L'ERECTÈON L'Erectèon,
al contrari que el Partenó, presenta una forma inusual en els temples grecs, ja
que integra en un mateix edifici múltiples cultes lligats amb l'origen de la ciutat.
Es composa de dos espais bàsics sense comunicació entre si, als quals s'entra
per sengles pòrtics (A i C) de columnes jòniques. Per una banda té un prònaos
dedicat a Athena Polias 'Atena protectora de la ciutat' (B). L'altra part
del temple (D) és formada per diverses cambres i té, a l'extrem oposat de l'entrada,
un altre pòrtic sostigut per sis pilastres anomenades Cariàtides (E). Aquestes
pilastres són molt famoses per la seva forma, com pots veure a la foto. Al costat
del Pòrtic de les Cariàtides hi havia la suposada tomba de Cècrops, el mític primer
rei d'Atenes (F). | 
Cariàtide
|  |
|
 (SG) |
El
nom del temple prové d'un dels herois a qui s'hi retia culte, Erecteu.
L'avi d'Erecteu, Erictoni,
va néixer de la Terra quan el semen d'Hefest
va caure mentre aquest déu intentava violar Atena. |
| | Erictoni
va ser el successor del rei Cècrops. Quan el fill d'Erictoni, Pandíon, morí, el
seu poder fou repartit entre els seus dos fills, Erecteu i Butes, de manera que
Erecteu esdevingué el quart rei d'Atenes, i el seu germà, sacerdot d'Atena i Posidó. |
(SG)
|
 (SG) |
(SG)
| Un
viatger del s. II d.C., Pausànias, que va escriure una guia turística de Grècia,
esmenta els diferents cultes als quals estava dedicat aquest segon espai de l'Erectèon
en el passatge següent: |
|
| |
Descripció de l'Erectèon Hi ha també un edifici anomenat
Erectèon. Davant l'entrada té un altar de Zeus Suprem, on no se sol sacrificar
cap víctima, ni, tot i oferir-hi pastissos, se sol emprar tampoc gens de vi. En
entrar-hi hom troba diversos altars: un està consagrat a Posidó, en el qual hom
sacrifica també a Erecteu per ordre d'un oracle; un altre, a l'heroi Butes, i
el tercer a Hefest. Sobre els murs hi ha pintures que representen l'estirp dels
Butades i -car l'edifici és doble- hi ha a dins aigua de mar en un pou. Això no
és pas cap gran prodigi -n'hi ha també terra endins, entre altres Afrodísias,
a la Cària. Però cal consignar aquest pou perquè fa una remor d'ones quan bufa
el migjorn. A més, hom pot observar a la pedra la marca del trident. Es diu que
són dos testimonis de la disputa de Posidó pel país. Pausànias, Descripció de Grècia, XXVI, 5 |
|
|
