CONCLUSIONS I PROPOSTES DE FUTUR

Cadascuna de les parts que formen el treball de la llicència que, en un primer moment duia per títol Anàlisi i estudi d'una experiència telemàtica innovadora: els teledebats. Les seves perspectives de futur i la seva inserció curricular però que, per tal d'adequar-lo al contingut, més ampli, del treball duu per títol final La xarxa Internet: una eina per a l'ensenyament de la llengua i la literatura. Anàlisi d'una activitat experimental: els Teledebats ha donat lloc a unes conclusions parcials que han estat exposades dins l'apartat corresponent. Les conclusions finals, per tant, en seran un recull al qual afegiré unes conclusions globals i unes propostes de futur.

1.Pel que fa als teledebats de Llengua i Literatura adreçats a l'ensenyament secundari L'experiència acumulada al llarg d'aquests anys en el doble vessant de moderador i de professor participant en els teledebats que moderava ha fet que pogués contrastar -els meus alumnes eren a la vegada el grup de control de l'activitat- un seguit d'aspectes dels teledebats realitzats: 1. Suposen una innovació quant al mètode d'ensenyar -i també d'aprendre- la literatura. 2. L'ensenyament de la literatura esdevé, gràcies als teledebats, una activitat: a) més global b) més interessant c) més motivadora 3. Els teledebats afavoreixen el treball col·laboratiu. 4. Tot i que, ja en el seu origen, són una activitat interdisciplinària, -almenys així es van dissenyar els teledebats de model taula rodona- el seu sistema de treball propicia el treball interdisciplinari. 5. Els teledebats comporten un canvi del paper del professor però, igualment, de l'alumnat que hi participa. a) L'alumnat. En estar més motivat: treballa més, aprèn més, col·labora més i participa més en l'activitat. I això, de manera natural i, la major part de vegades, sense ésser-ne massa conscient. b) El professorat. Es beneficia de l'actitud de l'alumnat i se sent motivat pedagògicament i professionalment per les característiques pròpies de l'experiència. De tota manera, hem de ser conscients que això li suposa, en altres aspectes, un aprenentatge de les Noves Tecnologies, un canvi de metodologia i més treball -de vegades estressant i no massa valorat-. Elements a tenir en compte ja que com es pot comprovar per l'apartat dedicat al professorat participant en els teledebats, no és massa freqüent que el professorat repeteixi l'experiència un any i un altre. A això cal afegir les dificultats -que sortosament van desapareixent- que té bona part del professorat "de lletres" per poder accedir al material informàtic dels centres. Les causes -que caldria estudiar- d'aquest fet són diverses i van des de la saturació que pateixen normalment les aules d'informàtica dels centres a manca de tradició o al desconeixement de l'eina informàtica per part del professorat.

2. Pel que fa a les webs i pàgines significatives sobre Llengua i Literatura catalanes i castellanes a la xarxa Internet Amb el recull i classificació d'aquests materials en la part que els és dedicada, aquesta llicència esdevé, també, una eina que permet observar una de les possibles formes d'introducció de les Noves Tecnologies en l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes i castellanes. Una síntesi pràctica i, a la vegada, un exercici pràctic dels canvis metodològics que signifiquen -i significaran- la presència immediata i inevitable de les Noves Tecnologies dins l'ensenyament. Pel que fa al material que el compon, podem remarcar un seguit de fets: 1. El nombre de pàgines que, ara per ara, fan referència a la llengua i la literatura a la xarxa Internet, tot i ser força reduït en comparació les existents dedicades a altres àrees de coneixement, augmenta dia a dia. 2. És un material que canvia constantment, no només els seus continguts sinó, i sobretot, la seva situació dins la xarxa. 3. Són més abundants les pàgines creades i mantingudes per particulars -pàgines personals- que les pàgines institucionals. 4. Entre les pàgines personals abunden les fetes per persones aficionades a un tema en concret que construeixen les seves pàgines en espais cedits gratuïtament durant un temps per servidors com ara Geocities, Arrakis,... fet que explica que les seves adreces variïn amb molta freqüència. Quant als materials inclosos, poden observar que hi ha un gran desnivell, tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat, entre el material que ofereix la xarxa sobre la llengua i literatura castellanes i catalanes. La balança s'inclina visiblement a favor de la llengua i la literatura castellana. Analitzant-los per separat, veiem que: dins les pàgines que s'ocupen de la Llengua i literatura castellanes: 1. És més abundant el material dedicat a la literatura que a la llengua 2. És més abundant el material institucional. dins les pàgines que s'ocupen de la Llengua i literatura catalanes: 1. És més abundant el material dedicat a la llengua que a la literatura 2. La llengua rep un tractament eminentment reivindicatiu. Així, totes 3. Les webs institucionals dediquen un apartat dedicat a la llengua. 4. En les pàgines dedicades a la literatura predominen les pàgines dedicades a la poesia 5. Hi sobresurt el reconegut nivell punter de la Telemàtica educativa catalana (PIE). 6. Hi ha una notable presència de webs universitàries de tota l'àrea lingüística catalana. 7. Abunden les pàgines personals. Amb la qual cosa podem afirmar que la presència de la llengua i la literatura catalanes a la xarxa, malgrat ser més minsa que la castellana, és una presència qualificada que inclou materials punters i, el que és important per a l'ensenyament: hi ha materials didàctics elaborats expressament per a l'ensenyament de la llengua i de la literatura. Entre aquests hauríem de diferenciar aquells materials que estan pensats per ser utilitzats a la xarxa i elaborats tenint en compte aquest criteri d'aquells que, únicament, estan penjants a la xarxa.

3. El teledebat Cela Les possibilitats que ofereix la xarxa de cara al treball col·laboratiu pateix encara un seguit de limitacions que s'han manifestat, en la pràctica, en la proposta d'un teledebat d'abast mundial, limitacions que són extrapolables a qualsevol activitat col·laborativa de les mateixes característiques. En l'anàlisi de l'experiència he diferenciat dos aspectes: a) el ressò que ha tingut l'activitat b) la participació que ha generat l'activitat perquè un i altre han donat uns resultats totalment divergents ja que mentre el ressò, sembla que aquest ha estat notable (entre l'1 de gener i el 15 de setembre s'han comptabilitzat 2.405 entrades a la pàgina de la web del PIE que conté la informació i el material didàctic sobre l'activitat), la participació efectiva en l'activitat ha estat molt més minsa: únicament 2 centres han assegurat la seva participació per al curs vinent. Fets que ens portarien a reflexionar tant sobre la validesa de l'activitat i de l'ús que es fa -o que es pot fer- dels materials que hi ha a la xarxa com sobre els canals de divulgació i la capacitat de control i de resposta. Quant a la validesa de l'activitat, l'avaluació es fa difícil ja que si ens atenim a les respostes rebudes, diríem que, almenys en aquests moments, no és vàlida; contràriament, però, si ens atenim a la quantitat de visitants que ha tingut, hauríem de dir que ha estat un encert. I el que encara és més difícil és avaluar aquestes dades perquè només ens podem moure en el camp de les hipòtesis. Així, quan diem que: 1. La participació no ha estat l'esperada, podem reflexionar sobre els factors que hi han -o hi poden haver- intervingut: a) la proposta no era l'adequada (quant al tipus d'activitat; quant a l'elecció de l'obra, al nivell al qual s'adreçava; quant a la temporalització, ...?). b) es desconeix aquest tipus d'activitat (d'una banda, perquè és una activitat nova? --a la Web del MEC era l'única d'aquesta mena--; de l'altra, els canals de divulgació no han estat els adients o aquests no funcionen com s'esperava o no són encara els òptims?). c) és difícil encara dur-la a terme (per desconeixement o per dificultats d'accés -o de manca de recolçament inicial- del/al món de la informàtica i, per extensió, de la telemàtica?). d) és una activitat poc -o gens- incentivada administrativament (entengui's plasmació en forma de punts computables per l'Administració). però no aportar una resposta concreta. Només hi ha un supòsit sobre el qual, com a mínim, podem oferir alguna dada; és el cas dels canals d'informació: Així, quan, per difondre l'activitat, hem emprat les llistes de correu que podríem anomenar "institucionals" (RIBIE, ...), la resposta ha estat molt petita, poc efectiva i de caràcter molt general. Quan ho hem fet a través de les llistes de correu que podríem anomenar "personals", les respostes han estat també escasses però molt més efectives i concretes que les anteriors. Tanmateix, també es pot haver donat el cas que aquests canals haguessin funcionat satisfactòriament però que pocs receptors haguessin cregut convenient donar cap mena de resposta. De l'efectivitat dels "anuncis" (PIE i MEC), de l'article que li va dedicar la revista Letralia o de la seva utilització per part dels CRP (com anunciaven des de Cuenca), no tenim constància. Amb tot, la informació sembla haver arribat als seus destinataris ja que, com hem vist, el nombre d'entrades comptabilitzades a la web (2.405) és força elevat. És per això que hauríem de posar en qüestió el vessant didàctic de l'activitat: les característiques de l'activitat, l'autor, l'obra, etc. Ara bé, a la vista dels resultats, també podem dir que algun interès deuen haver suscitat perquè molta gent ha entrat a la pàgina que els contenia. Sobre què ha passat després d'aquesta entrada, ho desconeixem ja que els missatges rebuts han estat gairebé inexistents. Tornant al camp de les hipòtesis podem suposar que el ventall dels interessos que ha desvetllat pot ser molt ampli: des de qui haurà entrat i haurà sortit a qui, amb diferents finalitats, hagi capturat els dossiers. Per tant, podem concloure que, malgrat l'intent frustrat d'intentar dur a terme el teledebat, l'actividad ha motivat l'interès -sí més no la curiositat- i que, les opinions que hem rebut l'han valorada positivament: tant en el cas dels centres que han anunciat la seva participació per al curs vinent, com en el d'un estudiant que sentia no haver-lo conegut abans i demanava informació sobre el seu desenvolupament, o el cas del CRP de Cuenca, que pensava utilitzar-lo per explicar les possibilitats i el recursos didàctics de i a Internet Conclusions finals Primera, encara que la literatura -i en aquest cas em refereixo només a les literatures catalana i castellana- sigui una de les àrees d'aprenentatge que, teòricament, pot tenir un futur esperançador dins Internet, en aquests moments les possibilitats reals de poder treballar-la a través de la xarxa són escasses. Segona, un cop vistes les característiques i l'especificitat dels materials a treballar en la xarxa i dels mètodes emprats per treballar-los, podem concloure que els teledebats suposen: 1. Una nova forma d'impartir la docència que ja comença a integrar-se en l'àmbit del que s'anomenen les Noves Tecnologies que, a mig termini, serà una forma d'aprenentatge generalitzada dins el sistema d'ensenyament. 2. Una forma de lectura d'una obra literària molt més motivadora. Tercera, la xarxa Internet és un instrument potentíssim per a donar a conèixer les llengües i les cultures minoritàries, com a ara la catalana, projecció externa que tampoc no cal menysprear. No em sé estar d'assenyalar una característica pedagògica d'abast polític com és ara que, en confeccionar un dels apartats de la base de dades sobre els materials disponibles dins la xarxa, va sorgir allò que he qualificat de Comunitat lingüística catalana. La qual cosa mostra com, a la xarxa, la unitat al voltant de la llengua catalana i de la història apareix de manera natural amb independència de les fronteres administratives. Així veiem com es conforma la comunitat lingüística formada per Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes, la Franja, la Catalunya Nord i l'Alguer. Així, doncs, cal treballar per tal de potenciar i intensificar l'ús de la Telemàtica i les Noves Tecnologies en l'ensenyament tant de la llengua i de la literatura com en la resta d'àrees de lletres donat el seu potencial de creixement. I una de les propostes més evidents -i més elementals- a fer seria integrar l'ús d'aquestes noves tecnologies dins el currículum de l'àrea de llengua. Donat aquest potencial de creixement, institucionalment caldria dedicar esforços a: L'elaboració de materials. Motivar el professorat a elaborar aquests materials i a participar en les activitats. Divulgar les experiències. Mentalitzar alguns sectors de l'ensenyament que l'àrea de Llengua i Literatura és un àrea amb un gran futur que no ha de quedar al marge dels nous mitjans tècnics. Respecte als teledebats, crec que els dos models establerts de teledebat -el model col·loqui amb l'autor i el model taula rodona- són suficients i que cal continuar, aprofundint, si cal, aquestes línies de treball. La línia traçada pel model Taula rodona, que ha generat uns materials didàctics més perdurables que la mateixa activitat del teledebat, hauria d'extendre's a qualsevol tedebat. També pel que fa als teledebats -i a qualsevol activitat telemàtica, penso que caldria fer-ne una difusió més àmplia que la que actualment s'ha estat fent.