250è AA n i v e r s a r i
SINGSPIEL L'origen del gènere està marcat per la influència de la ‘ballad opera’ anglesa, com és el cas de The Beggar's Opera ('L'òpera del captaire', 1728), de John Gay i J.C. Pepusch, representada a Alemanya al principi del segle XVIII. La traducció i representació d'una altra ‘ballad opera’, The Devil to Pay (1731), de Charles Coffey, interpretada a Berlín el 1743, va influir encara més en el naixent singspiel. La reelaboració de la música d'aquesta obra realitzada per Johann Georg Standfuss per a oferir-la a Leipzig el 1752, on va obtenir un èxit immens, va impulsar la presentació d'obres semblants efectuades per imitadors. Originalment el singspiel era interpretat per actors amb habilitat per cantar però no per cantants professionals. El poeta Christian Felix Weisse, llibretista d'alguns dels primers singspiele, va adoptar també convencions provinents de l'opéra-comique francesa, de compositors com A.E.M. Gretry o N.M. Dalayrac. La influència de l'opera buffa italiana va ser tanmateix determinant en l'adopció d'algunes formes musicals i en l'estil burlesc d'alguns dels seus personatges. Entre els autors més destacats de les primeres generacions es troba Johann Adam Hiller, que va ser un dels compositors que va contribuir a fixar algunes de les característiques essencials del gènere, i els seus successors Georg Benda, que va composar obres d'ambientació exòtica i oriental, i Christian Gottlob Neefe, autor de Die Apotheke ('La farmàcia', 1771) i Amors Guckkasten (1772). Tampoc va ser indiferent a la creació de singspiele un compositor de la talla de Franz Joseph Haydn, sovint més conegut per les seves aportacions a la música simfònica i instrumental que no pas a la teatral. Aquest nou gènere de teatre musical alemany també va despertar l'interès de Goethe, autor del text de diversos singspiele, als quals van posar música diferents compositors de la seva època i altres de posteriors. Cal destacar-ne Claudine von Villabella (1774) o Scherz, List und Rache (1784). A Viena, el gènere va ser afavorit per la protecció de l'Emperador Josep II. Particularment destacada va ser la contribució de W.A. Mozart, amb obres com Bastien und Bastienne També del final del segle XVIII són els singspiele de Karl Ditters von Dittersdorf. La influència del singspiel, contraposat a les representacions d'òpera italiana, va contribuir decisivament al desenvolupament de l'òpera alemanya a partir del Fidelio de Ludwig van Beethoven i de les obres de C.M. von Weber i Franz Schubert. Al segle XIX el gènere va ser conreat per compositors com E.T.A. Hoffmann i A. Lortzing, però la seva importància va decaure progressivament a partir de la consolidació de les grans òperes alemanyes de Richard Wagner i l'aparició de l'opereta, d'influència francesa, amb la qual té molts punts en comú, cosa que de vegades fa difícil de determinar la frontera estilística entre tots dos gèneres. Al segle XX hi va haver alguns intents de recuperació del singspiel, però no van passar, en general, d'experimentals. El seu esperit perviu, però, en els treballs que van signar Bertolt Brecht i Kurt Weill, que acaben connectant aquest gènere amb la comèdia musical. |
