|
(Aquest text correspon al pròleg a El llibre del fred, de Jordi Pope) Aquest Llibre del fred és un poemari acabat d'escriure el mes de novembre de 1987 i escrit a cavall de Llívia i Barcelona per un poeta que pertany a la generació dels nascuts els anys 50, una generació que va viure plenament la mort de Franco i l'inici de la democràcia. Viure aquells anys 70 va ser com viure en un cim des del qual es podia veure què deixàvem al darrera i què es besllumava al davant. La situació político-poètica d'aquells anys va fer que un mateix s'hagués de construir la seva pròpia tradició a cops d'intuïció i d'afinitats electives donada la pèrdua, a causa del franquisme, del referents dins la tradició poètica catalana. A més, es vivia al carrer. En aquell context, diferents vies poètiques intentaven obrir-se camí lluitant contra el corrent hegemònic, la poesia social-realista, en un doble front antagònic i des de posicions divergents: una nova avantguarda i un nou formalisme. La primera, una poesia d'experimentació temàtica i formal que rebutjava la rima com a recurs poètic i emprava un llenguatge de carrer; el segon, una poesia formal que preconitzava la recuperació del metre i de la rima i d'un llenguatge culte. En darrer terme, dues posicions que tenien molt a veure amb les Dues Catalunyes. Jocfloralescos i xarons, d'Àngel Carmona que, d'alguna manera, són un referent de Jordi Pope. Els anys 80 van significar, a Barcelona, la consolidació poètica i editorial dels nous formalistes i, per tant, l'ostracisme dels altres. Amb escasses possibilitats de publicar, l'activitat dels neoavantguardistes s'havia de desenvolupar en ambients perifèrics i havia de donar-se a conèixer per mitjà d'unes vies que no fossin únicament les de l'edició. Per aquesta raó, a l'inici de la dècada, Jordi Pope amb Víctor Esteban, Carmel Sancho i Enric Casassas formen el grup O així, que farà recitals poètics, entre d'altres, al barri de Gràcia i al Centre Penitenciari de Wad Ras. Aquell mateix any, a l'abril, inicia conjuntament amb l'Enric Casassas, Els fulls de l'artesà, experiència que clouran l'abril de 1988, després d'haver-ne fet 88 números. És en aquest context, i dins la tradició poètica d'experimentació formal i vital, que cal situar aquest Llibre del fred, un llibre breu, intens i viscut; una de les poques rara avis, com podreu comprovar, de les que sortosament, de tant en tant, encara sorgeixen en la nostra literatura. Ramon Salvo Barcelona, 16 de maig de 1996 Tornar enrera |