VOLEIBOL
Inici voleibol
Història
Reglament
Camp
Sistemes
Treballs
 
 
 

 

 

 

 

 

Retorn inici

 

 

La tàctica

El camp es divideix en zones que han de ser ocupades pels jugadors a fi de cobrir tots els espais i evitar que la pilota toqui terra.

Hi ha 6 zones numerades de l' 1 al 6 començant pel costat dret del camp.

Zona 5

Zona 6

Zona 1

Zona 4

Zona 3

Zona 2

Zona 2

Zona 3

Zona 4

Zona 1

Zona 6

Zona 5

3: passador 2 i 4 ; rematadors. 5, 6 i 1 defensors o seguers.

Els jugadors tenen un nom segons la funció que realitzen durant el joc:

•  Defensors o seguers : juguen en la zona de defensa. S ón responsables de la pilota quan aquesta arriba a les zones 5,6 i 1, utilitzen normalment la passada d' avantbraços per rebre el servei o rematada de l' equip contrari i enviar la pilota cap al passador. S ón jugadors ràpids i dominen la passada d' avantbraços.

•  Passador: consisteix a col·locar la pilota amb la passada de dits amb una bona posició perquè pugui efectuar-se la rematada,. Aquest jugador ocupa la zona d' atac 3 situada al centre per poder passar la pilota als rematadors que es troben als costats, la característica més fonamental d'aquest jugador és la seva rapidesa i visió perifèrica així com saber analitzar les possibilitats de defensa i d' atac de cada equip. En equips de gran nivell, el passador ocupa la posició de 2.

•  Rematadors: són els jugadors que tenen la funció de finalitzar les jugades d' atac amb una rematada, destaquen per la potència de salt i la força per picar la pilota, ocupen les zones 2 i 4. En equips de nivell el passador es situa a 2 i els rematadors a tres i a quatre.

Els sistemes defensius.

Els sistemes es representen anomenant el número de jugadors en les diferents línies (atac i defensa), començant per les posicions més properes a la xarxa.

Sistema 1-3-2 o en W (recepció dels servei )

Aquest sistema s'utilitza quan serveix l' equip contrari. Cinc jugadors esperen el servei distribuïts pel camp en una formació que recorda la lletra W. . Com que no es pot bloquejar el servei, ni rematar-lo, un jugador es queda prop de la xarxa per realitzar la col·locació.

Sistema 1-2-3 (amb bloqueig d'un sol jugador)

S'ha d' utilitzar quan el contrari ataca per zona 3. Els jugadors 5, 6 i 1 es troben en línia de defensa; el jugador de la posició 3 és el que intenta el bloqueig i els jugadors 4 i 2 s' obren al costat del bloqueig per cobrir les l´línies d' atac.

Sistema 2-1-3 o 2-2-2 (amb bloqueig de dos jugadors ).

Els bloquejadors poden ser tan els jugadors de 4 i 3 com 3 i 2, depenen de l' atac del contrari. La resta de jugadors es distribueixen en el camp en les diferents línies d' atac. Pot haver un jugador que cobreixi la finta, llavors hi ha tres jugadors que cobreixen les línies d' atac.

Sistema 3-1-2 o 3-2-1 (amb bloqueig de tres).

Són tres jugadors que s' incorporen al bloqueig i tres que cobreixen les línies d' atac.

 

Els sistemes ofensius .

Es diferencien per la posició del passador.

Sistema per torns.

En el sistema per torns tenim que cada jugador realitza les mateixes funcions i tots els jugadors realitzen la funció de defensior i passadors, no existint especialització en els diferents llocs del camp.

Sistema per especialistes.

En aquest cas tenim un o dos jugadors especialistes en la passada i uns altres especialistes en el remat. En aquest cas, el passador ha d' ocupar el lloc que li correspon per rotació durant el servei, però, un cop la pilota es troba en joc, el jugador especialista pot anar a ocupar la posició que millor li convingui o la que s'hagi prèviament acordat. També pot haver un jugador especialista en defensa, anomenat universal i que porta una samarreta de color diferent a la resta de l'equip.

Normalment en el sistema per especialistes els jugadors ocupen les posicions que podem observar en els gràfics.

Podem observar com els dos jugadors vermells ( passadors ) canvien de lloc i després de la sacada pròpia o de la recepció de la pilota si saca l' equip rival ocupen la posició central per tal de poder distribuir el joc.