|
LA PATRONA D'ATENES
Atena era la patrona
d'Atenes, i els atenesos explicaven l'origen del seu patronat amb
una llegenda, en la qual se la va disputar amb Posidó
(Neptú). els tres textos següents:
Els dons d'Atena i Posidó
conservats a l'Erectèon
Hi
ha a l'Acròpolis un temple a Erecteu, de qui es diu que va
néixer de la terra, i a l'interior es troben una olivera i
un mar, testimonis, segons diuen a Atenes, deixats per Atena
i Posidó després de disputar-se el país.
Heròdot, Història,
VIII, 54
|
Quan
fou fundada la ciutat d'Atenes i
la causa que exposa Varró per al seu nom
Vet
aquí la causa que Varró
refereix per al nom d'Atenes, el qual prové sens dubte de
Minerva, anomenada en grec Athena. En un indret de
la ciutat va aparèixer, de sobte, una olivera i, en un altre
lloc, va brollar un corrent d'aigua. Aquests prodigis van
impressionar el rei, que va consultar Apol·lo
Dèlfic per saber a què eren deguts i com havia d'actuar.
Apol·lo li va respondre que l'olivera assenyalava Minerva,
i l'aigua, Neptú, i que estava en la potestat dels ciutadans
posar a la ciutat el nom d'un d'aquells dos déus als quals
es devien aquests prodigis. Quan Cècrops fou assabentat d'aquest
oracle, convocà tots els ciutadans d'un i altre sexe (car
la ciutat tenia el costum que les dones també intervinguessin
en les deliberacions públiques). Així doncs, en consultar
el poble, els homes van votar a favor de Neptú i les dones
a favor de Minerva, i, com que va escaure's que hi havia una
dona més, va vèncer Minerva. Llavors Neptú, irritat, va devastar
les terres dels atenesos amb les ones encrespades del mar,
puix que per als dimonis no és difícil donar més extensió
a unes aigües qualssevol. Per aplacar la seva ira, segons
diu el mateix autor, els atenesos van imposar un triple sacrifici
a les dones: no participar en endavant a cap votació, no transmetre
el seu nom als fills i no ser anomenades ateneses. Així, aquella
ciutat, mare i nodrícia de les arts liberals i de tants i
tan grans filòsofs, l'exponent més il·lustre i noble
de Grècia, per una burla dels dimonis sobre el litigi del
seu déu i la seva deessa i sobre la victòria per mitjà de
les dones de la deessa, va rebre el nom d'Atenes; i la ciutat,
ferida pel vençut, va ser obligada a castigar la victòria
de la vencedora, per un temor més gran de les aigües de Neptú
que de les armes de Minerva. Car, tot castigant així les dones,
també Minerva, que havia vençut, fou vençuda, i no va assistir
les qui l'havien votada, de manera que, malgrat que haguessin
perdut el dret de vot i el dret de posar als fills el nom
matern, els fos almenys permès d'anomenar-se ateneses i guanyar
el nom de la deessa que amb el seu vot havien fet triomfar
sobre el déu.
Sant
Agustí, La ciutat de Déu, XVIII, 9
|
Disputa
entre Atena i Posidó
L'autòcton
Cècrops, que tenia un cos meitat d'home i meitat de drac,
fou el primer rei de l'Àtica, i la terra, abans anomenada
Acte, es digué Cecròpia en record seu. Conten que durant el
seu regnat, els déus decidiren ocupar les ciutats en les quals
cadascú rebria els seus honors particulars. Posidó fou el
primer a arribar a l'Àtica i, donant un cop amb el trident
al bell mig de l'acròpolis brollà aigua de mar en el lloc
que ara anomenen Erectèon. Després hi arribà Atena, que posant
Cècrops com a testimoni de la seva presa de possessió plantà
una olivera, que encara ara ensenyen al Pandròsion. En produir-se
una disputa entre tots dos pel domini del país, Zeus els separà
i per a aquest litigi designà jutges, no pas Cècrops ni Crànaos,
com han dit alguns, ni tampoc Erisícton, sinó els dotze déus.
D'acord amb el veredicte, el país fou atorgat a Atena, perquè,
segons el testimoni de Cècrops, va ésser la primera que plantà
l'olivera. Així, doncs, Atena anomenà la ciutat Atenes en
honor seu, i Posidó, indignat, inundà la plana Triàsia i submergí
l'Àtica sota el mar.
Apol·lodor,
Biblioteca, 11114, traducció d'Àngela Carramiñana
|
L'òliba, l'au consagrada a Atena, i una branca d'olivera,
el do d'Atena a la seva ciutat, van esdevenir el símbol d'Atenes.
Així apareixen a les monedes ateneses com aquesta tetradacma
del s. V a. C, mentre que l'altra cara representava el perfil d'Atena.
|