L'IMPERI PERSA

Ciros II el Gran (559-529 a.C.) va fer d'un petit regne del sud-oest de l'altipla iranià un immens imperi que va reunir al voltant de la monarquia persa tot el Orient Mitjà, des de l'Àsia central fins a l'Egeu. Les seves conquestes van ser consolidades i ampliades pels seus successors, la dinastia dels Aquemènides, que va regnar durant dos-cents anys fins que Alexandre el Gran va apoderar-se de tot el seu territori (333-326 a.C.).
Tomba de Cir el Gran, Pasàrgades, Iran (S.G.).

 

L'Imperi persa, que aplegava una gran diversitat de pobles, va respectar en general les peculiaritats locals: cada poble mantenia la seva cultura, llengua i religió, així com una part més o menys gran de les seves estructures polítiques i econòmiques. Ara bé, estava obligat a fornir de tropes per complementar l'exèrcit persa i a pagar un tribut per al tresor reial. Els tributs procedents d'un imperi tan vast proporcionaven unes riqueses desmesurades la cort persa, a més de tota mena de materials, artesans i treballadors que es necessitaven per construir els fastuosos palaus de les capitals, Susa i Persèpolis.

La unitat s'assegurava amb una organització administrativa uniforme i una xarxa de vies reials. L'Imperi es dividia en una vintena de províncies, anomenades satrapies. Els seus governadors o sàtrapes disposaven de tropes territorials i estaven encarregats de recaptar els tributs. La noblesa persa -i en menor mesura la meda- era la principal base de la monarquia i era la que es beneficiava dels càrrecs de més gran responsabilitat en l'administració, com les satrapies, i de l'exèrcit. De tota manera les elits locals sí tenien accés al funcionariat de rang mitjà.

El rei Xerxes en un relleu de Persèpolis, Museu Nacional d'Iran, Teheran (S.G.)

Ambaixada davant un sàtrapa persa, relleu del monument de les Nereides de Xantos,
390-380 a.C., British Museum, Londres (S.G.).

Les grans vies reials eren camins segurs gràcies a la protecció de guarnicions i els magatzems d'aprovisionament que les flanquejaven: permetien una comunicació ràpida entre les diverses parts de l'Imperi i el govern central amb un sistema de correus oficials.

La dominació persa de les ciutats gregues de l'Àsia Menor i els intents fallits d'invasió de la Grècia balcànica per part dels reis Darios el Gran i de Xerxes (guerres mèdiques) van fer dels perses el principal enemic exterior en l'imaginari grec i percebuts tòpicament com a bàrbars decadents i sotmesos al despotisme d'una monarquia absoluta.

Palau de Persèpolis, Iran (S.G.): vista general (superior); l'Apadana o gran sala central, on el rei rebia els tributs dels seus súbdits durant la cerimònia anual de l'any nou (inferior).

En l'escalinata est de l'Apadana de Persèpolis s'hi van representar delegacions de tots els pobles sotmesos lliurant regals al rei. De dalt a baix podeu veure els saques, els jonis, els gandarans i els bactrians (S.G.).

 
Història de Grècia