5. Acostant-nos a l’experiment : la deducció.

En alguns casos és impossible fer una prova o un experiment directament a partir de la hipòtesi. Per exemple, en el cas dels 2 germans que estan preocupats per la planta. El cas és més difícil del que pot semblar. Suposem que han trobat les fulles plenes d’uns petits paràsits. La hipòtesi potser la planta té paràsits sembla certa. Però com saber si els paràsits són la causa del mal estat ?

El problema :    Per què la planta té mal aspecte ?

La hipòtesi :    Potser la planta té paràsits.

En aquest cas l’experiment es farà a partir d'una deducció de la hipòtesi.

La deducció : Si eliminem els paràsits amb un insecticida apropiat, aleshores la planta es recuperarà.

Una deducció és una conseqüència lògica d'una hipòtesi. En cas que la hipòtesi sigui certa, llavors cal pensar en una acció que proporcioni un resultat esperat. La deducció és una afirmació en què la primera part descriu l'acció que haurem de fer per verificar la hipòtesi. La segona part, en canvi, descriu els resultats que s'esperen de l'acció. És fàcil, veure que l’acció no és més que l’experiment o l’observació que cal fer per comprovar si la hipòtesi és certa.

Una forma útil d’escriure una hipòtesi i la seva deducció és seguint l’esquema que anomenem " si ..., llavors ...".

Si  la planta té paràsits

    HIPÒTESI

llavors si eliminem els paràsits amb un insecticida apropiat,  

                            Acció

       aleshores la planta es recuperarà.         DEDUCCIÓ

                         Resultat

Fixat bé com està construït l’anterior raonament. Es parteix de considerar certa la hipòtesi.

Si [ Hipòtesi ]  (és certa)

Llavors [ si Acció, aleshores Resultat ] (deducció)

Si cal planificar un experiment per a trobar la solució a algun problema, sempre s'ha de començar per a definir exactament el problema que s'ha de solucionar. Llavors cal pensar o escriure diverses solucions en forma d'hipòtesis i, tot seguit, formular una deducció que derivi de la hipòtesi, escrita tal com s'ha explicat en l'exemple anterior. Aquest mètode sistemàtic de pensar ‑pas per pas‑  permet centrar‑se en el problema i ajuda en el disseny de l'experiment, com podrem veure més endavant.

Si el científic o científica contrasta la deducció a través de les proves adequades i troba que els resultats no són els esperats, la hipòtesi pot ser rebutjada i caldria pensar en una nova hipòtesi per explicar els resultats.

Sempre és possible reconsiderar el que creiem sobre una hipòtesi. Si obtenim nova informació, fins i tot és possible abandonar hipòtesis que hem cregut vàlides durant molt de temps. És a dir totes les hipòtesis tenen la possibilitat de ser refutades en un futur.

Cada experiment, cada observació que es faci sobre una hipòtesi ha de proporcionar resultats que la recolzin o refutin. Un gran nombre de resultats experimentals que recolzin una hipòtesi indica una probabilitat gran que la hipòtesi sigui vàlida, és a dir, que ofereixi una explicació correcta del fenomen que s'està investigant.

Dissenyar un experiment no és una feina fàcil. És una tasca extensa i complexa.

Com és la situació just abans de fer el disseny ? Vegem, el problema s'ha definit, s'ha formulat una hipòtesi i s'ha fet la deducció. Quin és el pas següent ?

  La primera condició, i la més bàsica, quan es dissenya un experiment és que aquest respongui a la hipòtesi que s'investiga. Com ens podem assegurar que es compleix aquesta condició ?

  Tornem al problema de la massa del pastís.

  Si la massa no ha pujat perquè no ha posat llevat

                  Hipòtesi

  Llavors si afegim llevat quan fen una nova massa,     Acció

                                                        +

        aleshores la massa pujarà.                    Resultat

                                                  Deducció

 Fixa’t bé,  el que hem anomenat la deducció consisteix en una acció que cal executar i el corresponent resultat esperat.

Acció       : afegir llevat quan es prepara la massa

Resultat    : la massa pujarà.