Formulació

Formulació		Imprimir
	Principi
	Química I
	Química II

Nomenclatura Inorgànica

Estats d’oxidació (valències)

Estructura de les fórmules químiques

Tipus de compostos

Nomenclatures químiques

Compostos Binaris

Metall i No Metall

No Metall i No Metall

Altres compostos: els peróxids

Compostos Ternaris

Hidròxids: Hidròxids i cianurs

Àcids

Diàcids

Peroxoàcids

Tioàcids

Oxoàcids polihidratats

Sals: Disals i Sals àcides

Molècules amb dos o tres cations diferents

Compostos de coordinació: Complexos

Exemples de Formulació de compostos en els tres tipus de Nomenclatures

Taula per la formació de compostos inorgànics en la nomenclatura tradicional i exemple

Nomenclatura Orgànica

Hidrocarburs: alcans, alquens i alquins

Hidrocarburs aromàtics o arens

Grups funcionals mes importants i prioritat dels grup

Exercicis de Formulació Autocorregits

N O M E N C L A T U R A I N O R G À N I C A

Estructura de les fórmules químiques

L' estructura de les formules químiques es sempre la següent :

- el Catió (ió positiu) a l'Esquerra .

- l'Anió (ió negatiu ) a la Dreta.

Es a dir , l'electronegativitat creix d'esquerra a dreta

Grup Catiònic =====> Grup Aniònic

Compost	Catió ⁺	Anió^-
Ca O	Ca⁺²	O^-2
Li (OH)	Li⁺¹	(OH) ^-1
Fe S O₄	Fe⁺²	(S O₄)^-2

Tipus de compostos

Els compostos químics segons el número d'elements diferents que el formen poden ser::

Binaris ( Ca O)

Ternaris (Fe S O₄ )

Quaternaris (Na H S O₄) etc.

Nomenclatures químiques

Nom. Estequiomètrica: Indica els elements que formen el compost (oxo, hidrur,) i amb sufixos en nombre d'àtoms

Nom. Stocks:Indica els elements que formen el compost (oxo,sulf,) i dóna la valència del element en números romans, s'assembla a la nomemclatura estequiométrica.

Nom. Tradicional: Indica el tipus de compost i el grau d'oxidació amb sufixos i prefixos, però no el nombre d'oxidació. TAULA FORMULACIÓ TRADICIONAL

COMPOSTOS BINARIS

EXERCICIS AUTOCORREGITS

S'escriuen els símbols dels elements: en primer lloc el menys electronegatiu i després l'altre. Els subíndex coincideixen amb els estats d'oxidació en valors absoluts, però intercanviats. En general, sí és possible, es simplifiquen.

NOMENCLATURA

a) Metall - No Metall - (el no metall actua amb l'estat d'oxidació negatiu

Nom. Estequiometrica:

- Nom del No Metall amb el sufix -UR i un prefix que indiqui el nombre d'àtoms d'aquest element que formen el compost. (MONO-, DI- , TRI -,...)el prefix Mono a vegades no es posa

- Preposició DE- Nom del Metall (menys electronegatiu) sense variació amb un prefix de quantitat com abans (MONO - ...)

* Aquesta nomenclatura Estequiomètrica té el mateix criteri que la del apartat b) No Metall - No Metall

Nom. d'Stock:

- Nom del no Metall acabat en -UR

- Preposició DE entre parèntesis i en xifres romanes. (...)

Nom. tradicional:

- Nom del no Metall acabat en -UR

- En lloc d'indicar I'estat d'oxidació del metall s'utilitza el sufix:

- -ÓS - Si és l'estat d'oxidació més baix.

- -IC - Si és l 'estat d'oxidació més alt

(si només té un estat d'oxidació es posa : el sufix -IC del Metall )

Excepcions :

· Els compostos amb Oxígeno s'anomena ÒXID

· ** Els compostos amb hidrogen s'anomena HIDRUR

b) No Metall-No Metall

(el no Metall menys electronegatiu actua amb l'estat d'oxidació positiu)

Nom. Estequiomètrica:

- Nom del no Metall més electronegatiu amb el sufix -UR i un prefix que indiqui el nombre d'àtoms

d'aquest element que formen el compost. (MONO-, DI-, TRI- ...)

- Preposició DE

- Nom del No Metall menys electronegatiu sense variació amb un prefix de quantitat com abans

(MONO-,..)

- S'escriu en primer lloc el menys electronegatiu. L'escala d'electronegativitat que cal tenir en compte és de menor a major a la Taula Periòdica dels Metalls fins al Fluor

Taula de creixement de l’electronegativitat

Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl , O , F

creixement de l'electronegativitat

-Excepcions: - L'oxigen s'anomena ÒXID

Nom. Stocks –

** També es poden anomenar utilitzant la nomenclatura d'Stocks explicada en l'apartat a)

Nom. Tradicional - Es útil conèixer aquesta nomenclatura pel cas de compostos més complexos. Els compostos prenen els sufixos i els prefixes següents, de menor a major estat d'oxidació del no metall..

HIPO- ......................... -ÓS 4, 3 Nombre d'estats d'oxidació

......................... -ÓS 4, 3, 2 .

......................... -IC 4, 3, 2, 1

PER- ......................... -IC 4

(Ex. el clor té 4 estats possible positius:+1+,3,+5,+7 Hipoclorós ,clorós, clòric i perclòric)

(Un element amb 3 estat posibles tendria compostos: hipo... os,...os, ...ic)

*Aquests compostos amb oxigen en aquesta nomenclatura també s'anomenen Anhídrids

ALTRES COMPOSTOS

Els peròxids: grup peroxo O₂^2- número d'oxidació del oxigen: -2 (-O - O- ) ^2-

Nom. - S'anomenen de la mateixa manera que els compostos Metall - No Metall.

COMPOSTOS TERNARIS

EXERCICIS AUTOCORREGITS

hidròxids : grup hidroxil OH^- nombre d'oxidació -1

cianurs : grup ciano CN^- nombre d'oxidació -1

Nom. - S'anomenen de la mateixa manera que els compostos : Metall - No Metall.

- Aquets grups actuen com el No metall

À C I D S

a) Àcids Hídrácids : No Metall + Hidrogen.

Nom. Estequiomètrica - S'anomenen :...........-UR de hidrogen

(veure No metall - No metall apartat b) compostos amb hidrogen)

Nom. Tradicional - La paraula ÀCID seguida del nom del no Metall acabat en -HÍDRIC.

b) Àcids Oxàcids: Hidrogen + ( No Metall +Oxigen )

Nom. Estequimètrica

- Paraula ÀCID

- Prefix que indiqui el nombre d'oxígens seguits de la paraula -OXO-

- Nom de l'element acabat en - IC

- Estat d'agregació del no metall en números romans i entre parèntesis (...)

*** També es poden anomenar com a sals d'hidrògens.

Nom. Tradicional: Es convenient memoritzar :

Els noms d' Àcids de nomenclatura tradicional admès són els següents:

Grup del Bor
	H₃BO₃	àc. ortobòric ( bòric )		.	.	.	.
	(HBO₂)_n	àc. metabòric		.	.	.	.
	.	.		.	.	.
Grup del carbó
	H₂CO₂	àc. carbonós		(H₂SiO₃)_n	àc. metasilícic	.	.
	H₂CO₃	àc. carbònic		H₄SiO₄	àc. ortosilícic	.	.
.			.	.	.	.	.
Grup del nitrogen
	HNO₂	àc. nitrós		H₃PO₃	àc. fosforós	AsO₃H₃	àc. arseniós
	HNO₃	àc. nítric		HPO₃	àc. fosfòric	HAsO₃	àc. arsènic
				H₃PO₄	àc. ortofosfòric	.	.
.			.	.	.	.	.
Grup del sofre
	_H2SO₃	àc. sulfurós		H₂SeO₃	àc. seleniós		.
	H₂SO₄	àc. sulfúrico		H₂SeO₄	àc. selènic	.	.
.			.	.	.	.	.
Grup halogenos
	HClO	àc. hipoclorós		HBrO HBrO₂	àc. hipobromós	HIO	àc. hipoiodós
	HClO₂	àc. clorós		HBrO HBrO₂	àc. bromós
	HClO₃	àc. clòric àc. perclòric		HBrO₃	àc. bròmic	HIO₃	àc. iòdic
	HClO₄	àc. clòric àc. perclòric		.	.	HIO₄	àc. periòdic
.			.	.	.	.	.
*Grup del crom i del manganés ()**
H₂Cr₂O₇			àc. dicròmic	H₂MnO₄	àc. mangànic.	.	.
H₂CrO₄			àc. cròmic	HMnO₄	àc. permangànic	.	.
*() El crom i el manganès actuen com no metalls amb valències +6 i +7**

DIÀCIDS

Tots els diàcids es fan per condensació de dues molècules d'àcid i pèrdua d'una molècula d'aigua

Exemple: Formació del àcid dicròmic per condensació de dues molècules de àcid cròmic i pèrdua de una molècula de aigua

PEROXOÀCIDS

Es formen estos compostos en substituint en un oxoàcid, una espècie O^-2 (oxo nombre d'oxidació -2 ), pel grup O^-2₂ (peroxo nombre d'oxidació -1) Per a identificar un peroxoàcid cal calcular el nombre d'oxidació del no metall, i adonar-se que no coincideix con el que el deuria correspondre.

Nomenclatura :-S’anteposa el prefix peroxo- al nom de l'àcid del qual procedeix

TIOÀCIDS

Es formen estos compostos en sustituint en un oxoàcid, una espècie O^-2 (oxo) pel grup S^-2

Nomenclatura : - S'anteposa el prefix tio- al nom de l'àcid del qual procedeix

- S'indica amb els prefixos di, tri,..... el nombre de grups O^-2 (oxo) que s'han substituït.

OXOÀCIDS POLIHIDRATATS

Són oxoàcids formats en addicionar més d'una molècula d'aigua H ₂O a un Òxid no metàl·lic

Nom. Tradicional:-

Elements no metàl·lics de Grups Senars de la Taula Periòdica
Prefix del nom de l'àcid	nombre de molècules d'òxidno metàl·lic	nombre de molècules d'aigua
àcid meta- ...........	1 molècula	1 H₂O
àcid piro- ..............	1 molècula	2 H₂O
àcid orto- ............	1 molècula	3 H₂O

Elements no metàl·lics de Grups Parells de la Taula Periòdica
Prefix del nom de l'àcid	nombre de molècules d'òxidno metàl·lic	nombre de molècules d'aigua
àcid meta- ............	1 molècula	1 H₂O
àcid piro(di)-.........	2 molècula	1 H₂O
àcid orto- ..............	1 molècula	2 H₂O

meta	a vegades no es posa aquest prefixa	no és un àcid polihidratat
Di	es posa a vegades en comptes de piro
Es posen els elements que formen la molècula posant per subíndex la suma corresponent a cadascú i es simplifiquen els subíndex

-S’ha de buscar a que grup, senar o parell pertany l'element No metàl·lic

S A L S

Nom. Estequiomètrica :

- Es substitueix la paraula àcid

- Es canvia el sufix -ic per –at

- Preposició DE

- S'anomena el Metall indicant el seu estat d'oxidació en xifres romanes i entre parèntesis (...)

Nom. Tradicional:

- Canvia el sufix de l’ àcid ( terminació)

Sufix-àcid ... -ós == canvia per ===> sufix-sal ... -IT

... -ic == canvia per ===> ... -AT

- seguit del nom del Metall acabat en -OS o en -IC segons sigui la seva valència

DISALS:

Es formen en sustituint els hidrògens d'un Diàcid per un catió (metall)

Nomenclatura: S'utilitza la mateixa que per les sals.

SALS ÀCIDES:

Si en formant la sal, algun hidrogen queda sense substituir, tindrem una sal àcida que s'anomena afegint el prefix : Hidrogen- al nom de l'anió corresponent; si es substitueixen dos hidrògens : Dihidrogen-.

Na HC O₃ hidrogencarbonat de sodi Substitueix un hidrogen al H₂ C O₃

Na ₂H PO₄dihidrogenfosfat de sodi. Substitueix dos hidrogens al H ₃PO₄

MOLÈCULES AMB DOS O TRES CATÍONS DIFERENTS:

OXIDS, HIDROXIDS I SALS DOBLES, TRIPLES.

Aquestes molècules tenen dos o més elements (cations) diferents.

Nomenclatura: S'ha d'indicar després de posar l'anió el nombre de cations diferents mitjançant (doble),(triple), seguit de quins cations són:

Ca Zn O₂ : dióxid (doble) de calci i zinc

Be Ca (CO₃)₂ : dicarbonat (doble) de beril·li i calci

COMPOSTOS DE COORDINACIÓ: COMPLEXOS:

Els complexos son especies químiques formades per un àtom central i diversos lligands, aquestes espècies químiques podens ser: cations, anios, neutres.

Un àtom central :	generalment un metall de transició ( els metalls de transició omplen els orbitals d ), amb estat d'oxidació positiu o zero
Els lligands:	àtoms, ions o agrupacions d'àtoms, poden tenir carrega negativa, neuta o positiva
Enllaços:	El àtom central i els lligands s'uneixen per enllaços coovalents coordinats

La agrupació complexa pot ser: positiva, neutra o negativa, i la seva càrrega és la suma de les càrregues de l'atom central i els lligands.

Com Formular un complexe:

Cal recordar com és l'estructura d'una formula quimica:

D'esquerrra a dreta: primer els grups menys electronetgatius després els grups més electronegatius : Primer el catió i despres els anió:

Estructura						Fórmula
Grup Catió ⁺	Grup Anió ^-	===>	Ca ⁺²	( SO₄)^-2	====>	Ca SO₄

L'àtom central s'escriu al començament
A continuació s'escriuen els lligands deesquerra a dreta : primer els aniòns despres els neutres i finalment els cations,( -, 0, +).
Si hi ha dintre un grup diversos lligands aquests van per ordre alfabètic del símbol.
Si el lligand es una agrupacio de diversos àtoms es posen entre parèntesis ( ).
Tota l'espècie complexa s'escriu entre claudators,[], indicant su càrrega electrica global .
El ordre de colocació a la molécula es l'habitual tant si el complex és un ió amb un altre ió senzill, o si el catió es complexe i l'anió també ho és.

Com Anomenar un complex:

Noms del lligands negatius:

F^-	fluoro	CN^-	ciano
Cl^-	cloro	S₂O₃^2-	tiosulfato
Br^-	bromo	S^2-	tio
I^-	iodo	H^-	hidruro (o hidro)
		O₂^2-	peroxo

Noms dels lligands neutres:

S'acostuma a anomermar-los amb la terminació -il, el cas de l'aigua i el amoniac tenen noms especials
NO	nitrosil	CO	carbonil

H₂O	aqua	NH₃	amina

Primer es citen tots els lligans per ordre alfabètic, tenein en compte, que els prefixos multiplicadors: di tri, tetra... no se tenen en comte (si son prefixos corresponents al nom del lligand, di, tio, peroxo,si que formen part de la ordenació alfabètica: peroxo s'ordena ter la p no per la o)
Els noms dels diferents lligands s'escriuen seguit sense cap separació.

El àtom central se escriu seguit dels lligands sense cap separació la seva terminació será


-at	Si la espècie complexa es negativa

el nom del àtom central	Si la espècie complexa es positiva o neutra

S'escriu a la dreta l'estat d'oxidació de l'àtom central amb xifres romanes entre parèntesis.
L'ordre en que s'han d'anomenar els ions en una fórmula on hi ha complexos, es la mateixa de sempre: primer l'anió i despres el catió, de dereta a esquerra.

Exemples

Formular:

Cloruro de tetraamminadiclorocromo(III)	==>	[CrCl₂(NH₃)₄)] Cl

Diamminadiaquadicloropal·ladi(II)	==>	[Pd Cl**₂(NH₃)₂ (H₂O)₂]**

Anomenar

[FeCl(H₂O)₅)]⁺²

Espècie química: Catió Complex

^{Catió
complex:}

^{Àtom central del complex:
ferro ,Fe,}

^{Lligands:
Cl^-
cloro (negatiu)}H₂O aquo(neutre)

^{Estat d'oxidacio del ferro:
la carga de l'ió complexe és igual a la suma de
les cargues del atom central i els lligands: +2=Fe -1+5·0
=> Fe= +3 ==>III}

Nom: catió pentaquocloroferro(III)

[PtCl(NH₃)₃)] Cl

Espècie química: Molécula neutra

Anió: Cloruro de (Cl^{^-})

^{Catío
complex:}

^{Àtom central del complexe:
platí ,Pt,}

^{Lligands: Cl^- cloro (negatiu)}NH₃ amin(neutre)

^{Estat d'oxidacio del platí:
la carga de l'ió complex és igual a la suma de les
cargues del atom central i els lligands: +1=Pt -1+3·0 =>
Pt= +2==> II}

Nom: Clorur de triamminacloroplatí(II)

K₃ [Ni(CN)₅]

Espècie química: Molécula neutra

Catió: potasi K

^{Anío
complex:}

^{Àtom central del complexe:
niquel, Ni,}

^{Lligands: CN^-
ciano (negatiu)}

^{Estat d'oxidacio del niquel:
la carga de l'ió complexe es igual a la suma de les cargues
del atom central i els lligands: -3=Ni +5(-1) => Ni= +2 ==>
II}

Nom: pentacianoniccolat(II) de potasi

EXEMPLES DE FORMULACIÒ DE COMPOSTOS EN ELS TRES TIPUS DENOMENCLATURES

I- Estructura de les fórmules químiques

II- Escala d'electronegativitats

III- Indicació de la nomenclatura més utilitzada

A – COMPOSTOS BINARIS

a- Metall i No Metall

1- Metall i Hidrogen Els hidrurs metàl·lics

2- Metall i No metall Les sals hidràcids

(el No metall no és ni Hidrogen ni Oxigen )

3- Metall i Oxigen Els òxids metàl·lics

b- No Metall i No Metall

1- Hidrogen i No metall Els àcids hidràcids

2- No Metall i No Metall Altres hidrurs

(el No metall no és ni Hidrogen ni Oxigen )

3- No metall i Oxigen Els òxids No metàl·lics

B – COMPOSTOS TERNARIS

a- Metall i grup (OH) Els hidròxids

b- Hidrogen i grup ( No metall + Oxigen) Els àcids oxoàcids

c- Metall i grup (No Metall + Oxigen) Les oxosals

d- Metall i grup [ H + (No metall +Oxigen)] Les sals àcides

Exemples de Formulació de compostos en els tres tipus de momenclatures

I ) - Estructura de la fórmula química: és d'esquerra a dreta, del grup menys electronegatrius al grup més electronegatiu, primer el Catió (+) i desprès l' Anió ( - )

Estructura						Fórmula
Grup Catió ⁺	Grup Anió ^-	===>	Ca ⁺²	( SO₄)^-2	====>	Ca SO₄

II ) - Escala de electronegativitats creixents

Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl , O , F

creixement de l'electronegativitat

III ) - Nomenclatura més utilitzada : S’indica hombrellat amb gris

A- COMPOSTOS BINARIS

___________________________________

a- Metall i No metall

Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl O , F

1- Metall i Hidrogen :

Els Hidrurs metàl·lics

Metalls B, Si , C , As , P, N, H T , Se , S , I , Br , Cl , O , F

Fórmula

Estat d'oxidació

Nomenclatura

Estequiomètrica

Nomenclatura

Stocks

Nomenclatura

Tradicional

Fe H₂

Fe +2, H -1

dihidrur de ferro

hidrur de ferro( II)

hidrur ferros

Fe H ₃

Fe +3, H -1

trihidrur de ferro

hidrur de ferro(III)

hidrur fèrric

Ba H ₂

Ba +2, H -1

(un sol estat d'oxidació)

dihidrur de bari

hidrur de bari (II )

hidrur bàric

hidrur de bari

___________________________________

2- Metall i No Metall:

Metalls B, Si , C , As , P, N, H Te , Se , S , I , Br ,Cl O , F

Sals hidràcids

Fórmula	Estat d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
Na F	Na +1, F -1	fluorur de sodi	fluorur de sodi	fluorur sòdic/de sodi
Fe Cl₂	Fe +2, Cl -1	diclorur de ferro	clorur de ferro (II)	clorur ferrós
Fe Br₃	Fe +3, Br -1	tribromur de ferro	bromur de ferro(III)	bromur fèrric
Cu I₂	Cu +2, I -1	diiodur de coure	iodur de coure (II)	iodur cuprós

Fe₂ S₃	Fe +3, S -2	trisulfur de diferro	sulfur de ferro (III)	sulfur ferrós

* veure les sals d'àcids hidràcids

___________________________________

3- Metall i Oxigen :

Metalls B, Si ,C ,As, P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl O , F

Òxids Metàl·lics

Fórmula	Estat d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
Fe O	Fe +2	òxid de ferro	òxid de ferro ( II)	òxid ferrós
Fe ₂O₃	Fe +3	triòxid de diferro	òxid de ferro( III)	òxid fèrric

Ba O	Ba +2 (El Ba un sol estat d'oxidació)	oxid de bari	òxid de bari (II)	òxid bàric òxid de bari

___________________________________

b- No Metall i No metall

Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br ,Cl O ,F

1- Hidrogen i No Metall:

Metalls B, Si , C , As , P, N, H Te, Se, S ,I , Br ,Cl O , F

Hidrurs No Metàl·lics

(Àcids hidràcids)

Fórmula	Estat d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
H F	H +1, F -1	fluorur d'hidrogen		fluorur d'hidrogen *àcid fluorhídric (H₂O)
H Cl	H +1, Cl -1	clorur d'hidrogen		clorur de hidrogen * àcid clorhídric (H₂O)
H Br	H +1, Br -1	bromur d'hidrogen		bromur d'hidrogen *àcid bromhídric(H₂O)
H I	H +1, I -1	iodur d'hidrogen		iodur de hidrogen * àcid iodhídric (H₂O)

H₂ S	H+1, S -2	sulfur de dihidrogen		sulfur de d'hidrogen *àcid sulfhidric(H₂O)

Aquests compostos tenen caracter àcid En disolució aquosa

Aquest grup s'anomena també acids hidràcids ( en sustituint l'hidrogen per un Metall donen les sal hidràcids (referit al apartat: a) Metall i No Metall 2)

___________________________________

2- No Metall i Hidrogen :

Metalls B, Si ,C , As , P, N H Te , Se , S , I , Br , Cl O , F

Altres hidrurs

Fórmula

Estat d'oxidació

Nomenclatura

Estequiomètrica

Nomenclatura

Stocks

Nomenclatura

Tradicional

NH₃

N +3, H -1

trihidruro d'nitrogen

amoníaco

CH₄

C +1, H –1

tetrahidruro d'hidrogen

metano

___________________________________

2- No Metall i Oxigen

Metalls B, Si ,C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br ,Cl O , F

Els òxids No metàl·lics

Fórmula	Estats d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
S O₂	S +4	diòxid de sofre	òxid de sofre ( IV)	òxid sulfurós
S O₃	S +6	triòxid de sofre	òxid de Sofre ( VI)	òxid sulfúric

Cl₂O	Cl +1	monòxid de diclor	òxid de clor ( I )	òxid hipo clorós
Cl₂O₃	Cl +3	triòxid de de diclor	òxid de clor ( III )	òxid clorós
Cl₂O₅	Cl +5	pentaòxid de diclor	òxid de clor ( V )	òxid clòric
Cl₂O₇	Cl +7	heptaòxid de diclor	òxid de clor ( VII )	òxid per clòric

SiO₂	S +4	diòxid de silici	òxid de silici (IV)	òxid silícic
H₂O	H +1 ,O –2	òxid de dihidrogen		aigua

___________________________________

B- COMPOSTOS TERNARIS

___________________________________

a- Metal i grup (OH) ^- :

Metalls grup O H

Els hidròxids

Fórmula	Estats d'oxidació	Nomenclatura Estequiomètrica	Nomenclatura Stocks	Nomenclatura Tradicional
Fe (OH)₂	Fe+2, OH^- -1	dihidròxid de ferro	hidròxid de ferro( II)	hidròxid ferros
Fe (OH) ₃	Fe+3,OH^- -1	trihidròxid de ferro	hidròxid de ferro(III)	hidròxid fèrric

Ca (OH)₂	Ca+2,OH^- -1 (un sol estat 'oxidació)	dihidròxid de calci	hidròxid de calci (II )	hidròxid càlcic hidròxid de calci

* Els hidròxids tenen caracter bàsic

___________________________________

b- Hidrogen i grup ( No metall + Oxigen):

H grup ( no metall + oxigen )

Els àcids oxoàcids

Fórmula

Estat d'oxidació

Nomenclatura

Estequiomètrica

Nomenclatura

Stocks

Nomenclatura

Tradicional

H₂SO₃

S + 4

SO₃ -2

H +1

(*)Trioxosulfat de dihidrogen

àcid Trioxosulfúric(IV)

--

Trioxosulfat (IV) d'hidrogen

àcid sulfurós

H₂SO₄

S + 6

SO₄-2

H +1

(*)Tetraoxosulfat de dihidrogen

àcid Tetraoxosulfúric(VI)

--

(*)Tetraoxosulfat (VI) d'hidrogen

àcid sulfúric

(*) Sanomenen com sals de hidrogen : veure oxosals

HClO₂

Cl +3

ClO₂-1

H +1

(*) Dioxoclorat d'hidrogen

àcid dioxoclòric (III)

--

(*)Dioxoclorat(III)

d' hidrogen

àcid clorós

___________________________________

c- Metall i grup ( No metall + Oxigen) :

Metalls grup ( no metall+oxigen )

Oxosals

Fórmula

Estats d'oxidació

Nomenclatura

Estequiomètrica

Nomenclatura

Stocks

Nomenclatura

Tradicional

Cu₂SO₃

S + 4

SO₃ - 2

Cu +1

Trioxosulfat de dicoure

Trioxosulfat (IV)

de coure ( I )

sulfit cuprós

CuSO₄

S + 6

SO₄- 2

Cu + 2

Tetraoxosulfat de coure

Tetraoxosulfat (VI)

de Cure ( II )

sulfat cupric

CuClO₂

Cl +3

ClO₂- 1

Cu +1

Dioxoclorat de coure

Dioxoclorat (III)

de Coure ( I )

clorit cuprós

* Es sustituexen tots els hidrogen del oxoàcid per un metall

___________________________________

d- Metall i grup [ H + (No metall+oxigen)]:

Metalls grup [ H + ( no metall + oxigen )]

Sals àcides

Fórmula

Estat d'oxidació

Nomenclatura

Estequiomètrica

Nomenclatura

Stocks

Nomenclatura

Tradicional

Na HSO₃

S + 4

(SO₃ H) -1

Na +1

bisulfit sòdic/de sòdi

Hidrogenosulfit de sodio

Ca(HSO₄)₂

S + 6

(SO₄H) -1

Ca +2

bisulfat sòdic/de sòdi

Hidrogenosulfat de sodio

* Solament poden tenir sals àcides els àcids que tinguin més de un hidrogen

* Per anomenar una sal àcida amb dos o més hidrògens es posen els sufixos Di,Tri..hidrogen..

___________________________________

Taula per la formació de compostos en la nomenclatura tradicional

Exemple amb el Clor com no Metall i el Ferro com Metall

NOMENCLATURA QUÍMICA ORGÀNICA

EXERCICIS AUTOCORREGITS

Saturats Alcans

De cadena oberta Alquens

Insaturats

HIDROCARBURS
Alquins

Saturats Cicloalcans

De cadena tancada Cicloalquens

Insaturats

Cicloalquins

Aromàtics o benzènics

I- ALCANS

Formula general : C_nH_2n+2

a) Alcans lineals no ramificats:

El nom d'un alcá és format d'una arrel que indica el número de carbonis del compost i de la terminació -a.

Metà CH₄....................... CH₄

Età C₂H₆..................... CH₃- CH₃

Propà C₃H₈.................... CH₃- CH₂ - CH₃

Butà C₄H₁₀.................... CH₃- CH2 - CH₂ - CH₂

Pentà CH₅H₁₂................. CH₃- CH₂ - CH₂ - CH₂ - CH₃

DECÀ C₁₀H₂₂.................. CH₃-CH₂-CH₂ -CH₂ -CH₂-CH₂-CH₂-CH₂-CH₂-CH₃

Undecà C₁₁H₂₄

Dodecà C₁₂H₂₆

Eicosà C₂₀H₄₂

Triacontà. C₃₀H₆₂

Tetracontà C₄₀H₈₂

Hectà C₁₀₀H₁₀₂

b)Alcans de cadena ramificada:

1 - La seqüència més llarga de carbonis és la cadena principal i dóna el nom a l'hidrocarbur. La resta de cadenes es consideren secundaries i s'anomenen com a radicals.

RADICAL: Hidrocarbur que ha perdut un hidrogen i pot combinar-se amb un altre hidrocarbur. S’anomena amb la mateixa arrel del hidrocarbur del qual procedeix i la terminació -il

Metil CH₃-

Etil CH₃- CH_2-

Propil CH₃- CH₂ - CH₂-

Butil CH₃- CH2 - CH₂ - CH₂-

2 - En cas que hi hagi dues cadenes amb igual nombre de carbonis, es pren com a cadena principal la que té més substituents o radicals.

3 - Cal numerar la cadena principal d'un extrem a l'altre, de manera que els àtoms de carboni que van units a algun radical tinguin els números més baixos possible.

4 - Quan s'anomena l'hidrocarbur, s'escriuen els noms dels radicals per ordre alfabètic, precedits del número que indica el carboni de la cadena principal al qual estan units, i a continuació el nom de l'hidrocarbur fixat per la cadena principal.

5 - En cas de tenir la cadena principal triada, dos substituents diferents ocupant posicions tal que, tant si es comença a numerar per un extrem com per l'altre, els nombres que corresponen als carbonis que estan units a aquests substituents són els mateixos, s'atribueix el nombre més baix al carboni unit al substituent que s'ha de citar primer per ordre alfabètic.

6 - Quan hi ha dos o més susbtituents iguals a la cadena, el nom del radical va precedit d'un prefix multiplicador: di-, tri-, tetra-, ...... que no es té en compte a l'hora de seleccionar l'ordre alfabètic, si el radical és senzill.

7- En la nomenclatura d'un hidrocarbur, els números que indiquen la posició dels substituents s'han de separar sempre amb comes i els números dels noms amb guionets.

Radicals complexos :

Quan un substituent no prové d'un hidrocarbur lineal, el radical s'ha d'anomenar exactament com si fos un hidrocarbur, però substituint la terminació pròpia de l'hidrocarbur (-à) per la radical (-il). Cal escriure aquest nom entre parèntesis, i fer-lo precedir del número del carboni de la cadena principal a la qual va unit. La numeració del radical comença en el punt d'unió a la cadena principal.

Noms sistemàtics d'alguns radicals complexos:

										C H₃
										\|
		C H₃			C H₂					C H₂
		\|			\|					\|
Iso	R-	C H	Terc	R -	C	-	CH₃	Sec	R -	C H
		\|			\|					\|
		C H₃			C H₃					CH₃

HIDROCARBURS INSATURATS

ALQUENS: C_nH_2n

S'anomenen canviant la terminació -à dels alcans per la terminació -é , per cada enllaç doble s'eliminen dos hidrogens a l' alca corresponent, (R-C = C-R'). La cadena principal es la més llarga on es l'enllaçs doble.La numeració dels carbons es fa començant per aquell extrem que té l'enllaç doble més a prop

.Davant el nom de la cadena mes llarga triada es posa el nombre del carbo on es troba el doble enllaç Si n'hi ha dos enllaços dobles es posen els nombres dels carbons on es troben davant el nom corresponent a la cadena mes llarga en la qual es trobe aquest dobles enllaços amb la terminació -dieno

ALQUINS: C_nH_2n-2

S'anomenen canviant la terminació -à dels alcans per la terminació -í , per cada enllaç triple s'eliminen quatre hidrogens a l'alca corresponent, (R-C = C-R'), La formulació es semblant a la de los enllaços dobles. Els enllaços dobles tenen prioritat sobre els enllaços triples.

Per formular un hidrocarbur insaturat i ramificat:

- La cadena principal d'un hidrocarbur insaturat i ramificat:

- Té el màxim número de insaturacions

- És la cadena més llarga

- Hi tenen prioritat els dobles enllaços sobre els triples en igualtat de condicions

HIDROCARBURS CÍCLICS

Son hidrocarburs que tenen una cadena tancada. S'anomenen amb el prefix cicle- davant del nom de l'hidrocarbur d'igual nombre d'àtoms de carboni.

Per numerar un hidrocarbur cíclic, tenen prioritat els enllaços múltiples sobre els radicals alquilics.

HIDROCARBURS AROMÀTICS O ARENS

- L'hidrocarbur aromàtic més senzill és el benzè: C₆ H₆

- Els substituents sobre l'anell benzénic s'anomenen com a radicals del benzil.

- Noms comuns d'alguns arens

GRUPS FUNCIONALS MÉS IMPORTANTS

(per ordre de prioritat ascendent)

Grup

Nom de la Funció orgànica

Funció principal

Sufix si és funció principal

Substituïen

Prefix si no és funció principal

R - C - O H

Àcid

àcid ..................... -oic

àcid .............-carboxilic

R - C = O

Anhídrid d'àcid

anhídrid ............-oico

R – C – O - R'

Sals

Ester

....... -oat de (metall)

R ....-oat de alquil (R')

alcoxicarbonil- ...........

R - C - NH₂

Amida

................... - amida

........ -carboxamida

carbamoil- ...............

R - C = N

Nitril

................ -nitril

................-carbonilo

ciano - ..................

R’ - C = O

Aldeid

..................... -al

formil- .................

oxo-...................

R’’ - C – R '

Cetona

.................... -ona

ceto-....................

oxo- ....................

R - CH – R '

Alcohol

primari un grup OH

secundari dos grupsOH

terciari tres grups OH

................ -ol

..........……- diol

..........……- triol

hidroxi -................

dihidroxi -.............

trihidroxi -............

C₆H₆ – OH

Fenol

R - NH₂

R - NH - R'

R - N - R'

R’’

Amina primari -NH₂

secundaria =NH

terciària = N

................. -amina

di ............. -amina

tri .............. -amina

amino- ...................

R - O – R '

Èter

R' ............-oxi-...

R- , R' - , èter

R = R'

Doble enllaç

................- é

R = R'

Triple enllaç

................-í

R- CH₂ - X

( X= halogen )

Derivats Halogenats

Halo- ...................

solo prefixos Fluor, clor, bromo, iode

R- CH₂ - NO₂

Nitroderivats

solo prefixo

nitro- ................

ORDEN DE PRIORITATS

àcid > anhídrid > ester > amida > nitril > aldehid > cetona > alcohol > fenol > amina > èter >doble enllaç > triple enllaç > derivats halogenats > nitro derivats >

El grup funional prioritati numera els carbons de la cadena principal i es posa com sufix, la resta de grups es possen com prefixes.

Exemple : àcid 2,3-dibromo-4hidroxi-pentanoic

NOMENCLATURA

1- Substàncies amb un sol grup funcional:

La cadena principal d'un compost amb un grup funcional:

- La que té el grup funcional. La més insaturada

- La més llarga

2- Substàncies amb diferents grups funcional:

- Es tria el grup funcional principal segons la taula.

- La cadena principal és la que té més grups funcional principal.

- S'anomena amb el sufix del grup funcional principal. Els altres grup funcional s'anomenen amb els sufixos indicats a la taula.

--------------------------------------------