“Dos són els motius que m'han impulsat a oferir-vos el meu suport; el meu afecte cap a Vostè i el fet que tinc un projecte rendible i genial. He pensat que la vostra màquina, per produir de la manera més avantatjosa possible, requeriria diners, una adequada realització i una àmplia publicitat, i que la millor manera que el seu invent sigui considerat en la seva justa mesura i perquè se li faci justícia, seria el de sostreure la part executiva del projecte de les mans d'aquesta multitud d'enginyers empírics que, per ignorància, falta d'experiència i dels necessaris incentius, serien responsables d'un treball dolent i descuidat: i tots ells són errors que afectarien la reputació del invent. Per obviar i obtenir el màxim benefici, la meva idea és instal•lar una manufactura a prop de la meva, a la vora del nostre canal, on podria posar tot el necessari per a la realització de les màquines. Amb aquesta fàbrica podrem subministrar a tot el món màquines de qualsevol mida. Amb aquests mitjans i amb la vostra assistència podrem contractar i ensenyar a algun bon obrer (donant-li instruments molt millors que els que li proporcionaria qualsevol altre, per produir una sola màquina) i podrem posar a punt el seu invent amb un cost inferior en un vint per cent que amb qualsevol altre sistema i amb una diferència pel que fa a la precisió, similar a la que hi ha entre el producte d'un ferrer i el d'un constructor d'instruments matemàtics. Arribats a aquest punt, no tindria sentit produir només per a tres comtats sinó que seria més convenient produir per a tot el món.”

Carta de Matthew Boulton, industrial, a James Watt, inventor de la màquina de vapor. 7 de febrer de 1769

“Però l'home necessita gairebé constantment l'ajut dels seus semblants, i és inútil pensar que l'atendrien per la seva sola benevolència. (...) No és per la benevolència del carnisser, del cerveser o del forner, que nosaltres ens procurem el nostre menjar, més aviat és la diligència que presten als seus interessos. Nosaltres no ens adrecem a la seva humanitat, sinó al seu egoisme; i no és de les nostres necessitats que els parlem, és sempre del seu profit. (...) la major part d'aquestes necessitats de moment es satisfan, com les dels altres homes, per tracte, per intercanvi i per la compra-venda.”

Adam Smith “La Riquesa de les Nacions” Vol.I pàg.23 (1776)

“En què consisteix, doncs, l'alienació del treball? Primerament en que el treball és extern al treballador, és a dir, no pertany al seu ésser; en que en el seu treball, el treballador no s'afirma, sinó que es nega, no se sent feliç, sinó desgraciat; no desenvolupa una energia física i espiritual lliure, sinó que mortifica el seu cos i arruïna el seu esperit. Per això el treballador només se sent en si fora del treball, i en el treball fora de si. Se sent realitzat quan no treballa i quan treballa no se sent realitzat. El seu treball no és, així, voluntari, sinó forçat, treball forçat. Per això no és la satisfacció d'una necessitat, sinó només un mitjà per satisfer les necessitats fora de la feina. El seu caràcter estrany s'evidencia clarament en el fet que en el moment que no existeix una coacció física o de qualsevol altre tipus es fuig del treball com de la pesta. El treball extern, el treball en que l'home s'aliena, és un treball d’autosacrifici, d'ascetisme. En darrer terme, per al treballador es mostra l'exterioritat del treball, en que aquest no és seu, sinó d'un altre, que no li pertany, en que quan està treballant no es pertany a si mateix, sinó a un altre. (...) Pertany a un altre, és la pèrdua de si mateix.”

Karl Marx “Manuscrits I” pàg. 109 (1844, publicats pòstumament l’any 1932 amb el títol “Manuscrits econòmico-filosòfics” anomenats també “Quaderns de París”)

4 - Gran Bretanya (1750-1850)

Al segle XVIII, Anglaterra es beneficia de circumstàncies excepcionalment favorables per al desenvolupament del maquinisme, característica essencial de la Revolució Industrial:

- Fort augment de la població (de 6.000.000 a 28.000.000 entre 1750 i 1850)

- Creixement de la producció i de la productivitat agrícola

- Domini del comerç mundial que assegura l’afluència de matèries primeres (cotó)

- Acumulació de capital que s'inverteix hàbilment en la indústria

- Maduresa intel·lectual favorable a l'eclosió de nombrosos invents

Les regions riques en hulla o properes als grans ports es converteixen en centres industrials de primer ordre, units entre si per canals, des de 1760 i, després, per via fèrria a partir de 1825.

Les indústries tèxtils són les primeres a beneficiar-se dels invents (llançadora de John Kay, 1733; filadora de Richard Arkwright, 1768 ...) i experimenten un ràpid creixement (producció llanera i cotonera que creix en un 150 per 100 al segle XVIII).

La posada a punt del procediment de fosa amb coc per Abraham Darby (1709-1713) i la màquina de vapor de James Watt (1769) forgen la fortuna de les indústries carboníferes i siderúrgiques.

Amb més d'un segle d'antelació sobre els altres països, Anglaterra passa de l'edat artesanal a l'era industrial. Capaç de produir articles de bona qualitat molt més barats, s'enriqueix i es converteix en 'el taller del món'. La seva preponderància no té competència fins el 1914.

Georges Duby "Atlas Histórico Mundial" pàg. 144 (1989)