POESIA DIDÀCTICA: HESÍODE

Hesíode va viure a Beòcia durant la segona meitat del s. VIII a.C. El que se sap de la seva vida és el que ell mateix explica en els seus poemes: a més de poeta era un pagès que treballava la terra i cuidava el bestiar amb les seves mans. Dos són els poemes que se sap amb certesa que va escriure: la Teogonia i els Treballs i dies, tots dos de gènere didàctic i escrits en hexàmetres.

Teogonia: després d'un proemi en què narra com les Muses se li apareixen i li donen el do de la poesia, explica l'origen del món i de les diverses generacions dels déus des de les primeres divinitats naturals o monstruoses fins a les antropomòrfiques, els déus Olímpics, en la qual finalment Zeus instaura la justícia; després continua amb el naixement dels herois.

 

Bust conegut com a pseudo-Sèneca, però actualment identificat de vegades amb Hesíode, Londres, British Museum (SG).

Treballs i dies: se centra en l'home, en especial en la seva relació amb Zeus i la necessitat de treball i justícia. El punt de partida són els advertiments que adreça al seu germà Perses perquè abandoni el camí injust i treballi, ja que ha guanyat injustament, amb la complicitat dels nobles, el plet que els enfrontava tots dos per la repartició de l'herència del pare. Per exemplicar-ho recorre a mites i faules com la de Prometeu i Pandora o la de les Edats. Inclou també un calendari agrícola per ensenyar les feines del camp i una col·lecció de consells morals.

Homer i Hesíode tenen característiques comunes: la mètrica en hexàmetres, l'ús dels mateixos fórmules i epítets i del mateix llenguatge poètic. Però alhora són fonamentalment diferents en el contingut. Mentre que els protagonistes d'Homer són els herois aristocràtics, Hesíode se centra dels problemes del poble treballador, perjudicat sovint pels nobles. D'aquí la importància de reclamar la justícia garantida per Zeus enfront del poder arbitrari dels nobles i de la moral del treball i de l'ajut mutu entre els pagesos. En molts aspectes com els mites, els consells o el calendari agrari es poden observar influències orientals.

Sembrant i llaurant, ceràmica àtica, 575-550, British Museum, Londres (S.G.)