LA PATRONA D'ATENES

Atena era la patrona d'Atenes, i els atenesos explicaven l'origen del seu patronat amb una llegenda, en la qual se la va disputar amb Posidó (Neptú). els tres textos següents:

Els dons d'Atena i Posidó conservats a l'Erectèon

Hi ha a l'Acròpolis un temple a Erecteu, de qui es diu que va néixer de la terra, i a l'interior es troben una olivera i un mar, testimonis, segons diuen a Atenes, deixats per Atena i Posidó després de disputar-se el país.

                                                                        Heròdot, Història, VIII, 54

 

Quan fou fundada la ciutat d'Atenes i la causa que exposa Varró per al seu nom

Vet aquí la causa que Varró refereix per al nom d'Atenes, el qual prové sens dubte de Minerva, anomenada en grec Athena. En un indret de la ciutat va aparèixer, de sobte, una olivera i, en un altre lloc, va brollar un corrent d'aigua. Aquests prodigis van impressionar el rei, que va consultar Apol·lo Dèlfic per saber a què eren deguts i com havia d'actuar. Apol·lo li va respondre que l'olivera assenyalava Minerva, i l'aigua, Neptú, i que estava en la potestat dels ciutadans posar a la ciutat el nom d'un d'aquells dos déus als quals es devien aquests prodigis. Quan Cècrops fou assabentat d'aquest oracle, convocà tots els ciutadans d'un i altre sexe (car la ciutat tenia el costum que les dones també intervinguessin en les deliberacions públiques). Així doncs, en consultar el poble, els homes van votar a favor de Neptú i les dones a favor de Minerva, i, com que va escaure's que hi havia una dona més, va vèncer Minerva. Llavors Neptú, irritat, va devastar les terres dels atenesos amb les ones encrespades del mar, puix que per als dimonis no és difícil donar més extensió a unes aigües qualssevol. Per aplacar la seva ira, segons diu el mateix autor, els atenesos van imposar un triple sacrifici a les dones: no participar en endavant a cap votació, no transmetre el seu nom als fills i no ser anomenades ateneses. Així, aquella ciutat, mare i nodrícia de les arts liberals i de tants i tan grans filòsofs, l'exponent més il·lustre i noble de Grècia, per una burla dels dimonis sobre el litigi del seu déu i la seva deessa i sobre la victòria per mitjà de les dones de la deessa, va rebre el nom d'Atenes; i la ciutat, ferida pel vençut, va ser obligada a castigar la victòria de la vencedora, per un temor més gran de les aigües de Neptú que de les armes de Minerva. Car, tot castigant així les dones, també Minerva, que havia vençut, fou vençuda, i no va assistir les qui l'havien votada, de manera que, malgrat que haguessin perdut el dret de vot i el dret de posar als fills el nom matern, els fos almenys permès d'anomenar-se ateneses i guanyar el nom de la deessa que amb el seu vot havien fet triomfar sobre el déu.

                                                                Sant Agustí, La ciutat de Déu, XVIII, 9

 

Disputa entre Atena i Posidó

L'autòcton Cècrops, que tenia un cos meitat d'home i meitat de drac, fou el primer rei de l'Àtica, i la terra, abans anomenada Acte, es digué Cecròpia en record seu. Conten que durant el seu regnat, els déus decidiren ocupar les ciutats en les quals cadascú rebria els seus honors particulars. Posidó fou el primer a arribar a l'Àtica i, donant un cop amb el trident al bell mig de l'acròpolis brollà aigua de mar en el lloc que ara anomenen Erectèon. Després hi arribà Atena, que posant Cècrops com a testimoni de la seva presa de possessió plantà una olivera, que encara ara ensenyen al Pandròsion. En produir-se una disputa entre tots dos pel domini del país, Zeus els separà i per a aquest litigi designà jutges, no pas Cècrops ni Crànaos, com han dit alguns, ni tampoc Erisícton, sinó els dotze déus. D'acord amb el veredicte, el país fou atorgat a Atena, perquè, segons el testimoni de Cècrops, va ésser la primera que plantà l'olivera. Així, doncs, Atena anomenà la ciutat Atenes en honor seu, i Posidó, indignat, inundà la plana Triàsia i submergí l'Àtica sota el mar.

Apol·lodor, Biblioteca, 11114, traducció d'Àngela Carramiñana

 

L'òliba, l'au consagrada a Atena, i una branca d'olivera, el do d'Atena a la seva ciutat, van esdevenir el símbol d'Atenes. Així apareixen a les monedes ateneses com aquesta tetradacma del s. V a. C, mentre que l'altra cara representava el perfil d'Atena.

 

Atena