Interès
de l'itinerari
El
camí de Garcia és l’antic
camí que unia aquesta població
amb la Torre de l’Espanyol i que
avui dia està recuperat, tot
i que no porta aquesta marca durant
tot el seu recorregut: entre Garcia
i l’ermita de  Santa
Magdalena s’anomena camí
de la Creveta i forma part del circuit
de l’Ermita; entre aquesta i el
pla de la Mola (la carena de la serra
del Tormo) no té nom; des d’aquest
punt a la Torre de l’Espanyol
sí que porta el nom de Camí
de Garcia. En total són uns 11
quilòmetres sense gaire desnivell
entre els dos pobles. Cal afegir-hi
l’al•licient de la visita
a l’original ermita de santa Magdalena.
Lo Tormo és una muntanya no gaire
alta, però que des de la Torre
de l’Espanyol destaca per la seva
forma esvelta, origen del nom (per als
qui hi estigueu interessats, vegeu Joan
Coromines al DECLC, que li dedica més
de set pàgines, i també
l’Onomasticon), i que ofereix
una bella vista de la regió.
Així mateix forma part de la
llista dels 100cims, promoguda des de
la FEEC. En el nostre recorregut combinem
la travessa entre els dos pobles amb
l’ascensió a aquesta muntanya. |
| |
|
Aproximació
| Sortim
del poble de Garcia, a la Ribera d’Ebre,
encara que la travessa es pot fer
a la inversa.
|
|
|
Característiques
tècniques
| |
Durada:
3.40
h. |
| |
Desnivell:
+
550 m, - 450 m. |
| |
Distància:
11,2
km. |
| |
Dificultat:
La travessa és fàcil;
l’ascensió al Tormo exigeix
més aplom, perquè la cresta
és aèria en algun tram.
Si no es fa per la cresta, no ofereix
aquesta dificultat. |
|
Recomanacions
| Bon
calçat i pantalons llargs. A
l’ermita de Santa Magdalena s’hi
pot trobar aigua. No és aconsellable
amb molta calor. |
|
|
|
Descripció
del recorregut
| |
| Garcia
– coll del Mussol –
santa Magdalena – pla de
la Mola – lo Tormo –
la Mina – la Torre de l’Espanyol. |
|
0.00 h. Garcia.
302997 – 4556706 – 43. Comencem
a caminar al poble de Garcia, a l’església,
i pugem cap a l’església
vella, destruïda durant l´’última
guerra i després al castell.
Deixant el cementiri a la dreta, baixem
cap al rec de Bas, on passem una pista
que ve de la carretera. També
es pot començar al trencall d’aquesta
pista amb la carretera C-12, al km 17,
que estalvia un tros.
0.15 h. Cruïlla
de pistes. 302897 –
4557432 – 27. La que puja a l’esquerra
va a la granja del Figueral. L’altra
és la que surt de la carretera
i va a l’ermita de Santa Magdalena.
Hi ha un pal indicador del circuit de
Santa Magdalena, que ens diu que hem
de seguir per la pista, però
aquesta indicació és enganyosa,
perquè és un bon recorregut
per fer amb cotxe o bicicleta, però
no el millor per caminar. Sense fer
cas, doncs, de la indicació,
uns 10 m després de la cruïlla
pugem a l’esquerra, sense camí
clar, a unes feixes d’olivet.
Al capdamunt de la tercera feixa, sempre
prop d’on hem pujat, trobarem
un camí. Aquest és el
camí vell de Garcia a Torre de
l’Espanyol, en aquest tram anomenat
camí de la Creveta. El seguim
amunt i aviat, entre uns camps, trobarem
un pal indicador. Passem els camps,
i continuem tota l’estona fent
cas dels pals indicadors, que no sé
per què no n’hi ha cap
al començament, quan després
el camí està molt ben
senyalitzat.
0.30 h. Coll
del Mussol. 302999 –
4558074 – 101. Aquest coll es
troba entre dues torres elèctriques
d’alta tensió. Hi trobem
una pista, que seguim a la dreta, però
només uns 100 m després
la deixem i prenem altre cop el camí
a l’esquerra. A partir d’aquí
va tota l’estona per la carena
o ben a prop, entre vegetació
típica mediterrània: bruc,
romaní, llentiscle, càdec,
ginebre, savines i pins, i de tant en
tant, antigues feixes abandonades. Prop
de les ruïnes del Sequer de Ximet,
en un collet, passem una pista, anem
pujant amb suavitat, fins que descendim
a un altre coll i tornem a pujar. Arribem
a la pista, aquí asfaltada, que
mena a Santa Magdalena. La seguim a
l’esquerra. Poc després
deixem a l’esquerra la continuació
del camí, per acostar-nos a aquesta
ermita.
1.30 h. Ermita
de Santa Magdalena. 303435
– 4560796 – 315. L'ermita
de Sta. Magdalena està
construït sota una roca balmada
formada per l’alta cinglera, que
cobreix també la casa de l’ermità
i la casa dedicada a la clerecia. Hi
ha una font que brolla de la roca. A
prop hi ha els antics estables per protegir
els animals dels pelegrins. Retornem
fins al camí de Torre de l’Espanyol
(303346 – 4560653 – 310),
ara a la dreta i que remunta la part
final de la muntanya. Al cap de 500
m deixem a l’esquerra un corriol
no gaire net i continuem amunt. Abans
de fer la pujada final el camí
s’inclina NE, fins a la carena.
2.10 h. Pla
de la Mola. 303203 –
4561685 – 477. Rep aquest nom
el punt on el camí tramunta la
serra i continua per l’altre vessant
cap a Torre de l’Espanyol. Per
als que pateixin de vertigen continuar-lo
és la millor opció. Però
nosaltres volem anar al cim més
alt, lo Tormo, i per això el
deixem i trenquem a l’esquerra
per un corriol, que ressegueix la carena.
Aquesta aviat es converteix en un crestall,
a estones força prim, que  requereix
atenció. Mentre pugem els horitzons
s’eixamplen a banda i banda. Arribem
al primer cim, vèrtex geodèsic,
que alguns mapes anomenen lo Piló
(30’; 302444 – 4561510 –
525), i que és el punt més
alt de la serra del Tormo. Al nort-oest
tenim Torre de l’Espanyol, Vinebre,
Ascó i la central nuclear. A
l’oest l’Ebre. A ambdós
costats muntanyes i planes. Continuem
(W) fins a la proper (5’) cim.
2.40 h. Lo
Tormo. 302253 – 4561563
– 511. Un pèl més
baix que l’anterior, però
amb una visió més atractiva.
Per la seva silueta mes esvelta dóna
el nom a la serra. Un cop satisfets
del panorama, reculem unes metres fins
a trobar el camí de descens,
que ja haurem vist poc abans d’arribar-hi,
i que passa sota la mola pel costat
est. La vegetació es torna més
espessa i d’ambient més
humit, amb abundància del cirerer
de pastor. El camí, amb fort
pendent, després de seguir una
estona de carena, s’enfonsa en
un torrent, fins que desemboca en una
pista.
3.10 h. Paratge
de la Mina. 301997 –
4561954 – 266. El lloc rep el
nom per unes mines d’aigua (aljubs)
que s’utilitzaven per a regar
les hortes i de les quals encara queden
vestigis. Hi retrobem el camí
de Torre de l’Espanyol (aquí
anomenat de Garcia, com és lògic),
que baixa del punt on l’hem deixat
i que continua ben senyalitzat. El seguim
a l’esquerra, ara ja per pista,
fins al poble. Cap al final el camí
transcorre per la zona coneguda com
les Hortes, amb abundància d’oliveres
i ametllers.
3.40 h. La
Torre de l’Espanyol.
300999 – 4562976 – 167.
Al poble seguim els carrers de Balmes,
Nou, de l’Era i Major, fins a
l’església, amb una portada
barroca, on donem per acabat el recorregut.
Com a curiositat dir que el nom del
poble prové de la donació
que va fer el rei Alfons I al cavaller
Espanyol de Prades l’any 1175. |
| |
|
|
|
| Data
del recorregut: Itinerari
fet el maig del 2011, amb els amics Paco i
Raimon, de qui prové la idea d’aquesta
caminada. |
Mapes
útils
| No
conec cap bon mapa excursionista de
la zona. Pot ser força útil
la consulta per internet del mapa 1:25
000 de l’ICC. També pot
orientar el mapa comarcal, que és
el que il·lustra aquest itinerari. |
|
|
|
|
|
