Logo
contacta
 

Webs i altres informacions

 
 

Sobre Banyoles i la comarca del Pla de l'Estany podeu consultar diverses webs. Aquí només en poso dues:

logo Limnos Limnos, Interessant web de temes de natura, referits sobretot al Pla de l'Estany.

Web del Pla de l'Estany, amb informació molt completa: http://www.plaestany.cat/


Qui vulgui tenir més informació sobre el Pla de l'Estany pot consultar el llibret: Itineraris pel Pla de l'Estany. 11 rutes i 106 llocs d'interès, Ed. Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Banyoles, 1992.

Sobre aquesta ruta en diu alguna cosa el llibre de Lluís Willaert i Garcia: Rocacorba, PAM, 2001. Aquest llibre té diversos itineraris per les muntanyes de Rocacorba.


Falgons
Segons Coromines el nom prové, com Fogars, Falgars, Folgueroles..., del llatí vulgar Filicares, derivat llati clàssic Filex, 'falguera', que ell considera adequat per l'abundància que n'hi ha en tota l'obaga de les Serres de Finestres i Portelles. El poble ja és datat el 947 com a Villa Fulgoso. Té una església del segle XII, però molt modificada al XVIII. El castell de Falgons, que es troba a peu de carretera, poc abans de començar l'itinerari, pertanyia a la poderosa família feudal dels Cartellà, procedent de Sant Gregori (Gironès). És de planta gairebé quadrada, amb pati central i quatre torres als extrems. Construït al segle XIII, va ser molt modificat al XVII.
Podeu trobar més informació a la web següent: http://www.xtec.es/crp-pladelestany/indret/pe5.htm

Gorgó, gorgons
Gorgó. M'he decidit per aquest diminutiu de 'gorg', perquè les formacions de les quals estic parlant té la forma d'un gorg, però petit i no és un clot pregon. Quina paraula feia servir m'ha costat molt, perquè les definicions no sempre són clares ni equivalents. Un bon amic m'havia suggerit fer servir el terme tècnic gour, però vista la definició que en fa la GEC, no és exactament el mateix i com que, al cap i a la fi, 'gour', francès, és el mateix que el català 'gorg', segons la definició de més avall, m'ha semblat més adequat fer servir una paraula catalana. Tot això que dic es pot veure en les difinicions de diccionaris que poso a continuació.
Gorg Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs. DIEC i GEC. Precedeix del llatí vulgar gurgus, alteració del llatí clàssic gurges.
Gorga Remolí format en una massa d'aigua. 2. Gorg.
gour* [fr] Geomorfologia Petit embassament natural format a les coves per precipitació de carbonat càlcic. (GEC)
gour Flaque (toll, bassal) ou trou (forat) d'eau dormante dans une rivière. Patois (o sigui, occità!) gor, du latin gurges, trou d'eau. Per tant, és l'equivalent a gorg. Ara bé, el Le Gour de Tazenat és un llac format a la boca d'un volcà, accepció que amplia molt el significat de la paraula
gour Trou d'eau, mais ce terme peut localement désigner un gouffre (avenc). (Vocabulaire français et dialectal des cavités et phénomènes karstiques)

Montner: Cim força interessant, sobretot perquè té el seu origen en un volcà (i d'aquí el nom Mont Negre), on antigament s'hi feien patates. La boca del volcà encara és visible.

Església de St. Cebrià de Pujarnol: Situada a l'origen de la vall del Matamors entre les serres de St. Patllari, al llogarret anomenat Podio Arnulphi o Puigarnolf. És d'una nau amb volta lleugerament apuntada i absis semicircular. A l'exterior de la nau i a l'interior de l'absis hi ha una imposta. La portalada ha estat totalment renovada imitant una porta d'arc de mig punt adovellada, que conserva la ferramenta de l'època, i un forrellat de cap de serp. Tot i que resten elements del segle XII (part del mur nord), l'obra és una renovació del XIII. Al costat de l'església s'alça la torre fortificada de Pujarnol, un edifici amb pati central aixecat a partir d'una torre circular del XII. (Notes extretes del llibret :Itineraris pel Pla de l'Estany)

Les Estunes
Bona part del subsòl de Banyoles es caracteritza per la presència de travertí, una roca calcària d'origen lacustre formada en el fons de l'antic estany de Banyoles, que havia ocupat superfícies diferents a l'actual. En el paratge de les Tunes o Estunes es troba fracturat formant escletxes i baumes que, en forma de llargs corredors, es poden recórrer i alguns arriben fins a 30m. Tot el paratge és molt ombrívol, espesseït amb uns magnífics exemplars d'alzines i roures. Prop del mas Corralot hi destaca un magnífic roure martinenc, anomenat el Roure Gros, arbre monumental. El lloc ha estat sovint font d'inspiració de tot tipus de relats populars i llegendes, i en particular la tradició popular banyolina va situar-hi les Aloges o Goges, unes fades pròpies de l'estany de Banyoles que l'escriptor Mossèn Jacint Verdaguer va immortalitzar al seu poema Canigó. Antigament als anys 20, s'hi celebrava el Roser de les Estunes, trobada popular que tenia lloc el diumenge de Pasqua Florida. (Refosa del llibret del Consell Comarcal)

Puig Sesarques
Als mapes actuals de l'ICC el puig de Comaestremer no hi és. Segons ens havia dit un veí de la zona i tal com ens han confirmat membres del Centre Excursionista de Banyoles, també sobre la base del testimoni de diversos veïns de la zona, el punt que en aquests mapes indica com a Puig Sesarques en realitat és el de Comaestremer (888) i el Puig Sesarques (872) es troba una mica més a la dreta, en un cim que en alguns mapes no té nom i en altres consta com a Puigderric. En realitat el vertader Puigderric es troba al costat de l'ermita de Sant Nicolau i és força més baix. Al cim del Puig Sesarques hi ha una fita que indica la separació dels termes de Falgons i Biert, o sigui, de les actuals comarques del Pla de l'Estany i del Gironès, de manera que no estan ben fonamentades les afirmacions que fa Jordi López a Sostres comarcals de Catalunya quan diu que la separació de comarques no passa per aquest lloc. Ara bé, el punt més alt de la comarca és el puig de Comaestremer, però aquest cim, cobert de vegetació per tots costats, no té cap interès excursionista, de manera que continuem anant als Puig Sesarques. Entre aquest i el Golany potser hi podria haver disputa de quin dels dos és més alt, problema que solucionem en el nostre it. anant al dos. Ara bé, no és correcte posar el Montner com a sostre comarcal.

Ermita i castanyer de Sant Nicolau: L'ermita de Sant Nicolau de Pujarnol és una petita construcció romànica, segurament del segle XIII, però amb bona part de l'edifici renovat. Té una sola nau, molt curta, tallada per un absis semicircular, i amb la volta lleugerament apuntada.
El castanyer (Castanea Sativa), per les seves dimensions, ha estat declarat "arbre monumental" nacional. Aquest exemplar fa 9,9 m de volta i té una gran cavorca al mig del tronc, però encara avui fa abundoses castanyes. Al seu torn hi ha també altres castanyers de mides considerables. (Llibret Consell Comarcal)

Pedra de la Mà de Déu: És una pedra curiosa, que per un costat presenta tres incisions, que amb certa imaginació es pot veure que tenen forma de creu. A la part del darrere si pot arribar a veure la figura d'una mà gravada. Tot plegat ha donat lloc a una curiosa llegenda que expliquen els pagesos d'aquestes rodalies (potser relíquies d'una altra més antiga cristianitzada) que diu que des d'aquesta pedra la Mare de Déu va agafar empenta per pujar-se'n al cel, i que de la força hi va deixar gravada la mà. Informació donada per Joan Pontacq, del C.Excursionista de Banyoles.

Lloc web creat per Pere Robert. Es permet l'ús i la còpia d'aquestes pàgines sempre que no sigui per a fins comercials. Es prega que citeu el web d'origen. Qualsevol suggeriment serà ben rebut al correu electrònic correu