continuació de ...
Què els hi passa a molts nens i nenes quan comencen P-3?

Els inicis de P-3 estan plens d’emocions i els nens i nenes d’aquestes edats expressen d’una manera espontània els seus sentiments.
El plor és un sentiment que si s’expressa surt cap a fora, en canvi si no s’expressa la tristesa o la ràbia queden a dins.


A vegades entre ells/es s’encomanen aquests sentiments, de manera que quan un d’ells comença a plorar poden sorgir altres nens/es que per empatia també ho fan.
Per part dels adults hauríem d’intentar no dramatitzar i no sentir-nos culpables amb aquesta expressió natural dels seus sentiments.

 

Per alguns nens i nenes la dificultat en l’adaptació es limita al moment de l’arribada a l’escola, per por a separar-se dels seus pares. Moltes vegades, quan els pares ja han marxat, es fan a la idea, l’accepten, es distreuen i se n’obliden. Durant la seva estada a l’escola els nens i nenes troben molts estímuls que els atrauen i els resulten lúdics. Molts s’adonen de seguida que els motiva més jugar i divertir-se que no pas plorar.

 
Tot i que passin bé el dia pot ser que l’endemà tornin a plorar en el moment de separar-se de nou del pare o de la mare. A d’altres els pot durar més estona l’angoixa, pel dubte que tenen de si els pares tornaran a buscar-los o per la inquietud de si tardaran molt de temps.

A mida que van passant alguns dies van captant que les persones que estem a l’escola també els donem afecte i atenem les seves necessitats. Perceben que aquí també s’hi poden sentir segurs i confiats.

A més a més van descobrint que a l’escola tenen experiències positives i agradables: poden jugar, compartir estones de pati amb els altres nens i nenes, escoltar música, gaudir de tots els moments màgics que creem per a ells,... S’adonen que anar a l’escola els agrada i és divertit.

 

Aleshores la situació de rebuig es pot girar i els mateixos nens i nenes que tant havien protestat, un temps després poden arribar a acceptar l’escola i fins i tot poden ser uns entusiastes de l’escola. Els veiem quan pel matí tenen pressa per arribar o quan per la tarda ja no tenen cap pressa per marxar, encara que hi portin moltes hores.

A vegades alguns pares ens comenten que els seus fills i filles els reclamen de venir a l’escola durant el cap de setmana o durant les vacances. Aleshores respirem tots tranquils perquè el mal tràngol del principi de curs ja ha passat. El nen o la nena ja es troba integrat en aquest espai que d’ara en endavant l’ajudarà a créixer i on hi aprendrà moltes coses noves.

 

 

Tot aquest procés d’adaptació l’haurà ajudat a madurar, a fer-se més gran i més autònom i podrà enriquir-se amb les múltiples experiències que aquest nou ambient li oferirà.