WOLFGANG AMADEUS MOZART

Fill de Leopold Mozart, mestre de capella de l’arquebisbe de Salzburg, Wolfgang Amadeus Mozart va néixer el 27 de gener de l’any 1756 i va començar a interessar-se per la música amb només tres anys, observant i escoltant les classes de clavecí que rebia la seva germana gran. Tenia una de les oïdes més perfectes mai conegudes i una memòria musical prodigiosa. A això s’afegien les habilitats musicals que va adquirir amb extraordinària precocitat: el seu virtuosisme al teclat, el violí i la viola, la seva capacitat de llegir i escriure música amb immediata i absoluta precisió qualsevol que fóra el seu nivell de dificultat.

Als sis anys, el seu pare se’l va endur de gira i durant tres anys va enlluernar a l’aristocràcia i reialesa de Munich, Viena, Frankfurt, París, Londres...

Va conèixer i impressionar a compositors com Christoph Wagenseil o Johann Christian Bach i no va tardar en guanyar-se respecte i admiració. A Itàlia va transcriure de memòria el Miserere de Gregorio Allegri després d’escoltar-lo una sola vegada. El Papa, impressionat, li va concedir la creu de l’Orde de l’Esperó d’Or. Durant el mateix viatge va ser nomenat membre de l’Accademia Philharmonica de Bolonia i li va ser encarregada una òpera: Mitridate, Re di Ponto.

El setembre de l’any 1767, la família Mozart fa un viatge a Viena on s’hi estaran tot l’any 1768 amb l’esperança de rebre algun encàrrec en l’esdeveniment de les noces de Maria Josefa, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria. Diverses circumstàncies fan que aquest projecte no cristal·litzi, però en canvi, Mozart rep l’encàrrec del doctor Anton Mesmer, pioner del magnetisme, de composar un singspiel que s’hauria de representar en el seu teatre a l’aire lliure.

Així és com va veure la llum el 'singspiel' Bastien und Bastienne (‘Bastià i Bastiana’) quan Mozart tenia encara només 12 anys.

Quan va tornar a Salzburg, Mozart va passar alguns anys al servei del nou arquebisbe, el Comte Hieronymus von Corolledo, però després de l’estrena de la seva òpera Idomeneo a Munich l’any 1781, Mozart es va convèncer de que tenia més futur que el de ser un simple músic de plantilla a Salzburg. Des d’aquell moment les seves relacions amb l’arquebisbe es van enrarir fins que, finalment, Mozart va renunciar a la seva plaça i es va instal·lar a Viena.

Molt aviat va ser convidat a la cort de l’Emperador Josep II per participar en una mena de concurs amb l’insigne compositor i clavecinista Muzio Clemente. L’emperador va declarar el resultat d’empat i li va encarregar un singspiel: El rapte del serrall. Això col·locava a Mozart en un estat d’igualtat amb els més destacats virtuosos de Viena.

L’interès que Mozart va despertar en l’emperador va suscitar l’enemistat de per vida d’un dels compositors més influents de Viena: Antonio Salieri. Aquest fet, unit a la seva personalitat inquieta, va provocar que mai arribés a tenir un lloc ben pagat a la cort, i a més, Salieri obstaculitzava cada oportunitat que li sorgia.

Mozart va escriure Les noces de Fígaro en només sis setmanes y va ser un enorme èxit, però Salieri li va contestar promovent l’estrena d’Una cosa rara del compositor valencià establert a Viena, Vicenç Martí i Soler, el qual, paradoxalment, deu la seva fama a que el propi Mozart va utilitzar un tema d’aquesta òpera seva a Don Giovanni. L’òpera de Martí i Soler va aconseguir un èxit tal que Les noces de Fígaro van haver de tancar amb només nou representacions. La precària situació econòmica de Mozart s’agreujava inexorablement.

Malgrat tot, va aconseguir estrenar Don Giovanni i La flauta màgica amb èxits indiscutibles. Mentre treballava en La flauta màgica, va aparèixer a casa seva un missatger emmascarat que li va encarregar una Missa de Requiem. Ja malalt, i amb el Requiem per acabar, va morir el 5 de desembre de l’any 1791 i va ser enterrat en una fossa comú. La seva vídua, Constance Weber, postrada pel dolor, no va poder ni acompanyar les seves restes mortals.