ELS TELEDEBATS I EL CURRÍCULUM DE L'ÀREA DE LLENGUA


1. Els teledebats i el currículum de l'àrea de llengua

Tal i com ja he dit en un altre moment (1), els teledebats són una activitat globalitzadora que afavoreix el treball interdisciplinari i els objectius de la qual s'integren perfectament en el currículum de les diferents àrees de coneixement.

Per tal de veure com s'insereixen els teledebats dins el currículum de l'àrea de llengua, penso que el millor que es pot fer és citar textualment allò que diu la publicació del Departament d'Ensenyament Currículum. Educació Secundària Obligatòria. Àrea de Llengua, que recull les propostes curriculars per a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria. Així, entre els diversos objectius generals que l'Educació Secundària Obligatòria assenyala per a l'Àrea de Llengua catalana en destaca com a més propi que "en acabar l'etapa, els nois i les noies de 16 anys han de ser capaços de comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat (...) fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els seus propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l'ús del llenguatge". Més endavant explicita que "... l'àrea de què parlem és formada per continguts de llengua i per continguts de literatura. Ambdós àmbits responen a camps de coneixements molt diversos, si bé estretament relacionats".

I més concretament en parlar de la llengua i de la literatura ens diu que:

"Pel que fa a la llengua, hom proposa de desenvolupar en els nois i noies una sèrie d'habilitats lingüístiques, relacionades amb la comprensió oral, la comprensió lectora, l'expressió de missatges orals i la relació de textos escrits. Hi ha el convenciment que aquestes habilitats ajudaran els alumnes a formalitzar el pensament, a expressar els seus sentiments, a poder millorar la seva capacitat de relació amb els altres i a intervenir més fàcilment en la vida social (intervenció que es fa bàsicament a través de la pràctica oral o escrita)."

"Pel que fa a la literatura, aquesta aporta a l'alumnat un camp de possibilitats d'aprenentatge altament interessant i important. Per al currículum de qualsevol nivell escolar, la literatura, com a fet social i artístic de primer ordre pot fer aportacions enriquidores i suggestives (...) La literatura, com a fenomen lingüístic totalitzador, presenta exemples de tots els registres i nivells de la llengua, de tot tipus de text, tenint en compte el valor que té (matèria comuna) com a "producte artístic".

Traslladant aquests objectius als teledebats de literatura podem veure com, aquests objectius generals, s'acompleixen en el treball que es fa en un teledebat ja que aquesta és una activitat globalitzadora que té en compte:

1. La llengua oral: Qualsevol intervenció treballada és el producte final d'un procés en el qual els components de cada grup participant en el teledebat han hagut d'exposar, debatre, acordat i sintetitzat les seves idees.

2. La llengua escrita: El teledebat sobre un text literari o lingüístic parteix, òbviament, de la lectura d'aquest text i participar-hi significa, d'una banda, trametre, per mitjà de l'escriptura -i d'una escriptura correcta- , les opinions sobre aquest text -o sobre les aportacions dels altres participants- als altres per tal de de sometre-les a la seva valoració.

3. La literatura: Amb els teledebats els participants entren en contacte amb una obra literària, que aprofundeixen tot analitzant-la en els seus aspectes més rellevants, i amb el món complex de la literatura.

4. La societat: A través de la telemàtica, el teledebat:

Primer, posa en contacte persones de móns i de circumstàncies diferents que, amb aquest contacte i amb l'intercanvi d'opinions poden enriquir-se mútuament.

Segon, posa el participant en contacte amb una obra i amb un autor pertanyents a un temps i a un espai concrets, temps i espai als quals acostuma a fer una incursió breu però intensa

Tercer, posa els participants en contacte, degut a les eines que fa servir, amb els móns de la informàtica i de la telemàtica, amb la qual cosa amplia l'horitzó de l'espai en què tradicionalment s'han mogut les classes de llengua i de literatura.


2. Els teledebats i els continguts curriculars de l'àrea de llengua

Una de les finalitats primordials dels teledebats de literatura, amb independència del model que s'hi apliqui (sigui el model Col·loqui , sigui el model Taula rodona ) és que, a través del treball dels continguts procedimentals i conceptuals que són inherents a la participació en aquesta activitat en la qual "es comunica" el plaer de llegir (2), s'acompleixin, entre d'altres, continguts actitudinals de Sensibilització per la literatura, d'Actitud crítica raonada i d'Interès per la lectura i per l'expressió escrita personal formulats dins Currículum. Educació Secundària Obligatòria. Àrea de Llengua (3) com els següents:

Pel que fa a la Sensibilització per la literatura
    1. Adquisició de l'hàbit de llegir
    2. Valoració de la lectura
    3. Apreciació de lectures en què s'exemplifica que la lectura és una de les diverses manifestacions culturals de la comunitat a la qual hom pertany
    4. Valoració de la literatura com a mitjà d'arrelament i de participació en la cultura pròpia.
    5. Apreciació de lectures que permeten reconèixer que la literatura pròpia ens ajuda a millorar, tot ampliant els nostres horitzons cap al passat.
    6. Adquisició de criteris personals sobre la literatura, prèvia exposició de valoracions diverses i dels criteris d'altri per a fer-les.
    7. Actitud positiva envers la literatura com a mitjà per interpretar i veure d'una altra manera la realitat que ens envolta.
    8. Consciència que la literatura estimula l'enriquiment personal.

Quant a l'Actitud crítica raonada
    1. Valoració positiva de les crítiques raonades i respectuoses dels altres, en aquest cas de l'alumnat.
    2. Observació (en el cas del teledabat de l'activitat escrita) d'opinions diverses i divergents que s'hi manifestin.
    3. Establiment d'un judici crític en funció de les raones que argumentin els opinants.
    4. Manifestació de criteri propi, independent (i coincident o no) del dels altres.
    5. Valoració positiva i respecte per les manifestacions que demostrin formació de criteri propi, tant si coincideix amb el propi com si no.
    6. Formació de criteris personals sobre aspectes literaris.
    7. Actitud crítica raonada sobre les pròpies produccions comunicatives.


I a l'Interès per la lectura i per l'expressió escrita personal
    1. Participació (...) en activitats en què "es comuniqui" el plaer de llegir (...) per la demostració de la utilitat cultural per a l'aprenentatge no formal, o no escolar.
    2. Actitud progressiva de recerca d'informació de textos escrits.
    3. Valoració de la lectura com a font d'informació i d'aprenentatge.
    4. Valoració de l'expressió escrita com a instrument de comunicació entre interlocutors no presents.
    5. Consciència que existeixen diferents missatges escrits segons les intencions comunicatives, els registres o estils, els tons, els graus de formalitat.
    6. Preocupació i interès per una expressió escrita clara, precisa i adaptada a diferents situacions de comunicació.


A les quals cal afegir un altre objectiu prioritari:

La introducció de la Telemàtica i de les Noves Tecnologies dins el currículum de l'àrea de llengua.


1. RAMON SALVO i ELENA VICIOSO, Els teledebats, un exemple d'aplicació informàtica en l'àrea de llengua a l'ensenyament secundari, dins Jornades d'Innovació Educativa a Catalunya, Departament d'Ensenyament. Direcció General d'Ordenació Educativa, col. Experiències d'Innovació educativa, Sant Cugat, 1995 i CD ROM Sinera 97.
RAMON SALVO i ELENA VICIOSO, Els teledebats, una mostra de les possibilitats de la telemàtica en l'ensenyament de la llengua i la literatura a secundaria, VII Tallers de Llengua i Literatura catalanes per al professorat d'ensenyament secundari. Direcció General d'Ordenació Educativa del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, març de 1996.
2. Currículum. Educació Secundària Obligatòria. Àrea de Llengua, Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament, 1993
3. ídem, pàg. 88.