TERCERA DECLINACIÓ: NOMS ATEMÀTICS

1. Masculí i femení

1.1. Desinències

 
singular
 plural
N V A G D -ς / allargament de l'última vocal
-ς / Ø
-α / -ν
-ος
-ι

-ες
-ες
-ας
-ων
-σι(ν)

Observacions:

  • Aquestes desinències serveixen per a tots els temes (amb poques excepcions) però sovint sofreixen canvis fonètics en contacte amb la final dels diversos temes.
  • En el Nsg hi ha noms que afegeixen -ς (amb els consegüents canvis fonètics) i altres que allarguen l'última vocal del tema:
    • Allarguen l'última vocal del tema els temes en -ρ-, els temes en -σ- i (amb algunes excepcions) els temes en -ν-.
    • Fan el Nsg sigmàtic (= amb -ς) els temes en oclusiva, els temes en -ι-, -υ- i els temes en diftong.
    • Els temes en -ντ- poden tenir Nsg sigmàtic (amb allargament compensatori de la vocal anterior si s'escau) o amb allargament vocàlic. En conseqüència cal guiar-se per l'enunciat.
  • Hi ha noms als quals els correspon allargament vocàlic en el Nsg però, com que l'última vocal ja és sempre llarga en el tema, aquesta queda igual. Per exemple: θήρ (Nsg) / θηρός (Gsg); ἀγών (Nsg) / ἀγῶνος (Gsg).
  • L'acusatiu sg. en -α és propi dels temes en consonant i en -ευ, mentre que la desinència -ν és característica dels temes vocàlics (-ι-, -υ- i diftongs -αυ-, -ου-). (Tots dos provénen de *-m).
  • L'acusatiu pl. dels temes en -σ- i dels temes en -ι-, -υ- variable és igual al nominatiu plural (amb contracció: -εῖς).
  • En els temes en diftong -ευ i els temes en -ι, -υ variable el genitiu en -ος esdevé -ως.

1.2. Temes en consonant

1.2. 1. Canvis fonètics per als temes en consonant

  • Consonant oclusiva (en aquest cas dental o velar) a final de paraula desapareix.
  • Consonant dental o nasal seguida de -σ- desapareix.
  • El grup -ντ- seguit de -σ- desapareix i s'allarga per compensació la vocal anterior:
    • ε ⇒ ει
    • ο ⇒ ου
  • Consonant velar + -σ ⇒ ξ.
  • Consonant labial + -σ ⇒ ψ.

consonants oclusives
(no compostes)

consonants dentals: τ, δ, θ
consonants velars (= guturals): κ, γ, χ
consonants labials: π, β, φ

consonants líquides

consonants nasals: ν, μ
consonant vibrant: ρ

consonant fricativa (=sibilant)

consonant fricativa: σ

(sistema consonàntic complet )

1.2.2. Temes en oclusiva

labial: Ἄραψ Ἄραβος ὁ 'àrab' (tema: Ἀραβ-)

 
singular
formació
resultat
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
Ἄραβ-ς ⇒ Ἄραψ
Ἄραβ-ς ⇒ Ἄραψ
Ἄραβα
Ἄραβος
Ἄραβι
  Ἄραβες
  Ἄραβες
  Ἄραβας
  Ἄραβων
Ἄραβ-σι(ν) ⇒ Ἄραψι(ν)

velar: αἶξ αἰγός ἡ 'cabra' (tema: αἰγ-)

 
singular
formació
resultat
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
αἴγ-ς ⇒ αἴξ
αἴγ-ς ⇒ αἴξ
αἶγα
αἰγός
αἰγί
  αἶγες
  αἶγες
  αἶγας
  αἰγῶν
αἰγ-σί(ν) ⇒ αἰξί(ν)

dental: παῖς παιδός ὁ 'nen' (tema: παιδ-)

 
singular
formació
resultat
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
παῖδ-ς ⇒ παῖς
παῖδ-Ø ⇒ παῖ
παῖδα
παιδός
παιδί
  παῖδες
  παῖδες
  παῖδας
  παίδων
παιδ-σί(ν) ⇒ παισί(ν)

N. B. El Vsg. παῖ, en Ø, és irregular, ja que la forma usual és sigmàtica com el Nsg.

1.2.3. Temes en -ντ-

Tipus I. Amb el Nsg sigmàtic: ὀδούς ὀδόντος ὁ 'dent' (tema: ὀδοντ-)

 
singular
formació
resultat
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
ὀδόντ-ς ⇒ ὀδούς
ὀδόντ-ς ⇒ ὀδούς
ὀδόντα
ὀδόντος
ὀδόντι
  ὀδόντες
  ὀδόντες
  ὀδόντας
  ὀδόντων
ὀδόντ-σι(ν) ⇒ ὀδοῦσι(ν)

Tipus ΙI. Amb el Nsg amb allargament vocàlic: γέρων γέροντος ὁ 'vell' (tema: γεροντ-)

 
singular
formació
resultat
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
γέρωντ ⇒ γέρων
γέροντ-Ø ⇒ γέρον
γέροντα
γέροντος
γέροντι
  γέροντες
  γέροντες
  γέροντας
  γερόντων
γέροντ-σι(ν) ⇒ γέρουσι(ν)

1.2.4. Temes en nasal (-ν-)

ἡγεμών ἡγεμόνος ὁ 'guia, cap' (tema: ἡγεμον-)

 
singular
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
ἡγεμών
ἡγεμόν
ἡγεμόνα
ἡγεμόνος
ἡγεμόνι
  ἡγεμόνες
  ἡγεμόνες
  ἡγεμόνας
  ἡγεμόνων
ἡγεμόν-σι(ν) ⇒ ἡγεμόσι(ν)

N.B. Un nombre reduït de temes en nasal tenen el Nsg. sigmàtic. Per exemple: ρίς ρινός ἡ 'nas'.

1.2.5. Temes en líquida (-ρ-)

ἀήρ ἀέρος ἡ 'aire' (tema: ἀερ-)

 
singular
plural
N
V
A
G
D
ἀήρ
ἀέρ
ἀέρα
ἀέρος
ἀέρι
ἀέρες
ἀέρες
ἀέρας
ἀέρων
ἀέρσι(ν)

1.2.6. Temes en sibilant (-σ-)

Canvis fonètics específics per als temes en -σ-:

  • la -σ- desapareix entre vocals quan se li afegeixen les desinències de cas.
  • les dues vocals que queden en contacte es contrauen en les combinacions següents:
    • εα ⇒ η
    • εε ⇒ ει
    • εο ⇒ ου
    • εω ⇒ ω
  • la doble σ se simplifica (σσ > σ) però no desapareix.

Observacions

  • L'acusatiu plural dels temes en -σ- és igual al nominatiu plural.
  • Pertanyen a aquest tipus molts noms propis com Σωκράτης -ους.

τριήρης τριήρους ἡ 'trirem' (tema: τριηρεσ-)

 
singular
formació
resultat
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
  τριήρης
  τριήρες
τριήρεσ-α ⇒ τριήρεα⇒ τριήρη
τριήρεσ-ος ⇒ τριήρεος⇒ τριήρους
τριήρεσ-ι ⇒ τριήρει
τριήρεσ-ες ⇒ τριήρεες ⇒ τριήρεις
τριήρεσ-ες ⇒ τριήρεες ⇒ τριήρεις
  τριήρεις
τριήρεσ-ων ⇒ τριήρεων ⇒ τριήρων
τριήρεσ-σι(ν) ⇒ τριήρεσι(ν)

1.3. Temes vocàlics

1.3.1. Temes en diftong

Canvis fonètics específics per als temes en diftong

  • En els temes acabats en diftong la -υ- entre vocals desapareix quan s'afegeixen les desinències de cas.
  • Només es produeix la contracció εε ⇒ ει.
  • En el gen. sg. dels temes en -ευ- la desinència -ος esdevé -ως.

βασιλεύς βασιλέως ὁ 'rei' (tema: βασιλευ-)

 
singular
formació
resultat
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
  βασιλεύς
  βασιλεῦ
βασιλεύ-α ⇒ βασιλέα
βασιλεύ-ος ⇒ βασιλέος ⇒ βασιλέως
βασιλεύ-ι ⇒ βασιλεῖ
βασιλεύ-ες ⇒ βασιλεες ⇒ βασιλεῖς
βασιλεύ-ες ⇒ βασιλεες ⇒ βασιλεῖς
βασιλεύσ-ας ⇒ βασιλέας
βασιλεύ-ων ⇒ βασιλέων
  βασιλεύσι(ν)

1.3.2. Temes en -ι-, -υ- (variable)

Canvis fonètics específics per als temes en -ι-, -υ- variable:

  • Només es produeix la contracció εε ⇒ ει.
  • En el gen. sg. la desinència -ος esdevé -ως.

Observacions:

  • La majoria dels substantius i adjectius de tema en -ι- / -υ- tenen doble tema (= variable):
    • -ι- / -υ- per al NVA sg. πόλι- / ἄστυ-
    • -ε- per als altres temes. πόλε- / ἄστε-
  • L'acusatiu plural dels temes dels temes en -ι-, -υ- variable és igual al nominatiu plural.

N. B. La formació s'ha simplificat per raons didàctiques. Si atenem pròpiament a l'evolució històrica el segon tema havia estat πόλει- o πόληι-, on -ι- intervocàlica s'hauria perdut i, en aquest darrer cas, -η- s'hauria abreujat en -ε- davant vocal llarga. Així, l'origen del genitiu és en realitat *πόληιος > πόληος, forma que explica el resultat πόλεως com a producte d'una metàtesi de quantitat. De la mateixa manera per a ἄστυ ἄστεως 'nucli urbà' sobre ἄστευ- o ἄστηυ- 'nucli urbà' (vegeu neutres). Tanmateix el genitiu dels adjectius resta en -εος.

πόλις πόλεως 'ciutat' (tema: πόλι- / πόλε-).

 
singular
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
πόλις
πόλι
πόλιν
πόλεως
πόλει
πόλε-ες ⇒ πόλεῖς
πόλε-ες ⇒ πόλεῖς
  πόλεῖς
  πόλεων
  πόλεσι(ν)

2. Neutre

2.1. Desinències

singular
 plural
N V A G D -Ø
-Ø
-Ø
-ος
-ι

-α
-α
-α
-ων
-σι(ν)

2.2. Temes en consonant

dental

ὄνομα ὀνόματος τό 'nom' (tema: ὀνόματ-)

 
singular
formació
resultat
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
ὄνοματ-Ø ⇒ ὄνομα
ὄνοματ-Ø ⇒ ὄνομα
ὄνοματ-Ø ⇒ ὄνομα
ὀνόματος
ὀνόματι
  ὀνόματα
  ὀνόματα
  ὀνόματα
  ὀνομάτων
ὀνόματ-σι(ν) ⇒ ὀνόμασι(ν)

Recordatori: regles fonètiques

Temes en sibilant (-σ-)

La majoria dels neutres de tema en -σ- tenen dos temes alternants (-οσ- / -εσ-).

  • El tema acabat en -οσ- (per exemple γενοσ-) serveix per al NVA sg. (aquelles formes en què la desinència és Ø)
  • El tema acabat en -εσ- (per exemple γενεσ-) forma tots els altres casos (aquelles formes en què s'afegeixen desinències).

γένος γένους τό 'nissaga' (tema: γενοσ- / γενεσ-)

 
singular
formació
resultat
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
  γένος
  γένος
    γένος
γένεσ-ος ⇒ γενεος ⇒ γένους
γένεσ-ι ⇒ γένει
γένεσ-α ⇒ γένεα ⇒ γένη
γένεσ-α ⇒ γένεα ⇒ γένη
γένεσ-α ⇒ γένεα ⇒ γένη
γένεσ-ων ⇒ γένεων ⇒ γένων
γένεσ-σι(ν) ⇒ γένεσι(ν)

Recordatori: regles fonètiques

2.3. Temes en -ι, -υ (variable)

ἄστυ ἄστεως τό 'nucli urbà' (tema: ἀστυ- / ἀστε-)

 
singular
formació
resultat
plural
formació
resultat
N
V
A
G
D
  ἄστυ
  ἄστυ
  ἄστυ
ἄστε-ος ⇒ ἄστεως
  ἄστει
ἄστε-α ⇒ ἄστη
ἄστε-α ⇒ ἄστη
ἄστε-α ⇒ ἄστη
 

ἄστεων

ἄστε-σι(ν) ⇒ ἄστεσι(ν)

Recordatori: regles fonètiques

 

Substantius amb doble tema

Molts substantius tenen doble tema, segons indica el seu enunciat. Al més sovint tenen un tema per al N (i V) sg. i un altre per a la resta de casos, si són masculins o femenins, o un per al NVA sg. i un altre per a la resta de casos, si són neutres. Per exemple:

  • γυνή γυναικός ἡ 'dona' ⇒ γυνή- per al Nsg / γυναικ- per als altres casos.
  • Ζεύς Διός ὁ 'Zeus' ⇒ Ζευ- per al NVsg / Δι- per als altres casos.
  • κύων κυνός ὁ 'gos' ⇒ κυον- per al NVsg / κυν- per als altres casos.
  • ὕδωρ ὕδατος τό ⇒ ὑδωρ per al NVA sg. / ὑδατ-per als altres casos.

En formen un grup nombrós i característic un seguit de substantius de tema en -ρ- que indiquen generalment parentiu:

  • πατήρ πατρός ὁ 'pare'
  • μήτηρ μητρός ἡ 'mare'
  • θυγάτηρ θυγατρός ἡ 'filla'
  • ἀνηρ ανδρός ὁ 'home'