El món de les olors: La teoria de l’olor
Segons aquest model, existeixen set olors anomenades primàries. Aquestes olors són: olor camforada, moscada, floral, mentolada, etèria, picant i pútrida. Altres olors se’ls pot considerar derivats i combinats d’aquest, per exemple l’olor afruitada és la combinació de l’olor floral, mentolada i etèria.
La nostra capacitat per apreciar les diferencies entre els olors ve donada per l’existència en el nostre nas de receptors olfactius. A escala molecular es creu que els receptor olfactius són depressions d’uns mida i forma concreta, cadascuna d’aquestes depressions és capaç d’acceptar una molècula d’un determinada grandària i forma. Aquest acoblament condueix a la percepció d’una determinada olor. Però, en alguns casos no són importants ni la mida no la forma de la molècula, sinó que el factor dominats és la seva carrega, per exemple L’olor picant ve donada per una molècula amb carrega positiva mentre que l’olor pútrida correspon a una molècula amb carrega negativa. Algunes de les molècules poden encaixar en més d’una localització donant així combinacions dels olor primaris. per altre banda la modificació de l’estructura química d’una molècula també pot fer variar el seu olor ja que encaixa en un altre receptor.
Però una substància natural, per que faci olor, ha de complir una sèrie de característiques físico-químiques. A part de la seva forma, grandària o carrega una molècula per fer olor ha de ser prou volàtil com per poder arribar als receptor olfactiu, ha de ser soluble en aigua (de no ser així no podrà arribar a les terminacions nervioses que estan cobertes per una fina pel•lícula aquosa) i, finalment, ha de ser soluble en els líquids, aquesta solubilitat li permet penetrar dins les terminacions nervioses travessant els coixí lípids que es troba en la membrana cel•lular. Per altre banda la presencia de determinats grups funcionals dins d’uns molècula li proporcionen una determinada olor Aquest grups funcionals s’anomenen grups osmòfors.

Les 7 olors fonamentals

 
Matèria en el flascó
Substància representativa
Fórmula
Etèria
Dietilèter amb aigua Dietilèter
CH3 – CH2 – O – CH2 – CH3
Mentolada
Essència de menta Mentol
Floral
Aigua de roses Geraniol
Camforada
Càmfora Càmfora
Mescada
Essència de mesc Muscona
Picant
Àcid fòrmic (dissolució) Àcid fòrmic
H – COOH
Pútrida
Sulfur d’hidrogen (dissol) Sulfur d’hidrogen
H2S