Alguns nens/es s’acomiaden amb tranquil·litat. D’altres ploren, fan rebequeries,... per intentar no separar-se dels pares.

Convé que els pares i mares avisin sempre als seus fills quan se’n van de l’escola, no marxar d’amagat quan estan distrets, perquè després se senten enganyats i és pitjor. És important dir-los la veritat perquè confiïn en nosaltres, sinó una altra vegada no ens creuran. Donat que una de les angoixes dels nens i nenes és saber si els pares tornaran a buscar-los i quan, informar-los també sobre quan tornaran a buscar-los: ‘et vindré a buscar a l’hora de dinar, de berenar’, etc.

Cal mantenir la tranquil·litat i pensar que moltes vegades quan deixen al nen/a plorant a l’escola els dura poca estona, a vegades és un moment. Sovint els plors duren mentre dura l’acomiadament. Per això a vegades convé no allargar l’acomiadament perquè es allargar l’estona de plors. Si els nens/es s’adonen que amb el plor retarden que els pares i les mares marxin, poden utilitzar-lo cada dia per aconseguir que els pares/mares es quedin més estona amb ells.

A continuació el nen/a es va fent a la idea, es distreu, es tranquil·litza i està bé a l’escola. Quan venen a recollir-los avisarem els pares de com han estat i si els plors han durat més estona ja els informarem.