| Gretchen 
              am Spinnrade  Meine 
              Ruh ist hin,
 Mein Herz ist schwer,
 Ich finde sie nimmer
 Und nimmermehr.
 Wo 
                ich ihn nicht hab,Ist mir das Grab,
 Die ganze Welt
 Ist mir vergällt.
 Mein 
                armer KopfIst mir verrückt,
 Mein aremer Sinn
 Ist mir zerstückt.
 Nach 
                ihm nur schau ichZum Fenster hinaus,
 Nach ihm nur geh ich
 Aus dem Haus.
 Sein 
                hoher Gang,Sein' edle Gestalt,
 Seines Mundes Lächeln,
 Seiner Augen Gewalt,
 Und 
                seiner RedeZauberfluss,
 Sein Händedruck,
 Und ach, sein Kuss.
 Mein 
                Busen drängtSich nach ihm hin.
 Auch dürf ich fassen
 Und halten ihn,
 Und 
                küssen ihn,So wie ich wollt,
 An seinen Küssen
 Vergehen sollt!
 
    | Margarida 
              a la filosa M'ha 
              abandonat la calma,
 em sento el cor feixuc;
 mai més no la retrobaré,
 mai més de la vida.
 Allà 
                on no el tinc,trobo la tomba,
 i el món sencer
 se'm torna verí.
 El 
                meu pobre caps'ha tornat foll;
 el meu pobre enteniment
 s'ha trencat en bocins.
 És 
                només per ell que miroper la finestra;
 és només per ell que surto
 de casa.
 El 
                seu caminar ferm,la seva noble figura,
 el somriure dels seus llavis,
 la força dels seus ulls,
 i 
                el fluir màgicdel seu parlar,
 la pressió de la seva mà,
 i, ah, el seu bes.
 El 
                cor m'empenycap a ell.
 Ah! Si pogués atrapar-lo
 i retenir-lo,
 i 
                besar-locom voldria,
 dels seus besos
 moriria!
 
 Traducció: 
                Dolors Montes 
                  |