|
| |
Cronologia
de Cimbelí
Representada
per primera vegada al 1661, es creu que Cimbelí podiar haver estat escrit
el 1609 o 1610. No es conserva cap versió en quart.
La primera impressió que es coneix és la del Primer Foli de 1623
|
Fonts
de Cimbelí
La
principal font de Cimbelí és A Mirror for Magistrates de
Raphael Holinshed on apareix la figura històrica del Rei Cimbelí i els seus
fills perduts. L'argument de la traïció de Joaquimo prové del Decamerón
de Bocaccio. Les escenes a Gal·les podrien estar
inspirades en dues antigues obres teatrals: The Rare Triumphs of Love and
Fortune de Robert Dodsley (1598) i Sir Clyomon and Clamydes
(1599)
|
| 1930 |
Cimbelí : tragédia en
cinc actes traducció de Carme Montoriol Puig |
| 1945 |
Cimbelí traducció de Josep Maria de Sagarra |
| 1987 |
Cimbelí traducció de Salvador
Oliva |
|
|
Imògena, filla del Rei Cimbelí, es casa secretament amb
Leonat Pòstum, un cavaller que s'havia criat
a la cort del Rei. La Reina
que desitjava el matrimoni de Imògena amb el seu fill Cloten revela el secret a
Cimbelí i aquest expulsa Pòstum de Britania.
Pòstum es dirigeix cap a Roma on és acollit per Filàrio.
Jachimo, un cavaller italià aposta amb Pòstum que aconsiguirá trencar la
fidelitat de Imògena, si guanya l'aposta rebrà un anell que Imògena havia
lliurat a Pòstum com a signe del seu amor. Quan Jachimo es presenta en les
seves estances, Imògena el rebutja castament però ell s'amaga en un bagul i
quan Imògena està dormida li treu la cadena que li havia regalat Pòstum en el
seu intercanvi de joies d'amor. De retorn a Roma, Jachimo mostra la cadena a
Pòstum i revela la disposició del dormitori de Imògena així com detalls íntims
del seu cos, així guanya l'aposta i obté l'anell. Desesperat, Pòstum
escriu al seu criat Pisànio. ordenant-li que doni mort a Imògena.
Pisànio no compleix les ordres del seu amo i en defecte lliura vestits d'home a
Imògena perquè es disfressi. Amb el nom de Fidele, Imògena és acollida per
Belari i els seus dos suposats fills, que en
realitat són germans d'ella. Quan els homes marxen cap a la batalla contra els
romans, Imògen aes pren una medicina que li havia lliurat Pisànio, l'efecte de
la qual és un tipus de somni tan fort que sembla que estigui morta. Quan
Belari i els germans tornen a casa, duen el cos de la noia al bosc i el
cobreixen de flors.
Mentrestant, Cloten ha partit a la recerca de Imògena i,
disfressat amb els vestits de Pòstum, pretén posseir-la. En un duel amb
Guideri, Cloten mor i el seu cap queda separat del cos. Quan Imògena
desperta, creient que es tracta del cadàver del seu estimat espòs entra en
desesperació. En aquest estat la troba Lucius, General dels Romans qui, veient
en Fidele un noi tan dolç i moderat, el contracta com patge.
Pòstum i Jachimo també han partit cap a Britània per a
unir-se a les forces romanes. Però una vegada a Britània, Pòstum passa
secretament al ban brità per fidelitat al seu Rei Cimbelí. Gràcies a la
valenta intervenció dels germans Guideri i Avirag, els Britans guanyen la
batalla. Pòstum, aleshores, torna al ban dels romans i és empresonat. En la
seva cel·la se li apareixen els esperits dels seus avantpassats seguits del déu
Júpiter i li deixen un oracle escrit.
Els presoners són duts davant el Rei Cimbelí i aquest
concedeix la llibertat a Imògena i li demana que expressi un desig. Ella demana
que Jachimo expliqui com aconseguí l'anell. Aquest revela tota la veritat, Imògena es lleva la disfressa i el seu matrimoni amb Pòstum és acceptat pel
rei. Els oracles són feliçment interpretats per un endeví, Belari revela
la identitat dels seus suposats fills, tots els presoners són alliberats i el
Rei accedeix a tornar a pagar el tribut als romans
|
Personatges de Cimbelí
(a la versió de Josep Maria de Sagarra)
| CIMBELÍ, Rei de Britania. |
| CLOTEN, fill de la Reina amb un primer
marit. |
| PÒSTUM LEONAT, cavaller, marit de
Imògena. |
| BELARI, senyor bandejat, disfressat sota
el nom de Morgan. |
| GUIDERI |
 |
fills de Cimbelí, i suposats fills de Morgan
ocultant-se
sota els noms de POLIDOR i CADWAL . |
| ARVIRAG |
| FILÀRIO, amic de Pòstum |
|
italians. |
| JACHIMO, amic de Filàrio |
| CAIUS LUCIUS, general de les forces
romanes. |
| PISÀNIO, criat de Pòstum. |
| CORNELI, metge. |
| UN CAPITÀ ROMÀ. |
| DOS CAPITANS BRITÀNICS. |
| UN FRANCÈS, amic de Filàrio. |
| DOS SENYORS de la Cort de Cimbelí. |
| DOS CAVALLERS de la mateixa Cort. |
| DOS ESCARCELLERS. |
| LA REINA, muller de Cimbelí. |
| IMÒGENA, filla de Cimbelí i de la seva
primera muller. |
| HELENA, dama de companyia d'Imògena. |
| SENYORS, SENYORES, SENADORS ROMANS,
TRIBUNS, UN DENDEVÍ, UN HOLANDÈS, UN ESPANYOL, MÚSICS, OFICIALS
CAPITANS, SOLDATS, MISSATGERS i altres de l'acompanyament. |
| APARICIONS
|
|
- 1.1: Britania. Jardí del palau de Cimbelí
- 1,2: El mateix lloc. Una plaça
1,3: Una habitació del palau de Cimbelí
1,4: Roma . Casa de Filàrio
1,5: Britania. Jardí del palau de Cimbelí
1,6: El mateix lloc. Altra habitació del palau de Cimbelí
2.1: Britania. Davant el palau de Cimbelí
2.2: Dormitori de Imogen al palau de Cimbelí
2.4: Roma . Casa de Filàrio
2.5: Altra habitació a casa de Filàrio
3,1: Britania. Una sala del palau de Cimbelí
3,2: Altra habitació del palau de Cimbelí
3,3: Gal·les, terreny muntanyenc amb una cova
3,4: Camp proper a Milford-Haven
3,5: Una habitació del palau de Cimbelí
3,6: Gal·les. Davant la cova de Belari
3,7: Roma . Una plaça 4,1: Gal·les. Prop de la la cova de
Belari
4,2: Davant la cova de Belari
4,3: Una habitació del palau de Cimbelí
4,4: Gal·les. Davant la cova de Belari
5,1: Britania. Campament romà
5,2: Camp de batalla.
5,3: Altre lloc del camp de batalla
5,4: Presó britana
5,5: Tenda de Cimbelí
|
|
L'edició del Primer Foli divideix Cimbelí en 5 actes de 6,5,7,4 i
5 escenes respectivament.
L'argument principal de Cimbeli és la història
d'amor entre Imògena i Pòstum i l'argument secundari es centra en Guideri i Avirag, fills del rei desapareguts en la infància. No obstant això el
subargument només ha estat anunciat de passada en I,i 42 i no es comença a
desenvolupar fins l'Acte III. A partir d'aleshores els dos arguments conflueixen
en la línia narrativa.
Pel que fa al llenguatge, Shakespeare alterna la prosa amb el vers
blanc però aquest té gran varietat d'estrofes i ritmes. Les pauses mètriques
apareixen en diferents punts permetent que les frases s'allarguin
durant dos o més versos.
|
|
Cimbelí és el primer dels Romanços que tanquen la
producció teatral de Shakespeare. Durant el S XIX, Cimbelí va gaudir de
gran prestigi entre la crítica anglosaxona, Tennyson, per exemple, va morir amb
una còpia de Cimbelí a les mans i William
Hazlitt la qualificava com "un dels més deliciosos drames històrics
de Shakespere". La figura de Imògena representava l'ideal femení de l'època
victoriana.
Des
del S XX s'han vist
a Cimbelí defectes estructurals, caracterològics i
d'ambient . Es considera que l'argument secundari de Guideri i Arvirag no
s'integra harmònicament en l'estructura general de l'obra. Excepte Imògena, els
personatges són bidimensionals i el salt de la Britania romana a la Roma
renaixentista, gratuït. La intervenció dels déus és molt pobre, però en
ella s'aprecia un primer intent per part de Shakespeare d'introduir elements
sobrenaturals en el desenllaç dels romanços que aniran millorant en Pèricles
i Conte d'Hivern per a arribar al gran mestratge de La Tempestat. De
totes maneres , la figura de Imògena és tan perfecta i bé aconseguida que la
seva presència aconsegueix justificar tota l'obra.
|
Edicions
amb notes
- Cimbelí pròleg, traducció i notes de Salvador Oliva.
Vicens Vives, Barcelona 1989
- Cymbeline (Arden Shakespeare: Second Series) The Arden
Shakespeare, J.M. Nosworthy (Editor) London, 1979
William Shakespeare THE COMPLETE WORKS Editor Gary Taylor
Oxford University Press, Oxford, 1989
Estudis
monogràfics
- Bloom, Harold and Kalezic Mirjana Shakespeare's Romances.
Chelsea House. Philadelphia, 2000
- Granville-Barker, Harley Prefaces to Shakespeare
Cymbeline Batsford, 1984
- Warren, Roger THE OXFORD SHAKESPEARE
Cymbeline , Clarendon Press, Oxford 1998
|
|
