| En la part superior del conductes nasals, en una regió situada entre els ull, es troba l’epiteli olfactori. Les molècules oloroses entre pel nas i interaccionen amb els receptors situats en l’epiteli sensitiu. També quan mengem ens podem trobar que en el interior de la boca es desprenguin substàncies oloroses que circulin fins al epiteli olfactiu a través dels conducte situat en el fons d la boca. | ||
|
||
La percepció
de les olors
En el procés de respiració inhalem aire que pot contenir substàncies oloroses, que ens arribaran fins a l’epiteli olfactiu per un procés d’arrossegament. Des d’un objecte, un ser viu, un menjar, una substancia mescla de substàncies solides, o liquides, es pot volatilitzar-se un compost, passant de líquid a gas (evaporació) o de sòlid a gas (sublimació). Les molècules del gas estant sotmeses, segons la teoria cinètica, a un moviment brownià, que fa que, tot buscant l’equilibri de concentracions de substàncies en l’aire, es desplacin mitjançant un procés de difusió. Per aquest procés passiu (difusió) o per un de més actius (arrossegament per inhalació) les molècules arriben a la cavitat nasal, on troben epiteli olfactiu i interaccionen amb els receptors d’aquestes substàncies odoríferes En la mucosa que envolta els cilis de les cèl•lules olfactòries, es dissolen les substàncies oloroses i interaccionen amb el receptors pròpiament dits. És necessària una quantitat molt baixa de substància per percebre una olor No es coneix massa del proses bioquímic d’interacció amb els receptors. Tot i ser sensibles a una extraordinària quantitat de substàncies diferents, no es pot assegurar que hi ha un receptor diferent per cada substància.
|
