1

Zeus - Júpiter

Hera - Juno

Posidó - Neptú

És el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Garant de l'ordre social i del poder reial, governa l'univers impartint justícia entre els déus i els homes. És representat amb barba, sovint assegut en un tron, empunyant el ceptre o el llamp i acompanyat de l'àguila. La seva primera muller va ser Metis (la Prudència), filla d'Oceà, però la seva companya definitiva va ser Hera, malgrat que va tenir incomptables aventures amoroses amb altres deesses i mortals, molts cops canviant la seva aparença.

Germana i esposa de Zeus, és la deessa protectora del matrimoni i de les dones casades. S'enutja molt sovint amb el seu marit per les seves contínues infidelitats; gelosa i rancorosa com és, persegueix implacablement les amants i els fills il·legítims de Zeus. Tot i això ella es manté sempre fidel al seu marit. Els seus atributs són el ceptre, la diadema i el paó.

És el déu del mar, dels llacs i dels terratrèmols, protector dels navegants però alhora causant de tempestes i naufragis. Està casat amb Amfitrite, si bé va tenir nombrosos amors, dels quals nasqueren éssers prodigiosos com ara el ciclop Polifem o Pegas, el cavall alat. És representat amb barba, armat amb el trident, sovint damunt un carro tirat per uns animals mig cavalls mig serps i envoltat per peixos, dofins, Nereides i genis marins.

És el déu dels inferns. Al món subterrani on regna despietadament van a parar les ànimes de tots els morts per rebre-hi el premi d'una enternitat feliç o uns càstigs perpetus segons com hagin actuat durant la seva vida.Com que posseeix l'or i les altres riqueses que es troben sota terra, rep el nom de Plutó, que significa "ric", i es representa sovint amb el corn de l'abundància o un ceptre, acompanyat pel ca Cèrber, l'horrorós gos de tres caps que vigila la porta dels inferns.

Deessa de l'agricultura, està lligada estretament tant en el culte com en el mite amb la seva filla Persèfone, nascuda de la unió amb Zeus. De Persèfone s'enamorà el seu oncle Hades, que la raptà quan estava colllint flors i se l'endugué als inferns. Demèter recorregué la terra cercant-la amb torxes fins que s'assabentà de qui l'havia raptada. Enfurida, abandonà l'Olimp i, tota trista, es dirigí a Eleusis sota la figura d'una vella. Arribada al palau dels reis Cèleos i Metanira, hi és acceptada com a serventa i li encomanen el seu fillet Demofont. Amb la intenció de fer-lo immortal de nit el posa a foc i l'ungeix amb ambrosia, però una nit la descobreix Metanira, que fa un crit, i el nen mor abrasat. Aleshores la deessa es descobreix i, instal·lada en un temple, impedeix que germinin les llavors. Zeus, tement per la humanitat, ordena a Hades que torni Persèfone. Aquest, per lligar-la per sempre al món subterrani, li dóna un gra de magrana. Així, com que ha tastat el menjar dels inferns, Persèfone ha de restar durant un terç de l'any en el regne d'Hades com la seva esposa, mentre que els altres dos terços els pot passar a l'Olimp amb la seva mare. Demèter institueix els misteris d'Eleusis, retorna la fertilitat als camps i fa el do del blat a Triptòlem, un altre fill de Metanira, que l'escampa per tota la terra des d'un carro tirat per dragons alats i dóna a conèixer l'agricultura. Els atributs de Demèter són l'espiga de blat i les torxes.

És la deessa del foc de la llar. Va romandre sempre verge i sense moure's de l'Olimp. El seu animal preferit era el ruc, d'ençà que la va salvar, despertant-la amb els seus brams, de ser violada per Silè. A Roma va ser més venerada que a Grècia, perquè el seu temple al fòrum cremava sense cessar una flama a la qual estava lligada indissolublement la fortuna de la ciutat.

Deessa de l'amor i de la bellesa, simbolitza sovint el principi de vida universal. Zeus la va casar amb Hefest, a qui era constantment infidel amb diversos amants, sobretot amb Ares. Apareix generalment com una bella jove nua i els seus atributs són la petxina, el colom i la poma.

Déu de la guerra, encarna la força bruta i sanguinària enfront de la més reflexiva Atena. Va tenir nombroses aventures amorososes, entre les quals destaca la seva llarga relació amb Afrodita. Sol ser representat amb cuirassa, casc, escut, llança i espasa.

És el déu del foc i dels ferrers. Hera, despitada pel naixement d'Atena, el va concebre sense la intervenció de Zeus. Quan aquest va penjar Hera del cel, amb una enclusa lligada a cada peu, per haver volgut perjudicar Hèracles, Hefest va cercar d'auxiliar-la. Irritat, Zeus el va precipitar daltabaix de l'Olimp. Després d'estar caient durant un dia sencer, es va estimbar a l'illa de Lemnos i de la patacada va quedar coix. A més de coix, el barbut Hefest és molt lleig i va sempre brut per culpa de la seva feina de ferrer. La seva farga es troba dins el volcà Etna. Allà, amb una inigualable destresa que admira tothom, fabrica, ajudat pels Ciclops, els llamps de Zeus, armes per a déus i herois i qualsevol objecte de metall. Els seus atributs són les eines de ferrer.

És la deessa de la guerra, la saviesa, i l'artesania, patrona d'Atenes. És també anomenada Pal·las. Quan Metis n'estava embarassada, el seu pare Zeus va saber per Gea que, si Metis li donava un fill després de la filla a punt de néixer, aquest li arrabassaria el poder. Per evitar-ho Zeus s'empassà Metis. Arribat el moment del part, demanà a Hefest que li obrís el cap d'un cop de destral. Així ho féu el déu i del cap de Zeus eixí Atena, ja adulta i equipada amb l'armadura, el casc, l'escut i la llança. Altres atributs seus són l'ègida, l'olivera, l'òliba i la serp. Atena conservà sempre la virginitat, tot i que crià un fill. En efecte, una volta que anà a la farga d'Hefest per encarregar-li unes armes, el déu ferrer ntentà violar-la sense assolir-ho. Però en el forcejament Hefest ejaculà sobre la cuixa d'Atena, la qual s'eixugà amb un floc de llana i el llençà a terra. Del contacte del semen amb la terra nasqué Erictoni. Atena recollí l'infant i el confià dins una cistella a Pàndrosos, filla de Cècrops, el primer rei atenès, prohibint-li que la destapés, perquè tenia la intenció de criar-lo en secret com si fos el seu fill. Però les germanes de Pàndrosos no pogueren reprimir la curiositat i obriren a cistella, on descobriren la criatura amb una serp, que les atacà i els provocà la mort. Erictoni fou educat al temple de la deessa, a l'Acròpolis, i esdevingué rei d'Atenes.

Deessa de la cacera i protectora dels animals i dels boscos, nasqué dels amors de Zeus i Leto (Latona). Quan Leto era a punt de donar llum, no trobava cap terra que l'acollís per por de la venjança d'Hera, fins que arribà a l'illa anomenada després Delos, on a la fi pogué parir els seus dos bessons: primer Àrtemis, que ajudà seguidament a néixer el seu germà Apol·lo. Per això Àrtemis, encara que restà sempre verge, és també la deessa dels parts. És representada com una donzella vestida amb una túnica curta que du un arc i un carcaix ple de fletxes.

Déu de la música, de l'endevinació i del sol. Presideix el cor de les nou Muses, divinitats de les arts. Les fletxes que tira amb el seu arc provoquen la malaltia, però també és el déu guaridor i purificador. Eren oracles molts santuaris dedicats a Apol·lo, el més important dels quals era el de Delfos. Si bé els seus nombrosos amors són molts cops dissortats, la seva aparença és la d'un jove molt bell, imberbe i amb els cabells foscos rinxolats cenyits per una corona de llorer, portant a la mà una lira i a l'esquena un carcaix. El seu animal és el corb.

Missatger dels déus, guia dels morts fins als inferns i déu dels viatgers, del comerç i dels lladres. Astut fill de Zeus i Maia, nasqué en una cova de Cil·lene i poc després s'escapà del bressol, robà tot un ramat de vaques pertanyents a Apol·lo i les menà a Pilos, on en sacrificà dues, en menjà una part i amagà les altres en una cova. En tornar a Cil·lene trobà una tortuga, en buidà la closca i amb ella inventà la lira afegint-hi cordes confeccionades amb budells de vaca. Apol·lo descobrí el lladre de les vaques gràcies a les seves dots endevinatòries i portà Hermes davant Zeus. Però al final Apol·lo acordà amb Hermes bescanviar les vaques per la lira. També la siringa fou inventada per Hermes, que la lliurà igualment a Apol·lo a canvi del seu caduceu d'or i d'algunes nocions d'art endevinatòria. Es representa Hermes com un jove cobert amb un capa i un barret o casc alat, calçat amb sandàlies també alades i duent el caduceu a la mà.

És el déu de l'amor. Nascut dels amors d'Afrodita i Ares, era imaginat com un adolescent o nen alat i entremaliat que es diverteix inflamant d'amor els cors amb les seves fletxes. Magrat la seva aparença innocent, el temien mortals i immortals, i fins i tot en sentien respectat el totpoderós Zeus o la seva pròpia mare, sabedors que ni tan sols ells eren fora de l'abast de les seves cruels sagetes.

És el déu del vi i de la vinya. Fill de Zeus i la mortal Sèmele, va descobrir la vinya i es va haver de guanyar un lloc a l'Olimp estenent el seu culte per tot el món. Com a rituals consagrats a Dionís es van originar el teatre i les orgies o bacanals, cerimònies nocturnes en què els fidels pretenien ser posseïts pel déu en un deliri místic. És representat com un jove coronat amb pàmpols, amb una copa o el tirs a la mà, sovint sobre un carro tirat per panteres i acompanyat per un desenfrenat seguici compost de bacants i sàtirs.