encaixonada
de la vall, lloc verament selvàtic:
hem arribat al Clot de l'Infern.
A partir d'aquí hem de creuar
diverses vegades la riera buscant
els millors passos i sense allunyar-nos
mai gaire de l'aigua, que baixa i
salta cantaire entre cascades i gorgs.
Després d'uns 10 min la vall
s'eixampla una mica i el nostre corriol
en troba un altre que ve per la dreta
procedent del Revolt d'en Formiga.
El seguim cap a l'esquerra i de seguida
tornem a ser a la riera, al lloc on
hi ha al vessant esquerra una penya
important i, a sota, el Gorg Negre,
bassiol petit comparat amb altres
gorgs del mateix nom. Poc després
trobem la confluència, per
la dreta, del torrent de Can Bernat,
que travessem, i entre els dos torrents
arribem a una petita esplanada, Dues
Rieres, on hi ha una gran roca
una mica balmada. Tot aquest recorregut
es pot fer en un quart, però
de ben segur que trigarem més,
embadalits per la contrada.
Des d'aquí podríem seguir
remuntant la riera, però avui
tenim una altra idea. Per això
travessem el torrent de Vimeners
i per la seva riba dreta seguim un
corriol que retorna cap a Riells,
però encara no haurem fet 30
metres que, en un petit llom, trobem
una desviació a penes perceptible
a la nostra dreta.
Camí
del Collet Xic. 0:33 h; 650 a.
Agafem, doncs, aquest nou corriol,
que de tant en tant té alguna
senyalització morada i abundants
fites i que serpenteja pel llom de
la serra, enlairant-se. Al cap de
6 min deixem un corriol que planeja
per la dreta (700 a) i 7 min després
un altre, també per la dreta,
que puja (735 a), just quan som al
costat d'un monòlit que queda
a la nostra esquerra. Aviat el nostre
camí planeja i travessa per
la part superior d'una tartera, la
Canal Llarga. Hi ha algun tros
que el camí puja fort. Deixem
un camí a l'esquerra que baixa
i arribem a una carbonera, ja a les
envistes d'una altra tartera, la Canal
Xica. Aquí el camí
es fa perdedor i, tot i que hi ha
fites que pugen per sobre de la carbonera,
el pendent és pronunciat i
és fàcil relliscar.
Per això és millor agafar
per l'altre costat de la carbonera
i anar directe a la base de la tartera,
per la qual és fàcil
pujar. Quan som al capdamunt de la
tartera, on hi ha parets d'antigues
carboneres, retrobem més clar
el camí, que en direcció
S, a la nostra esquerra, es dirigeix
a trobar una bretxa entre pedres,
coneguda com a Collet Xic.
Collet Xic.
1:10 h; 885 a. És
un bon lloc per descansar una mica
i contemplar el feréstec escenari
que tenim al voltant nostre. Destaca
força avall i molt a prop d'on
hem passat sense que ho hàgim
vist, el Pont de l'Àliga,
una pedra plana enclavada entre estrats
gairebé verticals. També
la vista sobre la vall dels torrents
de Vimeners i de Can Bernat és
molt bona i més enllà,
sobre el castell de Montsoriu i les
muntanyes de les Guilleries.
Continuem el nostre camí, força
brut, fins a un altre collet, després
del qual hi ha una bifurcació.
El camí de l'esquerre deu anar
al Sot Llobater i el de la
dreta, que agafem, es dirigeix cap
al coll de l'Escala. Aquest
camí planeja fins que troba
el camí que puja del Sot Llobater
(mal pintat amb senyals grocs), que
seguim a la nostra dreta, en forta
pujada. Aviat deixem un corriol esborradís
a la dreta i més enllà
un altre, i procurem anar sempre prop
del sot, però sense travessar-lo
mai. Al cap d'uns 20 m, ja gairebé
al mateix coll, deixem el camí
més fressat de l'esquerra,
que se'n va pel Portell del Bisbe
cap a Santa Fe o Fontdecorts, i agafem
a la nostra dreta un camí que
de seguida es fa perdedor, però
que es dirigeix sense dubtar a la
part més baixa del pla de l'Escala.
Coll de l'Escala.
1:30 h; 1020 a. Arribem
a aquest punt al costat d'una agulla
que queda a la nostra dreta, i que
val la pena de pujar, ja que els faig
del coll no deixen veure el paisatge,
per poder tenir una vista panoràmica
des del lloc més elevat que
farem en aquest itinerari. Davant
per davant nostre destaca la mola
important de l'Esquei Blanc i força
més elevat, a la seva esquerra,
la Cornera. Més llunyà,
i una mica a la dreta de l'esquei
i ja molt allunyat es veu el Turó
Alt i a la seva dreta els encontorns
de la Feixa Llarga. La visió
cap a les Guilleries és important.
Per sota nostra baixen els sots dels
Passejadors i de l'Infern, per on
passarem aviat.
Continuem el nostre itinerari baixant
per l'altre costat del coll de l'Escala.
El camí ara està molt
aperduat, però es pot seguir
amb seguretat posant atenció
a les abundants fites que hi ha. Transcorre
enmig de la fageda, en molt lleugera
baixada, per dirigir-se a trobar el
Sot dels Passejadors cap a
la meitat del seu recorregut. Creuat
aquest sot, el camí segueix
de pla per l'altre costat uns 30 min
fins trobar un camí una mica
més fressat que ve de prop
del coll de Mosquera (980 a).
Seguim aquest camí de baixada,
a la nostra dreta, i de seguida entrem
en una zona d'alzines, on hi ha dos
monòlits força grossos.
Després el camí revincla
a la dreta i baixa fort entre faigs
i després flanqueja per dirigir-se
al Sot de l'Infern i immediatament
després, entre un caos de pedres,
al Sot del Burro (880), just
per sobre mateix d'on clonflueixen
aquests dos torrents per formar el
Sot del Güers. Passat aquest
sot el camí puja una mica i
quan arriba a dalt es troba una bifurcació.
Camí
de Pla Sescorts. 2:00 h; 910 a.
Baixant pel camí de la dreta
aniríem al torrent de Vimeners
per la Roureda Verda. Nosaltres agafem
el de l'esquerra, de pujada, que en
pocs revolts i en uns 6 min ens porta
vers els pla Sescorts (950
a). Hi trobem una gran carbonera.
En direcció W surt un camí,
però nosaltres n'agafem un
altre en direcció NE, que encara
puja una miqueta. Després travessa
un coll ample a l'altre costat del
qual comença una important
fageda. Hi ha un camí que baixa
a la dreta i un altre a l'esquerra,
amb senyals vermells, que seguim i
després baixa cap a la perduda
font del Grèvol, que
és una mica de bassiol entre
arbrets de grèvol. Ara ens
trobem plenament dins la fageda i
cal estar atents, perquè el
camí es fa perdedor. Després
de la font no baixem de dret, sinó
suaument i una mica escorats a l'esquerra
fins que al cap d'uns 3 min els senyals
vermells giren cap a l'esquerra (algú
em pot dir cap on van?) i nosaltres
seguim cap a la dreta, al costat d'una
fletxa groga perduda enmig del bosc.
Després baixem més decididament
fins que arribem a una pista que ve
de Cal Sac, ja al costat del
torrent de Vimeners. Tot aquest camí,
com he dit, és força
perdedor, però net, perquè
discorre enmig de la fageda.
Pista de Cal
Sac. 2:15 h; 840 a. En
realitat és tracta d'una pista
de desembosc que mor una mica més
avall. Podem optar per seguir la pista
cap a la dreta, de baixada, o travessar-la
i trobar-la més avall, que
és una mica més curt.
Quan la pista s'acaba seguim baixant
per un corriol sempre a prop i a la
dreta del torrent, passant per alguns
trossos força embardissats.
Després d'uns 5 min deixem
un corriol a l'esquerra que creua
el torrent i puja a Cal Sac. Uns 5
min després el nostre corriol,
ara clarament únic, creua el
torrent i entra en una zona d'alzinar,
allunyant-se del fons de la vall.
Al cap d'uns 7 min deixem a la dreta
un viarany que baixa i uns 3 min després
agafem un corriol que baixa i deixem
el de l'esquerra que puja cap als
Corrals de Perarnau. Amb uns 2 min
més arribem al replà
de Dues Rieres.
Dues Rieres.
2: 37 h; 650 a. Aquí
agafem el camí que travessa
la riera i que hem fet de pujada i
l'anem seguint en baixada suau. Durant
tot el trajecte sentim a la nostra
esquerra el soroll de l'aigua que
baixa al fons de la vall. Passada
una carbonera que té una pedra
enorme al mig, deixem un camí
a la dreta, que ens portaria també
a Riells pel Corralet d'en Pelegrí,
i seguim pel de l'esquerra, que ara
en baixada més forta aviat
ens porta a trobar la pista de desembosc
que havíem fet cap a l'inici
de l'itinerari, al costat dels castanyers
grossos. Ja només ens queden
fer els 10 min fins a Riells.
Riells. 3:00
h. Final del recorregut.
|
