FUNDACIÓ DE LES COLÒNIES
El procés de fundació d'una colònia comença amb la sanció religiosa de l'oracle de Delfos i la designació d'un oikistés o cap d'expedició. Aleshores el grup de colons, provinents d'una o més ciutats, s'embarquen cap a lloc on s'ha previst la fundació de la nova ciutat, ja conegut abans per les expedicions comercials. L'elecció de l'emplaçament respon a dos objectius: cercar terres cultivables abundants i més fèrtils i aconseguir una ciutació en un lloc de pas i amb un bon port que afavoreixi els intercanvis comercials. Les funcions bàsiques del oikistés són transferir des de la metròpoli el culte a una divinitat i el foc sagrat de la ciutat, dictar les primeres lleis i controlar el repartiment de les terres entre els colons amb la previsió de deixar parcel·les sense assignar per a futurs nouvinguts. Un cop finalitzada la seva missió o es queda a la nova ciutat -com Batos a Cirene, esdevingut el primer rei d’una dinastia- o se'n va amb la comesa de fundar-ne una altra.
Tomba de Batos, fundador de Cirene, a l'àgora d'aquesta ciutat, Líbia (S.G.).
Un cop fundada la nova ciutat és una polis amb el seu propi govern, plenament independent de la ciutat mare, amb la qual sol conservar, de tota manera, vincles religiosos, comercials i de política exterior. Les noves ciutats solen seguir un pla ortogonal, que facilita la decisió de l'espai urbà entre els seus nous ciutadans. Els fundadors rebien no solament un lot dins el recinte urb sinó també una part en el territori del voltant destinada al conreu. Així els primers colons esdevenien els principals terratinents, mentre que els que arribaven després havien de fer-se arrendataris seus, ocupar pitjors terres o bé dedicar-se a una activitat artesanal o comercial.
 |
 |
