Un perfum s’estructura en tres tipus de notes que són els diferents termes utilitzats per descriure les característiques del perfum. Cadascuna d’aquestes notes es diferencien en la seva volatilitat. Així, les notes més volàtils les anomenem notes de cap i són les que sentim primer en olorar un perfum. Aquestes van seguides de les notes de cor que són menys volàtils i les sentim uns minuts després, és per això que les anomenem l’ànima del perfum. I finalment tenim les notes de fons que són menys volàtils i, alhora, actuen de fixador.
Per construir un perfum cal tenir en compte l’ordre en que s’afegeixen cadascuna d’aquestes notes. Primer s’introdueixen les notes de cor perquè, en ser menys volàtils, no s’evaporen mentre fabriquem el perfum. Després afegim les notes de cap, que són molt volàtils i necessiten la presència de les notes de cor per retenir-les. El perfumista ha de jugar amb aquests dos tipus de notes per construir el perfum i, una vegada dissenyat és quan s’introdueixen les notes de fons que matisen la seva estructura, tenint a més la funció de fixar les notes més volàtils i evitar la desestructuració del perfum.

Els perfums més utilitzats els destinats a productes comercial que normalment tenen la utilitzat d’emmascarar altre olors; i les utilitzades en la perfumeria creativa cada cop més inclinada cap a un perfum monolític

Per construir el nostre perfum proposem el següent orgue d’essències (Consulteu sobre essències )

Recordeu que no heu de començar la preparació sense proposar abans una formula que sigui adient als vostres gustos, tot mantenint les proporcions adequades. En la taula següent podeu escriure la vostra proposta.
Recordeu de començar per les notes de COR, seguint per les de cap. Aquest és el moment de valorar l’olor del vostre perfum. Després de rectificar-lo (anoteu les rectificacions) acabareu amb les notes de fons i el fixador.