Richard Wagner
(Leipzig, 1813 - Venècia, 1883)

La família de Wagner no estava gaire relacionada amb la música, però alguns dels seus avantpassats havien estat cantors apreciats pel seu talent musical.

De molt petit va quedar orfe de pare, i la seva mare es va tornar a casar amb un actor, pintor i poeta de Dresden.

Durant els seus estudis a la Kreuzschule de Dresden, se sentia molt inclinat cap a la poesia, però no va ser fins que la família va tornar a Leipzig que Wagner va iniciar-se en la música, estudiant violí, piano i contrapunt.

L'any 1834 comença una llarguíssima sèrie de viatges per Europa dirigint concerts i òperes a Magdeburg, Königsberg, Riga...

El 1939 va haver de traslladar-se de Riga a París en vaixell. La tempesta durant la travessia va inspirar la que després esdevindria la seva òpera L'Holandès errant o coneguda també com El vaixell fantasma.

A París, per guanyar-se la vida, va haver de fer de crític musical. Això li va permetre fer amistat amb els músics més importants de l'època: Berlioz, Liszt, Meyerbeer, entre d'altres.

El 1842 va tornar a Alemanya, convertit ja en músic conegut per dues òperes estrenades, Rienzi i L'Holandès errant . Aleshores, la seva participació en la revolució de l'any 1849, el va obligar a fugir. Durant aquest període d'exili va estar a Zuric, Londres, Venècia, París, Brussel·les, i fins l'any 1862 no va poder tornar a Alemanya. Són d'aquesta època les òperes Lohengrin i Tannhäuser.

L'amistat amb Lluís II de Baviera li va permetre aplicar les seves idees reformadores a l'escola de música de Munic, però moguts per l'enveja, un grup de músics, escriptors, polítics i periodistes van iniciar una campanya per tal de desprestigiar-lo.

Wagner va tornar a Suïssa, a la vora del llac de Lucerna, i allà va acabar la composició de la famosa tetralogia que porta per títol L'Anell del Nibelung integrada per les òperes: L'or del Rin, La Valquíria, Siegfried i El capvespre dels déus.

Després d'una representació poc afortunada de la Tetralogia a Munic, Wagner va començar a pensar en un teatre construït especialment per a la representació de les seves òperes.

El 1872 es van començar els treballs de construcció de la Festspielhaus a Bayreuth, i a l'estiu de l'any 1875 s'hi va poder estrenar la Tetralogia completa, amb tan gran solemnitat, que gairebé semblava un esdeveniment nacional.

L'ultima obra de Wagner és Parsifal, que es va estrenar a Bayreuth poc temps abans de morir.

L'antisemitisme de Wagner
El nacionalsocialisme va convertir la figura de Wagner i la seva música en símbol de la identitat i puresa alemanyes, i aquest fet no va ser pas fortuït.

Richard Wagner va escriure un assaig titulat Das Judentum in der Musik (El judaisme en la música), publicat el mes de setembre del 1850, on el seu antisemitisme quedava palès de forma molt clara. En relació amb Felix Mendelssohn-Bartholdy diu:

"Tot allò que es prestava a una reflexió i al mateix temps buscava la nostra antipatia envers l'essència jueva, totes les contradiccions d'aquesta essència en si mateixa o en relació amb nosaltres, tota la incapacitat d'aquesta, que existeix més enllà de les nostres fronteres, però amb què ens hem d'associar en la nostra pròpia terra, es combina tanmateix per produir un conflicte totalment tràgic en la naturalesa, en la vida i en l'obra artística del prematurament difunt Felix Mendelssohn-Bartholdy."

Tanmateix, l'objectiu principal d'aquest atac no era Mendelssohn, a qui Wagner va regalar la partitura de la seva Simfonia en Do M el 1836, sinó Giacomo Meyerbeer, el nom del qual no és esmentat mai en aquest text. Era ell a qui Wagner volia atacar i ofendre.

Després d'haver llegit l'assaig, Franz Liszt, enfurismat, va demanar una explicació i Wagner li va respondre el 8 d'abril del 1851:

"Meyerbeer representa una cosa especial per a mi: no l'odio, però em repugna moltíssim. Aquest ésser humà tan amable i afalagador que pretenia ser el meu mentor... em recorda el període més fosc de la meva vida, gairebé l'anomenaria el període més dissolut de la meva vida. Era una època d'amics influents, d'entrar per la porta del darrere, una època en què els mentors ens enganyaven. No els apreciem en absolut."

Wagner s'avergonyia del servilisme devot amb què havia afrontat el seu col·lega més reconegut a París, del 1840 al 1841. Per exemple, havia escrit el següent a Meyerbeer:

"En aquest món no tinc esperança de salvació excepte a través de vós. La gratitud que sento cap a vós, patró generós, no coneix fronteres."

Wagner va perdre tota la dignitat en prometre al seu mentor amable:

"Seré un esclau honest i fidel; admeto obertament que arrossego una naturalesa d'esclau dins meu... De manera que us demano, amo, que em compreu, no serà una compra totalment inútil!"

Wagner es va distanciar d'aquesta autohumiliació transformant aquest sentiment desbordant de gratitud en odi.

La seva relació amb Heinrich Heine, per qui en un primer moment havia sentit una admiració sincera, també va fracassar. Amb l'ajuda de Heine, per exemple, Wagner va descobrir material per a Der fliegende Holländer (L'Holandès errant) i Tannhäuser. En aquest cas, la seva admiració exageradament immensa es va convertir en rebuig. Al seu text Das Judentum in der Musik (El judaisme en la música) va acusar Heine d'estar empès per uns "dimonis de la negació que no tenen pietat".

La crida als jueus al final del text s'interpreta com una misteriosa intuïció de la solució final de Hitler:

"De totes maneres, tingueu en compte que l'única salvació de la maledicció que teniu damunt vostre, pot ser la salvació d'Ahasverus[1], el declivi!"

Tot i que Wagner només estava parcialment d'acord amb les teories racials de Gobineau, durant la seva vida va identificar els jueus amb la maldat. Quan el Hoftheater de Viena s'estava cremant, va comentar a la seva dona Cosima, filla de Liszt, que tots els jueus s'haurien de morir durant una representació de Nathan[2].

I per si encara queda algun dubte sobre l'antisemitisme de Wagner afegir aquest comentari sobre el ja esmentat compositor Mendelssohn:

"Felix Mendelssohn-Bartholdy ens ha ensenyat que un jueu pot estar dotat del més bell talent específic i posseir la més perfecta de les educacions, l'ambició més elevada i delicada, sense poder mai, mitjançant aquestes qualitats, arribar a produir en el nostre cor, en la nostra ànima, aquella impressió captivadora que esperem de l'art, perquè l'art és capaç d'això, perquè ho hem comprovat un nombre infinit de vegades, quant un heroi del nostre art obria, per dir-ho així, la boca per parlar..."

Obres
Richard Wagner va composar una única Simfonia, peces per a piano, lieder, però la seva activitat es va centrar en l'òpera.

D'entre les seves òperes, cal destacar:
- Rienzi (1842) [audició]
- L'Holandès errant (1843) [informació complementària]
- Tannhäuser (1845)
- Lohengrin (1850)
- Tristany i Isolda (1865)
- Els Mestres Cantors de Nüremberg (1868)

- La Tetralogia titulada "L'Anell del Nibelung", estrenada l'any 1876 i formada per:
. L'or del Rin (1869)
· La Valquíria (1870)
· Siegfried (1871)
· El capvespre dels déus (1874)

- Parsifal (1882)

[2]Wagner es refereix a l'obra de teatre Nathan der Weise (1779) (Natan el Savi), del dramaturg alemany Gotthold Ephraim Lessing (1729-1781).