L'ORIGEN DEL MÓN I DELS DÉUS

Al començament de tot existia el Caos, la barreja indestriable de tots els elements de l’univers en un estat informe. El segon ésser que aparegué fou Gea, la Terra, de la qual nasqué Úranos, el Cel, que la cobreix tota. La unió de Gea i Úranos tingué una nombrosa descendència: els dotze Titans -entre els quals l’Oceà, Rea i Cronos-, els tres Ciclops -gegants d’un sol ull- i els tres Hecatonquirs -gegants de cent braços. Úranos, que els odiava tots, els mantenia dins el si de Gea sense deixar-los sortir, fins que a la fi aquesta ordí una conspiració contra ell. Fabricà una falç d’acer i l’oferí als seus fills per enfrontar-s’hi. Tan sols Cronos es mostrà disposat a lluitar contra el seu pare. Així quan, en arribar la nit, el Cel s’estengué damunt la Terra, Cronos eixí del seu amagatall i amb la falç tallà els genitals del seu pare. De la sang d’Úranos caiguda sobre la Terra van néixer les Erinis o Fúries -horroroses deesses de la venjança- i els Gegants, mentre que de l’escuma provocada pels genitals llençats al mar sorgí la deessa Afrodita.

Castració d'Úranos, Giorgio Vasari (1555-1159).

Cronos, que succeí el seu pare en el poder suprem de l’univers, l’exercia també despietadament: tancà els seus germans al Tàrtar, l’indret més profund de la terra, i, assabentat d’un oracle segons el qual seria sotmès per un dels seus fills, anà devorant tots els fills que engendrava amb la seva germana Rea: Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Posidó. Quan era a punt de néixer Zeus la seva mare el volgué salvar i el parí d’amagat a Creta, on ocultà el nounat en una cova. A continuació donà una pedra embolicada amb bolquers a Cronos, que se l’empassà sense notar l’engany.

Quan Zeus esdevingué adult, emprengué la lluita contra el seu pare. Primer li donà una droga perquè vomités els fills devorats, més tard alliberà del seu captiveri els Ciclops i els Hecatonquirs. Els un i els altres ajudaren Zeus en la seva guerra (Titanomàquia) contra Cronos, el qual disposava per la seva banda del suport de la majoria dels Titans. Al cap de deu anys Zeus i els seus germans reeixiren a vèncer els Titans, que foren confinats al Tàrtar. Aleshores Zeus, Hades i Posidó es repartiren el món: en endavant els inferns serien governats per Hades, el mar per Posidó i el cel per Zeus, que quedava com a nou déu suprem. Zeus establí la seva residència al cim de l’Olimp, la muntanya més alta de Grècia (2.985 m. d’altitud), i per això ell i els déus vinculats a ell foren anomenats olímpics. La primera generació d’olímpics fou la de Zeus i els seus cinc germans, mentre que la segona la constitueixen sobretot els fills de Zeus.

Saturn devorant el seu fill, Francisco de Goya, Museo del Prado, Madrid.

Rea lliura la pedra a Cronos, crater, c. 460 a.C, Museé du Louvre, París.

Vegeu:

Quadre genealògic dels déus (fonamentalment segons Hesíode): podeu triar entre resolució alta o resolució baixa.