Cal anar per la D-20, l'eix de l'Arieja, entre Acs i Fois. A Tarascon d'Arieja prenem la D-108 a Vic-de-sòç, Auzat, Marc i l'Artiga. La carretera ens deixa a l'aparcament de l'Artiga, des d'on cal començar a caminar. El dia que el vam fer els del CMSC vam sortir un quilòmetre abans, del lloc de berenades de l'encreuament de la pista al bosc de Fontanals, ja que anàvem amb autocar (371935 - 4730432 - 1120, punt 1 del mapa).

0.00 h. Aparcament de l'Artiga. 371093 - 4730042 - 1179 (punt 2 del mapa). Una indicació clara al "Montcalm" ens indica el bon camí (aquí el xovinisme francès no s'està de fer el ridícul, ja que el Montcalm és un tres mil força inferior, en tots els sentits, a la Pica, sense que el fet d'estar en territori exclusivament francès no li doni cap preeminència). El camí (SW) va al costat del rierol per un paratge de ribera ombrejat. Al cap de 800 m, poca estona després de tornar a passar el rierol, convé estar atents a les indicacions que ens fan girar a l'esquerra (SE), en una forta pujada. Si algun despistat continués recte arribaria a una cascada, un bonic passeig. De seguida entrem en una fageda i aviat el camí reprèn la direcció SW.

1.30 h. Orris del pla de Nouzère. 369498 - 4729186 - 1675. Cleda i orri poc després de sortir del bosc. A l'esquerra surt un camí que passa per l'estany Sourd. El GR continua recte, entre prats, mentre la vista es va eixamplant. La pujada es va fent dura, sobretot el tram final, abans del refugi.

3.00 h. Refugi de Pinet. 368733 - 4727975 - 2238. Del CAF, al costat del petit estany de Pinet, ofereix les poques comoditats d'aquests llocs aspres, però que són ben acceptades. (Hi passem la nit, que és la revetlla de Sant Joan, i la celebrem amb coca, cava i música).
A les 7 del matí comencem l'ascensió, dura i constant. El camí surt del peu de l'estany i puja (S) per la valleta de Bars, amb el rierol d'Estats a la dreta. Aviat veiem al fons de la vall el port de Sotllo. A la dreta tenim els aspres pics dels Guins, el dels Talps i el de l'Ase. [Sempre m'ha cridat l'atenció aquests 'guins', paraula que no trobo documentada enlloc. Qui sap si podria estar emparentada amb 'guiny' , "acte d'aclucar una mica l'ull, fer l'ullet", que en rossellonès també té l'accepció de "caire o tros aspre o punxagut d'una cosa", i que s'adiria amb l'aspresa d'aquests cims. ] A l'alçada de l'estany d'Estats, que queda sota nostre, girem a l'esquerra (SE), per la coma de Montcalm, fins a l'estany de Montcalm, on tornem a girar sud.

5.30 h. Coll de Riufred. 369158 - 4725691 - 2978. Entre el Montcalm, a l'esquerra, i la pica d'Estats, a la dreta. Davant s'obre la vall de Riufred, amb una sèrie d'estanys. Continuem per la carena (SW) fins que assolim el coll (3.102 m) entre els pics de Verdaguer i d'Estats. Pugem a l'esquerra.

6.00 h. Pica d'Estats. 368807 - 4725277 - 3143. Ja hi som. El dia és bo i la vista meravellosa als quatre costats. A prop destaquen el pic de Verdaguer, el Sotllo i la carena dels Guins (W i NW), la punta de Gabarró (SE) i el Montcalm (NE). Més enllà un mar de cims, puntes i serralades, tot un món, grandiós i magnífic, i que s'ha de gaudir amb calma, per amarar-se'n, que per això hem fet l'esforç i perquè poques vegades se'ns dóna tenir una visió semblant.

El retorn el fem pel mateix camí. De totes maneres és força recomanable, si es té prou delit, de fer també el pic de Verdaguer, que no representa més de 10 min, i que és molt fàcil; i també el Montcalm, per al qual ja s'ha de comptar amb uns 40 min més, però també fàcil. Un cop al refugi és millor baixar pel camí de l'estany Sourd, més suau que el GR. Sense excessives presses, cal comptar tot plegat entre 4-5 h.