GLOSSARI TERMINOLÒGIC
AFRAC Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana
àgnats Superclasse de vertebrats que comprèn individus molt antics i primitius, aquàtics i sense mandíbules. Molt nombrosos a l'era primària, avui en resten molt poques espècies
artiodàctils Ordre de la classe dels mamífers integrat per individus ungulats i ungulígrads molt difosos arreu del món
ase Mamífer perissodàctil de la família dels èquids (Equus asinus), d'aspecte semblant al cavall però mes petit, d'orelles grosses i de cap també relativament gros
ase eguasser Eguasser
asiní -ina Relatiu o pertanyent a l'ase
braquicèfal Dit dels individus de cap arrodonit i curt
cavall Mamífer de l'ordre dels perissodàctils, de dimensions grosses i de constitució forta i àgil alhora, utilitzat com animal de tir, de sella, etc., de la família dels èquids (Equus caballus)
cenozoic Tercera era del fanerozoic, situada entre el mesozoic i l'actual
cordats Grup d'animals de simetria bilateral amb un sol cordó nerviós dorsal tubular i fissures branquials a la faringe, dividits en tres embrancaments: urocordats o tunicats, cefalocordats i vertebrats o craniotes
dentina Substància calcària que forma la massa principal de les dents, envolta la polpa dental i va coberta per l’esmalt en la corona i pel ciment en l’arrel
egua Femella del cavall
eguasser Ase mascle destinat a ésser juntat a una egua
eocè Segona època del terciari inferior, compresa entre el paleocè i l'oligocè
èquids Família de mamífers de l'ordre dels perissodàctils que comprèn el cavall, l'ase i les zebres. Es caracteritzen perquè tenen un sol dit per extremitat, s’alimenten d’herbes i fulles, en prats, sabanes i deserts, i són gregaris i polígams, amb diversos sistemes socials; les femelles són polièstriques i tenen un jove per any
euga Egua
eugasser Eguasser
genealogia Ciència que estudia el parentiu entre persones i llinatges i n'estudia l'origen, la descendència i les aliances
gropa Part posterior de l'esquena d'un èquid
guarà Eguasser
herbívor Dit de l'animal que només es nodreix d'aliments vegetals
heterodont Dit dels animals que posseeixen diferents tipus de dents
lofodont Dit del tipus de molar en què la superfície lliure de la corona té els relleus units formant crestes transversals
mamífers Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats amb el cos proveït de glàndules mamàries
mesozoic Segona era del fanerozoic, compresa entre el paleozoic i el cenozoic. Hom el considera sinònim de secundària o  era secundària
miocè Època del terciari superior, compresa entre l'oligocè i el pliocè
mul Híbrid de l'ase i l'egua o del cavall i la somera
mula Femella del mul
musell Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas
oligocè Última sèrie o època del terciari inferior, compresa entre l'eocè i el miocè
paleocè Primera època del terciari inferior, situada damunt del cretaci i sota l'eocè
perissodàctils Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, amb les extremitats allargades i el tercer dit molt desenvolupat, crani gros, sense clavícula i herbívors. L'ordre comprèn quatre famílies: el brontotèrids (fòssils), els èquids (ases, cavalls, zebres i formes properes), els tapírids (tapirs) i els rinoceròtids (rinoceronts). Tenen en comú el peu ungulígrad, amb el tercer dit (mitger) cobert per un unglot, fèmur amb un tercer trocànter, calcani que no s’articula amb la fíbula, nasals posteriorment amples i molars lodofontes. Derivaren a l’Eocè dels fenacodòntids, una família d’artiodàctils
peülla Formació còrnia dels mamífersungulígrads, artiodàctils i perissodàctils, per tal de protegir l’únic dit sobre el qual s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa
peüngla Peülla
probòscide Trompa d’un animal
proboscidi Ordre de mamífers, de la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum, amb una llaga trompa olfactiva i prènsil, i la pell gruixuda i amb poc pèl. Hi pertanyen l’elefant africà (Loxodonta africana) i l’elefant asiàtic (Elephas indicus)
quaternari Darrer període de l'escala cronostratigràfica o geocronològica, per sobre del terciari, amb el qual forma l'era anomenada cenozoic
RAC Abreviatura emprada en la present pàgina web que vol dir Raça Asinina Catalana
ruc Ase
somera Ase femella
semental Animal mascle llavorer, destinat a la cria
templa Cadascuna de les dues parts laterals del cap compreses entre el front, l’orella i la galta
terciari Període més àntic de l'era cenozoica
ullal Tipus dent que es presenta en la dentadura heterodont dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel
unguiculat Dit del mamífer que té els caps dels dits recoberts d’ungla, en contraposició als ungulats, que són proveïts de peüngles
ungulat Dit del mamífer que té els dits de cada extremitat protegits per una peülla, en contraposició als unguiculats, que tenen els caps dels dits recoberts d'ungla
ungulígrad Dit dels mamífers terrestres que en caminar només descansen la punta dels dits sobre el sòl
urocordats Embrancament d'animals del superembrancament dels cordats, que es caracteritzen perquè en estat larva presenten un cordó nerviós dorsal i un notocordi. Es divideixen en tres classes: els ascidiacis, els taliacis i les apendiculàries
vertebrat Dit, convencionalment, d'un animal proveït de columna vertebral. També embrancament de cordats, que comprèn els animals amb el notocordi reemplaçat per la columna vertebral, és a dir, els mamífers, els ocells, els rèptils, els amfibis, els peixos i la superclasse dels àgnats
zootècnia Ciència de la producció i explotació dels animals domèstics


(Text extret del diccionari de llengua catalana de la Gran Enciclòpedia Catalana).