Google a XTEC
  

Principal Mapa

CimbelÝ

 

[Fonts
[Argument]  
[Escenaris]  

 

    [ romanšos ]

 

 TÝtol original:   Cymbeline

 

Cronologia de CimbelÝ

Representada per primera vegada al 1661, es creu que CimbelÝ  podiar haver estat escrit el 1609 o 1610. No es conserva cap versiˇ en quart. La primera impressiˇ que es coneix Ús la del Primer Foli de 1623 

 

Fonts de CimbelÝ

La principal font de CimbelÝ Ús A Mirror for Magistrates de Raphael Holinshed on apareix la figura hist˛rica del Rei CimbelÝ i els seus fills perduts. L'argument de la tra´ciˇ de Joaquimo provÚ del Decamerˇn de Bocaccio. Les escenes a GalĚles podrien estar inspirades en dues antigues obres teatrals: The Rare Triumphs of Love and Fortune de Robert Dodsley (1598) i Sir Clyomon and Clamydes  (1599)

 

Traduccions catalanes de CimbelÝ

1930 CimbelÝ : tragÚdia en cinc actes traducciˇ de Carme Montoriol Puig
1945 CimbelÝ  traducciˇ de Josep Maria de Sagarra
1987 CimbelÝ traducciˇ de Salvador Oliva

 

Argument dCimbelÝ

Im˛gena, filla del Rei CimbelÝ, es casa secretament amb Leonat P˛stum, un cavaller que s'havia criat a la cort  del Rei. La Reina que desitjava el matrimoni de Im˛gena amb el seu fill Cloten revela el secret a CimbelÝ i aquest expulsa  P˛stum de Britania.

P˛stum es dirigeix cap a Roma on Ús acollit per FilÓrio. Jachimo, un cavaller italiÓ aposta amb P˛stum que aconsiguirß trencar la fidelitat de Im˛gena, si guanya l'aposta rebrÓ un anell que Im˛gena havia lliurat a P˛stum com a signe del seu amor. Quan Jachimo es presenta en les seves estances, Im˛gena el rebutja castament per˛ ell s'amaga en un bagul i quan Im˛gena estÓ dormida li treu la cadena que li havia regalat P˛stum en el seu intercanvi de joies d'amor. De retorn a Roma, Jachimo mostra la cadena a P˛stum i revela la disposiciˇ del dormitori de Im˛gena aixÝ com detalls Ýntims del seu cos, aixÝ guanya l'aposta i obtÚ l'anell. Desesperat, P˛stum escriu al seu criat PisÓnio. ordenant-li que doni mort a Im˛gena. 

PisÓnio no compleix les ordres del seu amo i en defecte  lliura vestits d'home a Im˛gena perquŔ es disfressi. Amb el nom de Fidele, Im˛gena Ús acollida per Belari i els seus dos suposats fills,  que en realitat sˇn germans d'ella. Quan els homes marxen cap a la batalla contra els romans, Im˛gen aes pren una medicina que li havia lliurat PisÓnio, l'efecte de la qual Ús un tipus de somni tan fort que sembla que estigui morta. Quan Belari i els germans tornen  a casa, duen el  cos de la noia al bosc i el cobreixen de flors.

Mentrestant, Cloten ha partit a la recerca de Im˛gena i, disfressat amb els vestits de P˛stum, pretÚn posseir-la. En un duel amb Guideri, Cloten mor  i el seu cap queda separat del cos. Quan Im˛gena desperta, creient que es tracta del cadÓver del seu estimat esp˛s entra en desesperaciˇ. En aquest estat la troba Lucius, General dels Romans qui, veient en Fidele un noi tan dolš i moderat, el contracta com patge.

P˛stum i Jachimo tambÚ han partit cap a BritÓnia per a unir-se a les forces romanes. Per˛ una vegada a BritÓnia, P˛stum passa secretament al ban britÓ per fidelitat al seu Rei CimbelÝ. GrÓcies a la valenta intervenciˇ dels germans Guideri i Avirag, els Britans guanyen la batalla. P˛stum, aleshores, torna al ban dels romans i Ús empresonat. En la seva celĚla se li apareixen els esperits dels seus avantpassats seguits del dÚu J˙piter i li deixen un oracle escrit. 

Els presoners sˇn duts davant el Rei CimbelÝ i aquest concedeix la llibertat a Im˛gena i li demana que expressi un desig. Ella demana que Jachimo expliqui com aconseguÝ l'anell. Aquest revela tota la veritat, Im˛gena es lleva la disfressa i el seu matrimoni amb P˛stum Ús acceptat pel rei. Els oracles sˇn felišment interpretats per un endevÝ, Belari revela la identitat dels seus suposats fills, tots els presoners sˇn alliberats i el Rei accedeix a tornar a pagar el tribut als romans

 

Personatges de CimbelÝ  (a la versiˇ de Josep Maria de Sagarra)

CIMBEL═, Rei de  Britania.
CLOTEN, fill de la Reina amb un primer marit.
PĎSTUM LEONAT, cavaller, marit de Im˛gena.
BELARI, senyor bandejat, disfressat sota el nom de Morgan.
GUIDERI fills de CimbelÝ, i suposats fills de Morgan ocultant-se sota els noms de POLIDOR i CADWAL .
ARVIRAG
FIL└RIO, amic de P˛stum italians.
JACHIMO, amic de FilÓrio
CAIUS LUCIUS, general de les forces romanes.
PIS└NIO, criat de P˛stum.
CORNELI, metge.
UN CAPIT└ ROM└.
DOS CAPITANS BRIT└NICS.
UN FRANC╚S, amic de FilÓrio.
DOS SENYORS de la Cort de CimbelÝ.
DOS CAVALLERS de la mateixa Cort.
DOS ESCARCELLERS.
LA REINA, muller de CimbelÝ.
IMĎGENA, filla de CimbelÝ i de la seva primera muller.
HELENA, dama de companyia d'Im˛gena.
SENYORS, SENYORES, SENADORS ROMANS, TRIBUNS, UN DENDEV═, UN HOLAND╚S, UN ESPANYOL, M┌SICS, OFICIALS CAPITANS, SOLDATS, MISSATGERS i altres de l'acompanyament.
APARICIONS

 

Escenaris de CimbelÝ

1.1: Britania. JardÝ del palau de CimbelÝ 
1,2: El mateix lloc. Una plaša 
1,3: Una habitaciˇ del palau de CimbelÝ
1,4: Roma . Casa de FilÓrio
1,5: Britania. JardÝ del palau de CimbelÝ
1,6: El mateix lloc. Altra habitaciˇ del palau de CimbelÝ

2.1: Britania. Davant el palau de CimbelÝ
2.2: Dormitori de Imogen al palau de CimbelÝ
2.4: Roma . Casa de FilÓrio
2.5: Altra habitaciˇ a casa de FilÓrio

3,1: Britania. Una sala del palau de CimbelÝ
3,2: Altra habitaciˇ del palau de CimbelÝ 
3,3: GalĚles, terreny muntanyenc amb una cova
3,4: Camp proper a Milford-Haven
3,5: Una habitaciˇ del palau de CimbelÝ 
3,6: GalĚles. Davant la cova de Belari
3,7: Roma . Una plaša 

4,1: GalĚles. Prop de la la cova de Belari
4,2: Davant la cova de Belari
4,3: Una habitaciˇ del palau de CimbelÝ
4,4: GalĚles. Davant la cova de Belari

5,1: Britania. Campament romÓ
5,2: Camp de batalla.
5,3: Altre lloc del camp de batalla 
5,4: Presˇ britana
5,5: Tenda de CimbelÝ

 

Estructura i forma de CimbelÝ

L'ediciˇ del Primer Foli divideix CimbelÝ en 5 actes de 6,5,7,4 i 5 escenes respectivament.

L'argument principal de  Cimbeli Ús la hist˛ria d'amor entre Im˛gena i P˛stum i l'argument secundari es centra en Guideri i Avirag, fills del rei desapareguts en la infÓncia. No obstant aix˛ el subargument nomÚs ha estat anunciat de passada en I,i 42 i no es comenša a desenvolupar fins l'Acte III. A partir d'aleshores els dos arguments conflueixen en la lÝnia narrativa.

Pel que fa al llenguatge, Shakespeare alterna la prosa amb el vers blanc per˛ aquest tÚ gran varietat d'estrofes i ritmes. Les pauses mŔtriques apareixen en diferents punts permetent que les frases s'allarguin  durant dos o mÚs versos.

 

Comentari sobre CimbelÝ

CimbelÝ Ús el primer dels Romanšos que tanquen la producciˇ teatral  de Shakespeare. Durant el S XIX,  CimbelÝ va gaudir de gran prestigi entre la crÝtica anglosaxona, Tennyson, per exemple, va morir amb una c˛pia de CimbelÝ a les mans i William Hazlitt la qualificava com "un dels  mÚs deliciosos  drames hist˛rics de Shakespere". La figura de Im˛gena representava l'ideal femenÝ de l'Ŕpoca victoriana.

Des del S XX s'han vist a CimbelÝ defectes estructurals, caracterol˛gics i d'ambient . Es considera que l'argument secundari de Guideri i Arvirag no s'integra harm˛nicament en l'estructura general de l'obra. Excepte Im˛gena, els personatges sˇn bidimensionals i el salt de la Britania romana a la Roma renaixentista, gratu´t. La intervenciˇ dels dÚus Ús molt pobre, per˛ en ella s'aprecia un primer intent per part de Shakespeare d'introduir elements sobrenaturals en el desenllaš dels romanšos que aniran millorant en PŔricles i Conte d'Hivern per a arribar al gran mestratge de La Tempestat. De totes maneres , la figura de Im˛gena Ús tan perfecta i bÚ aconseguida que la seva presŔncia aconsegueix justificar  tota l'obra.

 

Bibliografia 

Edicions amb notes

CimbelÝ pr˛leg, traducciˇ i notes de Salvador Oliva. Vicens Vives, Barcelona 1989
Cymbeline (Arden Shakespeare: Second Series) The Arden Shakespeare, J.M. Nosworthy (Editor) London, 1979
William Shakespeare THE COMPLETE WORKS Editor Gary Taylor Oxford University Press, Oxford, 1989

Estudis monogrÓfics

Bloom, Harold and Kalezic Mirjana Shakespeare's Romances. Chelsea House.  Philadelphia,  2000
Granville-Barker, Harley Prefaces to Shakespeare Cymbeline  Batsford, 1984
Warren, Roger THE OXFORD SHAKESPEARE Cymbeline , Clarendon Press, Oxford 1998

 

   
free hit counter  

 Susanna Alonso-Cuevillas Sayrol  2004  CorrespondŔncia amb ls professora

Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament 

Xarxa telemÓtica educativa de Catalunya