EL LLIBRE DEL FRED
|
Jordi Pope
|
Pròleg a El llibre del fred
| |
OUS |
|
| |
El moc sucós de la clara d'ou passat a través de les
fines agulles de les garotes, entre llàgrimes dels
muricecs somniadors, formen l'entramat de la nostra
consciència.
Ens perforen amb els sus prolongats moviments de
llurs punxes, a petites dosis, l'arrelam de la memòria.
Els muricecs ens fan la truita.
L'oli és fred. |
|
| |
|
|
| |
L'oli és fred en la dèria de la migranya, les
neurones fan la guerra a les arrels dels cabells.
Un bocí d'amperatge entre les vies capil·lars posa
el pèl de porc.
Jo n'he dut de capçó.
|
|
| |
|
|
| |
Jo n'he dut de capçó i en aigües desbaratades m'he
llançat, car volia trobar-me l'únic fill pudent i apelagós
d'una parèmia.
La tenora és esberlada.
|
|
|