Quan la llum blanca incideix en un objecte, una part d’aquesta llum s’absorbeix, una part es transmet i la resta es reflecteix.
Si veus un objecte és perquè la llum que aquest objecte reflecteix arriba als teus ulls.

1. Alguns objectes són transparents, com el vidre, perquè tota la llum els travessa.
2. Si l’objecte reflecteix tota la llum del espectre visible, l’objecte es veu blanc quan és il•luminat amb llum solar. Diem que l’objecte és blanc.

Com es comporta la llum amb els objectes transparents i opacs bancs? Totes les longituds d’ona de la llum visible - tots els colors que composen la llum blanca - incideixen sobre l'objecte i són transmeses si aquest és transparent o quan són reflectides si és opac.

Els colors que veiem en absorbir-se part de la llum visible Si s’absorbeix part de la llum de la regió visible de l’espectre, l’objecte es veurà acolorit. La major part dels objectes presenten un color perquè les longituds d’ona corresponents a uns colors determinats són absorbides i la resta, les longituds transmeses, són les que es poden observar.

Quan un objecte absorbeix una de les longituds d’ona de la llum blanca, veiem el color complementari. Aquesta relació entre el color absorbit i el reflectit es mostra sovint en una roda de sectors de colors en la qual els colors complementaris es troben en posicions oposades. Així, un objecte que absorbeix el violeta el veiem groc verdós. La radiació més energètica és la violada i la menys energètica la vermella.
Anota els colors complementaris que observes dos a dos:

La gent que treballa amb radiacions, llum visible i ultraviolada sol expressar-la en funció de la longitud d’ona o de la freqüència, que són magnitud relacionades i que defineixen cada color en el cas de la radiació visible.

Longitud d’ona, freqüència i color de la llum

Les substàncies fluorescents poden absorbir radiació ultraviolada i reemetre-la com a radiació visible. Una molècula qualsevol d’una substància primer absorbeix radiació ultraviolada, la qual fa que passi a un estat excitat. El salt d’energia electrònica és més gran, i aquesta energia es reemet com a radiació electromagnètica.

Química SALTERS