La unitat central conté els components més importants de l'ordinador.

CAIXA I FONT D'ALIMENTACIÓ

Hi ha diferents tipus de caixes, algunes més grans, altres més petites i algunes de disseny més o menys original. Fins i tot hi ha qui es dissenya i es monta la seva pròpia caixa.
Actualment comencen a estar de moda els barebones, que són unes caixes de mides molt reduïdes. La principal limitació és que no podrem posar més d'un disc dur i una gravadora o DVD. Tampoc tenen gaires ranures per targetes d'ampliació.

Normalment, dins la caixa ve inclosa la font d'alimentació, que proporciona el corrent elèctric adequat a cada un dels components. La potència típica de les fonts d'alimentació acostuma a ser de 250 ó 300 wats. Aquesta potència és més que suficient excepte si necessitem instal·lar molts discos i/o unitats òptiques (gravadores o DVDs).

LA PLACA BASE

També s'anomena placa mare, de l'anglès "motherboard".

És on estan soldats els diferents xips (CPU, memòria, controladors, etc) i les pistes de coure que els connecten entre sí. També hi ha connectors per les targetes, els discos i la memòria.

Alguns components importants que hi ha a la placa base són:

• El rellotge que marca la velocitat de la CPU.
• Un rellotge per saber la data i l'hora.
• Xips controladors per busos, ports, discos, etc.
• Una pila o bateria per mantenir les dades de configuració i el funcionament del rellotge quan apaguem l'ordinador. La pila pot durar entre 4 i 6 anys aproximadament. Si quan engegueu l'ordinador us apareix un missatge indicant que s'ha perdut la configuració de la BIOS, segurament és perquè s'ha esgotat la pila i cal canviar-la.

A la placa base també hi ha altres components que veurem tot seguit.

LA CPU (Unitat Central de Procés)

És el cervell de l'ordinador. S'encarrega d'executar les instruccions dels programes per realitzar les operacions que demanen els usuaris.

Va montada sobre un sòcol soldat a la placa base i porta enganxat un radiador i un ventilador per evitar que s'escalfi massa.

Intel i AMD són els principals fabricants de CPUs pels ordinadors de tipus PC-compatible.
ATENCIÓ: Cada tipus de CPU necessita un tipus diferent de placa base.

Actualment (setembre 2003), els models més ràpids són el Pentium 4 d'Intel i el AMD XP 3000+ que funcionen a 3 GHz.

També es fabriquen versions especials per ordinadors portàtils. Aquestes CPUs tenen una mida més reduïda i consumeixen menys però la velocitat màxima és inferior.
El seu nom acostuma a portar una 'M' o la paraula Mobile (Pentium M o Pentium Mobile).

EL BUS DE DADES

El bus de dades serveix per comunicar els diferents xips de la placa base, per exemple, la CPU amb la memòria, i també per connectar targetes i discos a la placa base.

Per millorar la velocitat de comunicació entre aquests components han anat apareixent diferents tipus de bus, alguns d'ells especialitzats en la comunicació amb algun component concret.

Bus ISA: Va ser el primer de tots. En els ordinadors actuals ja no hi és.

Bus PCI: És on es connecten actualment la majoria de targetes: targeta de so, modem...

Bus AGP: Només hi ha un, i és per a la targeta gràfica.

Bus IDE: Serveix per connectar el disc dur i altres unitats d'emmagatzematge.

Bus Serial ATA: És el nou bus per connectar els discs durs. És més ràpid que IDE.

A la fotografia de la placa base podeu veure els busos, que són els connectors verticals de la part esquerra: ISA de color negre, PCI els blancs i AGP el marró.

ELS PORTS

Són els connectors que veiem a la part posterior de la unitat central, però hi ha ordinadors que porten aguns a la part del davant per poder-hi accedir més fàcilment.

Serveixen per connectar perifèrics com el teclat, ratolí, impressora, etc.

Port Sèrie: Permet connectar un mòdem extern o un ratolí antic. Normalment hi ha dos, però cada cop s'utilitzen menys i possiblement acabaran desapareixent.

Port paral·lel: Serveix per connectar una impressora però la majoria d'impressores actuals porten connector USB, i per tant també acabarà desapareixent.

Port PS2: S'utilitza per connectar el teclat i el ratolí, però sembla que finalment també serà substituït pel port USB.

Port USB: Permet connectar molts perifèrics diferents: teclats, ratolins, impressores, modems, escàners, cameres de fotos digitals, etc. Els ordinadors actuals porten entre 4 i 8 ports USB.

Port FireWire o i-Link (IEEE 1349): És més ràpid que el port USB però hi ha pocs ordinadors que en portin. De moment, la principal utilitat seria connectar una camera de vídeo digital per guardar directament la filmació a l'ordinador.

No podem considerar ports els connectors pel monitor, el micròfon, els altaveus, etc. perquè no porten dades digitals, sinó senyal analògic.

LA MEMÒRIA

Hi ha dos tipus de memòria:

La memòria ROM: conté instruccions i dades que no es poden modificar, només es poden llegir, i es mantenen encara que apaguem l'ordinador.
Quan engeguem l'ordinador, la CPU llegeix les instruccions que hi ha la memòria ROM que serveixen per realitzar les següents accions:

• Mira quins components hi ha instal·lats l'ordinador, la quantitat de memòria RAM, etc.
• Inicialitza els components i comprova que tot funcioni correctament.
• Carrega el sistema operatiu del disc i li passa el control.

A partir d'aquest moment, la CPU llegeix les instruccions de la memòria RAM, o sigui, les instruccions del sistema operatiu.

La memòria ROM també incorpora rutines que pot utilitzar el sistema operatiu per accedir més fàcilment als discos, perifèrics i altres components.

Actualment els ordinadors porten un tipus de memòria ROM que es pot actualitzar.

La memòria RAM: és la memòria que utilitza la CPU per treballar. El sistema operatiu s'encarrega de donar les ordres a la CPU per portar els programes i arxius que necessitem del disc dur a la memòria RAM, on la CPU els pot executar.

A la memòria RAM també es guarden les dades que utilitzen els programes, els resultats i els treballs que fem, però quan apaguem l'ordinador, tot el que hi ha a la memòria RAM s'esborra; és per això que sempre hem de guardar els treballs al disc dur.

La memòria RAM són unes targetes petites amb uns xips que van muntades en unes ranures especials de la placa base. La memòria RAM es pot ampliar sempre que tinguem ranures lliures, però hi ha diferents tipus de ranures per diferents tipus de memòries, per això és millor que les ampliacions les faci algú que hi entengui.

Les memòries de tipus DDR són les més ràpides però només les plaques base més modernes porten ranures d'aquest tipus. L'altre tipus és el SDRAM.
Actualment es venen en mòduls de 128, 256 o 512 MB.

Podeu veure les ranures d'ampliació de memòria a la fotografia de la placa base. Estan situades a la part inferior dreta.

Als propers capítols parlarem sobre les targetes i les unitats d'emmagatzematge, que també van dins la unitat central.