Fitxers de configuració

Ubuntu-Debian

/etc/modules

  • Aquest fitxer es pot utilitzar per afegir un mòdul al kernel (per exemple de suport a la targeta de xarxa).
  • Els mòduls que apareixen a aquest fitxer es carreguen durant la càrrega del sistema.
  • Exemple:
# /etc/modules: kernel modules to load at boot time.
#
# This file contains the names of kernel modules that should be loaded
# at boot time, one per line. Lines beginning with "#" are ignored.

lp
psmouse
sbp2
sr_mod

  • Els fitxers dels mòduls estan típicament a /lib/modules/ on trobareu una carpeta per a cada versió del kernel (podeu utilitzar uname -r per conèixer la vostra versió kernel).
  • Per exemple, seguint les instruccions de la wiki d'Ubuntu, per fer funcionar una targeta 3COM 3c509TP Etherlink III, hem d'afegir el mòdul 3c509 al fitxer /etc/modules.

/etc/conf.modules

  • Mitjançant aquest fitxer podem configurar els paràmetres dels mòduls.
  • Per exemple podem indicar a linux quin driver ha d'utilitzar per a la nostra targeta de xarxa.
  • Exemple:
alias eth0 module_name
options module_name option1=value1 option2=value2 ...
  • Un mòdul proporciona al sistema operatiu (kernel) la informació necessària per controlar una targeta ethernet en particular.
  • Per conèxer els noms dels mòduls (module_name) podeu consultar aquesta pàgina.
  • Les línies d'opcions només acostumen a ser necessàries per a antigues targetes ISA (obsoletes i no recomanables). Si es tenen més targetes serà necessari posar més línies al fitxer (eth1, eth2...).

/etc/network/interfaces

  • Fitxer de configuració de les interfícies de xarxa (NICs) en sistemes Debian.
  • Guarda la configuració de les interfícies de xarxa.
  • Aquest fitxer és llegit per les comandes ifup i ifdown quan s'activen les interfícies de xarxa (ja sigui explícitament o en l'arrencada del sistema)
  • Exemple: de fitxer :
Interfaces totes configurades per DHCP Interfaces amb configuració estàtica
auto lo
iface lo inet loopback

auto eth0
iface eth0 inet dhcp

auto eth1
iface eth1 inet dhcp

auto ath0
iface ath0 inet dhcp

auto wlan0
iface wlan0 inet dhcp

auto eth1
iface eth1 inet static
address 192.168.1.2
network 192.168.1.0
netmask 255.255.255.0
broadcast 192.168.1.255
gateway 192.168.1.1
  • Es pot utilitzar per automatitzar tasques abans i després d'activar les interfícies. Per això cal utilitzar les opcions pre-up o post-up.
  • Podeu trobar exemples de configuració al fitxer comprimit /usr/share/doc/ifupdown/examples/network-interfaces.gz.
  • Recordeu que per descomprimir-lo s'ha de fer sudo gunzip /usr/share/doc/ifupdown/examples/network-interfaces.gz.
  • Paràmetre allow-hotplug (del manual del fitxer interfaces): Lines beginning with "allow-" are used to identify interfaces that should be brought up automatically by various subsytems. This may bedone using a command such as "ifup --allow=hotplug eth0 eth1", which will only bring up eth0 or eth1 if it is listed in an "allow-hotplug" line. Note that "allow-auto" and "auto" are synonyms.
  • Sembla que és una línia per evitar problemes amb udev i dispositius connectables en calent (ethernet USB):
# The loopback network interface

auto lo

iface lo inet loopback

# The primary network interface

allow-hotplug eth0

iface eth0 inet dhcp

/etc/protocols

  • Aquest fitxer guarda els noms de protocols de transport utilitzats (o que suporta) aquest sistema.

/etc/services

  • Conté una llista dels noms de serveis reconeguts pel sistema (protocols a nivell aplicació).
  • Una de les utilitats d'aquest fitxer és consultar el port per defecte d'un protocol.
  • Per exemple, si volem saber quin port utilitza el protocol smtp podem escriure: cat /etc/services | grep smtp
  • També es pot utilitzar al revés per conèixer el protocol més usual per a un port donat: cat /etc/services | grep 80
  • Cal tenir en compte que totes les aplicacions de xarxa (com nmap o netstat) utilitzant la informació d'aquest fitxer per traduir ports en serveis.
  • Els serveis als quals apareix el número de port són serveis que no apareixen al fitxer /etc/services.
  • Els protocols que apareixen amb el seu nom (ipp, ldap, mysql, smtp...) són serveis que apareixen al fitxer /etc/protocols.

/etc/rpc

  • Tradueix noms de serveis de programes rpc (Remote Procedure Control) en els seus corresponents números rpc.

/etc/hosts.allow i /etc/hosts.deny

  • Amb aquests fitxers es pot crear una llista ACL (Access Control List) de les màquines que poden (o no poden) accedir al nostre host.

/etc/ethers

  • Es pot utilitzar aquest fitxer per no haver d'utilitzar la mac cada cop que es fa un wakeonlan.

/etc/networks

  • Fitxer opcional (sovint no el tenim). Similar al fitxer /etc/hosts però per especificar xarxes.

/etc/hostname

  • Conté el nom de la màquina.

/etc/iftab

  • Aquest fitxer permetia assignar noms fixes a les interfícies de xarxa.
  • Actualment s'ha substituit per udev.

/proc/net/arp

  • Aquest fitxer conté la taula del protocol ARP (Adress Resolution Protocol).
  • Aquest protocol és l'encarregat de transformar IPs en MACs i és el que ens permet treballar amb IPs al nivell d'enllaç (xarxa àrea local).
  • Ens dóna el mateix resultat que la comanda arp (encara que la comanda arp no està sempre instal·lada).
  • El podem utilitzar per obtenir les MACS de tots els dispositius d'una xarxa d'àrea local. Per això primer utilitzem nmap sudo nmap 192.168.0.1-255 i després consultem la taula arp amb cat /proc/net/arp o la comanda arp.
NOTA: No s'ha d'editar aquest fitxer directament. Cal utilitzar la comanda arp. Només conté les MACS dels nodes (pcs o dispositius de xarxa) amb els quals s'ha establert alguna comunicació.

/proc/net/route

  • Conté la taula de rutes de la màquina.
  • Aquest fitxer és molt similar al fitxer /proc/net/arp però per a la comanda route.
  • Ens dóna el mateix resultat que la comanda route (el format està però en hexadecimal).
NOTA: No s'ha d'editar aquest fitxer directament. Cal utilitzar la comanda route.

/proc/sys/net/ipv4

  • La carpeta proc conté el pseudo sistema de fitxers (realment aquest sistema de fitxers només existeix en memòria) que s'utilitza com una interfície per accedir a les estructures de dades del kernel de Linux.
  • Majoritariament és de només lectura, però en alguns casos es poden modificar algunes variables.
  • La informació del protocol IP es guarda a la carpeta: /proc/sys/net/ipv4

/proc/sys/net/ipv4/ip_forward

  • Indica si la màquina fa o no les funcions d'Encaminador.

/proc/sys/net/ipv6

  • Equivalent a l'anterior però per a la versió 6 del protocol IP.

 

Altres distribucions

/etc/sysconfig/network

  • En sistemes RED HAT/Fedora o similars aquest fitxer és el que conté la configuració de xarxa (equivalent del fitxer /etc/network/interfaces en Sistemes Debian).
  • Un exemple de configuració estàtica seria:
NETWORKING=yes
FORWARD_IPV4=false
HOSTNAME=milinux.localdomain
DOMAINAME=localdomain
GATEWAY=10.0.0.1
GATEWAYDEV=eth0
IPADDR=10.0.0.120
NETMASK=255.0.0.0
NETWORK=10.0.0.0
BROADCAST=10.255.255.255
ONBOOT=yes

/etc/sysconfig/networking

  • En sistemes RED HAT/Fedora trobem en aquesta carpeta els perfils de xarxa i/o els fitxers ifcfg-xxx amb la configuració de la xarxa.

ifcfg-xxx

  • Els sistemes RED HAT, Fedora i Suse guarden la configuració de les interfícies de xarxa als fitxers ifcfg-xxx.
  • Depenent de la distribució, de si s'utilitzen perfils o no i altres temes, aquests fitxers poden estar en diferents localitzacions (carpetes).
  • Les xxxx del nom del fitxer se substitueixen pel nom del dispositiu de xarxa.
  • Per exemple:
    • loopback: ifcfg-lo
    • eth0: ifcfg-eth0
    • eth1: ifcfg-eth1
  • Altres noms són possibles (per exemple utilitzant identificadors ifcfg-eth-id-00\:0c\:29\:d3\:47\:00). Aquests fitxers de configuració contenen parells de valors.
  • A SUSE aquests fitxers es localitzen a la carpeta /etc/sysconfig/network
  • SUSE també ofereix un fitxer d'exemple (template) de configuració. Podem consultar aquest "template" per conèixer la utilitat de cadascun dels possibles paràmetres.
  • També podem consultar l'entrada de manual de Linux man ifcfg
Exemple d'interfície configurada amb DHCP Exemple d'interfície amb configuracio estàtica
Configuració de loopback a Open Suse
BOOTPROTO='dhcp'
BROADCAST=
ETHTOOL_OPTIONS=
IPADDR=
MTU=
NAME='AMD PCnet - Fast 79C971'
NETMASK='255.255.255.0'
NETWORK=
REMOTE_IPADDR=
STARTMODE='auto'
UNIQUE='rBUF.weGuQ9ywYPF'
USERCONTROL='no'
_nm_name='bus-pci-0000:00:10.0'
)
DEVICE=eth0
IPADDR=208.164.186.1
NETMASK=255.255.255.0
NETWORK=208.164.186.0
BROADCAST=208.164.186.255
ONBOOT=yes
BOOTPROTO=none
USERCTL=no		 # Loopback (lo) configuration
IPADDR=127.0.0.1
NETMASK=255.0.0.0
NETWORK=127.0.0.0
BROADCAST=127.255.255.255
STARTMODE=onboot
USERCONTROL=no

/etc/sysconfig/network

/etc/sysconfig/network/config

  • En sistemes com OpenSUSE hi ha paràmetres generals de configuració de xarxa.

/etc/sysconfig/networking/profiles

  • Conté els perfils de xarxa de la màquina RED HAT/Fedora.
  • El perfil per defecte és default /etc/sysconfig/networking/profiles/default.
  • Els perfils poden sobrescriure les dades de configuració de xarxa generals (fitxer /etc/sysconfig/network).
« Anterior | Següent »