Romanços de William Shakespeare

Cimbelí
Pericles
Conte d'hivern
La Tempesta

Les quatre obres dramàtiques que tanquen la producció shakespeareana havien estat considerades tradicionalment com comèdies pel seu final feliç.

A finals del S XIX aquests drames es van classificar com a romanços. Es diuen romanços perquè, a diferència de les comèdies shakespeareanes, aquestes obres tenen tots els elements de les tragèdies, presentant les grans passions que comporten traïcions, morts, injustícies etc. Però, a diferència de les tragèdies, en els romanços les situacions es resolen feliçment al final de la representació.

Els romanços tenen unes característiques que es repeteixen en les tres primeres obres i que arriben a un sublim nivell de perfecció estilística i temàtica en l'última d'elles: La Tempesta.

Els elements que es repeteixen en tots els romanços són:

	Els protagonistes sempre pertanyen a una casa reial o sobirana.
	Són víctimes d'alguna traïció o injustícia que els duu a llocs exòtics.
	Sempre hi ha algun conflicte amorós.
	Abunden els elements de contes de fades, éssers fantàstics, pocions, disfresses, suplantacions, etc.
	El final feliç s'aconsegueix gràcies a la intervenció dels déus o dels elements màgics.
	La segona generació segella amb les noces la pau restablerta després del conflicte que va enfrontar els seus progenitors.

Per a saber més

Bloom, Harold, and Mirjana Kalezic, eds. Shakespeare''s Romances. Philadelphia: Chelsea House, 2000.

Cahn, Victor L. Shakespeare the Playwright: A Companion to the Complete Tragedies, Histories, Comedies, and Romances. Westport, CT: Praeger, 1996.

Smith, Hallett. Shakespeare's Romances: A Study of Some Ways of the Imagination. San Marino, CA: Huntington Library, 1972.

free hit counter

Susanna Alonso-Cuevillas Sayrol 2004