L’ORIGEN I EL CREIXEMENT D’EMPÒRION

Potser entre 580 i 560 a.C., uns anys després de la fundació de Massàlia, els foceus van situar un petit establiment a la badia de Roses, en una mena d'illot ubicat a la costa, que tancava un port natural al costat de la desembocadura del riu Fluvià. El Fluvià i el Ter permetien l'accés a les comarques interiors. Aquesta situació fa pensar que factoria, a part de la funció de port d'escala en la ruta cap al sud de la península Ibèrica, va ser concebuda com a port de comerç, és a dir, com un nucli de comerciants estrangers a qui els indígenes garantien la seguretat per permetre el flux constant d'importacions. No hi ha dubte, doncs, que Empòrion va tenir una funció essencialment comercial, evident ja en el seu nom, que vol dir mercat i d'on deriva el nom de la comarca de l'Empordà. Aquesta illa, l'actual Sant Martí d'Empúries, va rebre el nom de Paleàpolis ("Ciutat Vella") després que, al cap de no gaire temps, els foceus establerts van travessar el braç de mar que en els separava de la costa i van fundar un nou nucli, anomenat modernament Neàpolis (Estrabó, III, 4, 8). Aleshores s'inicià una veritable hel·lenització del territori circumdant. Començà així la cultura ibèrica al nord-est de Catalunya, quan Empòrion transformà la forma de vida dels indígenes.

El creixement demogràfic i urbà d'Empòrion de la segona meitat del segle VI a.C. va culminar al segle següent amb la construcció d'una gran muralla i la creació d'institucions civils per a una comunitat que ja s'identificava amb el nom d’Emporitaí. Paral·lelament la seva influència econòmica es va estendre per tota la costa des del sud del Llenguadoc fins a sud-oest de la península Ibèrica. En un estadi posterior, iniciat en algun moment del segle V a.C., és possible que alguns foceus s'establissin a la costa valenciana, sigui com a particulars en comunitats indígenes com Sagunt, sigui en les petites factories a les quals podrien correspondre els topònims grecs Hemeroscopèon, Alonis i Acra Leuce, citats per les fonts antigues, i que no han estat descobertes ara com ara per l'arqueologia.

  
La gran estàtua descoberta a Empúries el 1909 va esdevenir símbol del Noucentisme català, moviment que volia emmirallar-se en el món clàssic. Malgrat que durant molts anys ha estat identificada amb Asclepi, és molt més probable l'atribució a Serapis. Juntament amb ell es va trobar la testa d'Apol·lo. Monedes gregues de plata encunyades a Empòrion amb Pegas, el cavall alat. Totes quatre peces es poden veure al Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona (S.G.).