7. El control de les variables

Per arribar a conclusions vàlides i fiables a partir del seus experiments, les persones científiques dissenyen els experiments amb molta cura i prudència, primer identifiquen i defineixen les variables. Després decideixen el control apropiat per l'experiment.

No es pot pensar en un experiment sense control. L’existència de control és la diferència entre un experiment i una observació o mesura. En un experiment la persona que investiga altera un o varis factors. Ho fa justament per a determinar la seva influència.

En una observació, o quan només han de fer-se unes mesures directes, s’estudia un fenomen sense tractar d'influir en ell.  

El tipus de control depèn de la naturalesa de l'experiment. En la majoria d'experiments el control és el tractament que reben totes les variables excepte aquella que el científic o científica creu que és la causa del fenomen que estudia - és a dir, la variable independent.

Per entendre la funció del control convé comprendre la pregunta que és fa la persona que dissenya una investigació : ¿ que succeirà amb el fenomen que investigo si mantinc constants totes les variables excepte la independent ? Per il·lustrar la idea del control analitzarem el següent exemple.

En un hivernacle volen saber quin de dos fertilitzants és millor pel creixement dels potus. Preparen un experiment en què col·loquen varis brots de potus que provenen d’una mateixa planta en diversos testos. Fan 3 grups amb els testos. En tots hi posen la mateixa quantitat del mateix tipus de sòl. Posen els testos en una sola fila, de manera que els arriba la mateixa quantitat de llum i els reguen amb la mateixa quantitat d’aigua. A un grup de testos hi afegeixen una quantitat d’un fertilitzant, al segon grup hi afegeixen la mateixa quantitat de l’altre fertilitzant. Als potus del tercer grup no hi afegeixen fertilitzant. Aquest tercer grup de testos, és el grup de control. S’utilitza per comparar els efectes dels fertilitzants comparant l’estat dels potus que reben tractament, amb els potus que no són fertilitzats.

 Hi ha un altre tipus d'experiment on el control és lleugerament diferent. El següent experiment és un exemple d'aquest tipus.

Gràcies a la investigació anterior, les persones que treballen a l’hivernacle s’han adonat que un dels dos fertilitzants és millor que l’altre. Però ara es plantegen un segon problema : quina quantitat d’aquest fertilitzant s’ha d’afegir per un creixement òptim dels potus ?

Per resoldre-ho, tornen a plantar diversos brots d’aquesta planta en diferents testos. Fan 4 grups de plantes i vigilen que totes les condicions siguin idèntiques. Després afegeixen quantitats creixents de fertilitzant des del primer al quart grup de testos.