L'ablatiu és un cas que agrupa els antics locatius, instrumentals i separatius que en algunes llengües es conserven i en altres s'han perdut. En el cas del llatí  ha vestigis de l'instrumental en els adverbis i en els noms de la 3a declinació en consonant (-E). La resta de flexions té només ablatiu pròpiament dit (-D, separatiu, que es perd a final de paraula). queden fòssils de locatiu singular en -i en noms de llocs importants i en tres o quatre paraules: ruri,domi, militiae, humi. Veiem la morfologia.