|
| |
|
Títol complet: La tragèdia de Hàmlet,
Príncep de Dinamarca
Títol original: The
Tragedy of Hamlet, Prince of Denmark
|
Cronologia
de Hàmlet
Al
1602 La tragèdia de Hàmlet va ser registrada al Stationer's Register
amb l'anotació d'haver estat representada pels Chamberlain's Men. Hamlet es
va publicar en quart
successivament al 1603 i al 1604. La versió del segon quart, bastant més
llarga en extensió que la del primer, és la que es va prendre com a base per
a la impressió en el Primer Foli
de 1623.
|
La
font més remota de Hàmlet es troba en la desapareguda saga islandesa de
Almòdi.
Al S XII Saxo Grammaticus va recollir aquesta saga en els llibres III i
IV de la Gesta Danorum. La Gesta Danorum va ser traduïda lliurement al
francès per François de Belleforest al 1570 amb el títol de Histoires
tràgiques.
Al 1608 Thomas Kyd va publicar una versió anglesa de l'obra de
Belleforest titulada The Hystorie of Hamblet i aquesta, també coneguda
com l' “Ur-Hamlet” podria ser la font directa utilitzada per Shakespeare.
Però
molts estudiosos creuen que "Ur Hamlet" era en realitat
una obra primerenca de Shakespeare que va anar revisant durant els
anys.
|
| 1898 |
Arthur Masriera i Colomer |
| 1905 |
Antoni Bulbena i Tossell |
| 1920 |
Magí Morera i Galícia |
| 1980 |
Terenci Moix |
| 1985 |
Salvador Oliva |
| 2000 |
Joan Sellent i Arús |
|
|
El Príncep Hàmlet que estava estudiant en la universitat alemanya de Wittemberg ha
tornat a la cort de Dinamarca amb motiu de la mort del seu pare i el
casament de la seva mare, la reina Gertrudis amb el nou rei, Claudi. El
fantasma del seu pare se li apareix a Hàmlet, li informa que va ser Claudi
qui el va matar abocant-li verí en l'oïda i li demana al seu fill que
vengi la seva mort, però sense injuriar a la seva mare en cap sentit.
El jove Hàmlet
desitjaria estar segur del regicidi per part del seu oncle però la
incertesa i la incapacitat per a actuar augmenten la seva malenconia i
sembla que s'hagi tornat boig.
Per la seva
banda, Claudi, a qui mina la culpabilitat, intenta determinar la causa de
l'aparent alienació de Hàmlet i contracta dos nobles companys d'estudis,
Rosencrantz i Guildenstern, perquè espien el comportament del príncep. Hàmlet se n’adona i exagera la seva suposada demència.
Polonius, un
cortesà vell i pompós creu que la causa de la bogeria de Hàmlet està en
la seva passió amorosa per Ofèlia, filla de Poloni i així l'hi comunica
als reis. Hàmlet i Ofèlia estan veritablement enamorats però, en la seva
desesperació, el jove veu en la noia la representació de tota la traïció
i luxúria que poden motivar les dones i la rebutja instigant-la que es
marxi a un convent.
Hàmlet ordeix
un pla per a esbrinar la culpabilitat del seu oncle Claudi; amb aquesta fi
contracta un grup teatral perquè representin una obra en la qual un
rei és enverinat pel seu germà qui seguidament es casa amb la seva vídua.
Tal i com Hàmlet esperava, l'obra enerva profundament a Claudi; però el
príncep encara és incapaç d'actuar. Quan té l'oportunitat de matar a
Claudi no ho fa perquè aquest està resant i Hàmlet no el vol
enviar directament al cel.
Claudi insta
Gertrudis a que tingui una conversa amb el seu fill, Poloni s'amaga rera un
tapís i Hàmlet el mata creient que es tracta d'en Claudi, desprès
amonesta severament la seva mare malgrat els advertiments de
l'espectre del seu pare que se li torna a aparèixer en l'habitació de la
Reina.
Ara Claudi
ja té un motiu per a treure's a Hàmlet de damunt i amb el pretext
d'amagar-lo amb motiu de la mort de Poloni l'envia a Anglaterra amb
Rosencrantz i Guildenstern que duen ordres confidencials per a matar al príncep.
Hàmlet descobreix el complot i altera les ordres secretes del Rei de tal
manera que els dos joves nobles seran els ajusticiats.
Amb l'ajuda
d'uns pirates, Hàmlet torna a Dinamarca, acudeix al enterrament de Ofèlia,
que alienada s'ha suïcidat, i s'enfronta verbalment a Laertes, ambdós
s'emplacen a un duel. Claudi proporciona un verí perquè Laertes impregni
la punta de la seva llança i a més enverina el vi que pensa donar a Hàmlet. La Reina beu d'aquest vi i mor. Els dos joves reben ferides
mortals en el duel però abans de morir, Laertes té temps de descobrir la
veritat, venjar la mort del seu pare i fer les paus amb Hàmlet. Hàmlet
aconsegueix també ferir mortalment Claudi i que Horaci no begui de
la copa enverinada. Després mor amb tots els honors recuperats i com legítim
Rei de Dinamarca. Fortimbràs, Príncep de Noruega hereta la corona i
presideix el funeral reial de Hàmlet.
|
Personatges de Hàmlelt
(a la traducció de Morera i Galícia)
- CLAUDI, rei de Dinamarca,
- HÀMLET, el seu nebot, i fill del rei anterior.
- POLÒNIUS, camarleng del regne.
- HORACI, amic de Hàmlet.
- LAERTES, fill de Polònius.
- VOLTIMAND, cortesà.
- CORNELI, cortesà.
- GILDENSTERN, cortesà.
- OSRIC, cortesà.
- UN CAVALLER.
- UN SACERDOT.
- MARCEL, soldat.
- BERNAT, soldat.
- FRANCESC, soldat.
- REINALD, criat de Polònius.
- FORTIMBRÀS, príncep de Noruega.
- UN CAPITÀ.
- UN AMBAIXADOR.
- GERTRUDIS, reina de Dinamarca i mare de Hàmlet.
- OFÈLIA, filla de Polònius.
- FANTASMA del pare de Hàmlet.
Senyors, dames, oficials, comediants, fossers, mariners, missatgers i
servents.
L'escena és a Elsenor.
|
|
En la versió del Foli, Hàmlet
és una tragèdia en cinc actes de 5,2,4,7 i 2 escenes respectivament.
En Hàmlet s'entrellacen
tres arguments: El principal, centrat en la història de Hàmlet, el secundari
que aborda la història de Poloni i els seus fills i l'extern, el de Fortimbràs,
que posa un marc polític a l'obra i serveix per a estructurar-la en tres parts
històric contextuals, marcades per les tres aparicions del príncep Fortimbràs
en l'obra:
-
Els exèrcits danesos al
comandament del Rei Hàmlet prenen Noruega
-
Els exèrcits noruecs al
comandament de Fortimbràs travessen Dinamarca rumb a Polònia
-
Fortimbràs, Príncep de
Noruega, és nomenat Rei de Dinamarca
Els cinc actes de Hàmlet
corresponen a l'estructura clàssica teatral:
- Es presenta una Dinamarca corrupta pel regicidi. Apareix l'espectre i clama venjança
- Hàmlet intenta descobrir la veritat
sobre la mort del seu pare.
- Hàmlet desemmascara Claudi a
través de la representació de l'obra teatral.
- És Claudi, i no Hàmlet, qui pren les
regnes del conflicte.
- La venjança es consuma i la justícia
es restableix. Moren
tots els implicats i només queda Horaci per a contar els fets succeïts.
Els parlaments estan en pentàmetres
iàmbics de vers blanc i els diàlegs en prosa. Hamlet pronuncia set soliloquis
considerats com el vers més sublim de William Shakespeare. Aquests parlaments
es troben a :
|
|
O, that this too, too sullied flesh |
|
|
O all you host of heaven! |
|
|
Now
I am alone. |
|
|
To be, or not to be, … |
|
|
‘Tis now the very witching time of
night |
|
|
Now
I might do it |
|
|
How all occasions do inform against
me |
|
La tragèdia de Hamlet, Príncep de
Dinamarca té tots els elements propis de
les tragèdies de venjances que s'havien fet populars des de l'antiguitat clàssica
a partir de les tragèdies de Sèneca. Per a ser considerada tragèdia de venjança,
una obra devia tenir uns elements imprescindibles que es troben en la seva
totalitat en Hamlet:
 |
Havia de presentar a un
heroi amb motius justificables per a buscar la venjança (Hàmlet té motius
més que suficients per a venjar la mort del seu pare). |
|
L'antagonista havia de ser un igual
en força i condició al protagonista (Ambdós Hàmlet i Claudi són de sang
reial). |
|
L'ambient devia ser lúgubre i
presentar elements sobrenaturals (en Hàmlet estan presents l'espectre, el
cementiri i múltiples al·lusions tètriques). |
|
Una dona innocent i pura, estimada
pel protagonista, devia convertir-se en obstacle moral per a l'execució de
la venjança (Ofèlia és el símbol de la innocència fins l'extrem que el
seu nom deriva de la paraula grega "apheleia" apheleia que vol dir innocència). |
|
L'antagonista devia presentar un
complot per a enfonsar al protagonista (Claudi envia a Hàmlet a Anglaterra
amb instruccions secretes per al seu assassinat). |
Però el tema principal de Hàmlet és
el dubte i aquesta es converteix en l'obstacle que impedeix a l'heroi actuar
d'una manera convencional. Com a contrapunt tenim la figura de Laertes que no té
cap problema a implementar la venjança que li correspon coma fill i la figura de
Fortimbràs que porta a terme la venjança política que li correspon com a
governant.
Hàmlet és el prototip de l'intel·lectual
reflexiu i al mateix temps melangiós. La seva actitud i el seu caràcter han
estat analitzats des d'infinitat de punts de vista i en múltiples matisos. En Hàmlet s'ha vist des de l'ideal renaixentista d'un príncep cortesà, poeta i
filòsof, fins el maníac depressiu de la psicoanàlisi freudiana, passant pel
boig violent i injust que mata sense pietat. Però la complexitat del personatge
és tan rica que es fa impossible de classificar dins de cap categoria humana.
S'ha dit que Hàmlet és el mirall en el qual qualsevol lector o espectador pot
identificar-se.
A Hàmlet s'entrellacen varietat
de temes i es plantegen moltes dicotomies filosòfiques, entre elles es poden
citar: la justícia i la venjança; la raó i la bogeria; la destinació i el
sentit de la vida; l'aparença i la realitat; l'honor i la vilesa; el deure i
l'obstinació, etc.
La imageneria predominant de Hamlet
està en la corrupció, el verí, la podridura, la infecció, el pudor, la
descomposició i les seves correspondències morals: impuresa, injustícia,
deshonestedat, indignitat, immoralitat, dissipació, etc.
|
|
Edicions
amb notes
Hamlet pròleg, traducció i notes de
Salvador Oliva
- Barcelona : TV3 Televisió de Catalunya :
Vicens-Vives, 1988
William Shakespeare THE COMPLETE WORKS Editor Stanley Wells.
Clarendon Press, Oxford, 1989
Estudis
monogràfics
Cahn, Victor L. Shakespeare
the Playwright: A Companion to the Complete Tragedies, Histories,
Comedies, and Romances.
Westport, CT: Praeger, 1996.
Charlton, H. B. Shakespearian
Tragedy. 1st ed. Cambridge, England:
Cambridge University Press, 1949.
Corum, Richard. Understanding
Hamlet A Student Casebook to Issues, Sources, and Historical Documents. Westport, CT: Greenwood Press,
1998.
Maccary, W. Thomas. Hamlet
A Guide to the Play.
Westport, CT: Greenwood Press, 1998.
Mack, Maynard. Everybody's
Shakespeare: Reflections Chiefly on the Tragedies. Lincoln, NE: University of Nebraska Press, 1993.
Ribner, Irving. Patterns
in Shakespearian Tragedy.
London: Methuen and Company, 1960.
Wilson, Harold S. On
the Design of Shakespearian Tragedy.
Toronto: University of Toronto Press, 1957.
Vinyes,
Ramon, Hamlet dramaturg. Millà. Librería Editorial
Arxiu-Teatral 05: Barcelona ,1983
Vinyes,
Ramon, L'editor
davant l'enigma textual de "Hamlet" : estudi crític de la
transmissió i edició del text de "Hamlet" .
Universitat de València. Servei de Publicacions: València,
1999
|
|
