Gretchen
am Spinnrade
Meine
Ruh ist hin,
Mein Herz ist schwer,
Ich finde sie nimmer
Und nimmermehr.
Wo
ich ihn nicht hab,
Ist mir das Grab,
Die ganze Welt
Ist mir vergällt.
Mein
armer Kopf
Ist mir verrückt,
Mein aremer Sinn
Ist mir zerstückt.
Nach
ihm nur schau ich
Zum Fenster hinaus,
Nach ihm nur geh ich
Aus dem Haus.
Sein
hoher Gang,
Sein' edle Gestalt,
Seines Mundes Lächeln,
Seiner Augen Gewalt,
Und
seiner Rede
Zauberfluss,
Sein Händedruck,
Und ach, sein Kuss.
Mein
Busen drängt
Sich nach ihm hin.
Auch dürf ich fassen
Und halten ihn,
Und
küssen ihn,
So wie ich wollt,
An seinen Küssen
Vergehen sollt!
|
Margarida
a la filosa
M'ha
abandonat la calma,
em sento el cor feixuc;
mai més no la retrobaré,
mai més de la vida.
Allà
on no el tinc,
trobo la tomba,
i el món sencer
se'm torna verí.
El
meu pobre cap
s'ha tornat foll;
el meu pobre enteniment
s'ha trencat en bocins.
És
només per ell que miro
per la finestra;
és només per ell que surto
de casa.
El
seu caminar ferm,
la seva noble figura,
el somriure dels seus llavis,
la força dels seus ulls,
i
el fluir màgic
del seu parlar,
la pressió de la seva mà,
i, ah, el seu bes.
El
cor m'empeny
cap a ell.
Ah! Si pogués atrapar-lo
i retenir-lo,
i
besar-lo
com voldria,
dels seus besos
moriria!
Traducció:
Dolors Montes
|