|
EL DÉU D'EMPÚRIES
L'escultura abans i després de la restauració del 2006-2007. El 1909, l'any següent d'iniciar-se oficialment les excavacions a Empúries, es va produir la troballa més impactant de la història del jaciment: una gran estàtua d'un déu. Ben aviat es van proposar dues identificacions: Serapis, divinitat sincrètica alexandrina (Botet i Sisó), i Asclepi, el déu grec de la medicina (Raimon Casellas). La segona va ser ràpidament acceptada i durant un segle no ha estat posada en dubte. Recentment s'ha tornat a discutir sobre quin déu representa la peça i aquesta vegada l'atribució a Asclepi ha quedat profundament qüestionada. Ara veurem quines són les peces d'aquest trencaclosques.
Elaboració
L'estàtua va ser realitzada encaixant tres peces: la part inferior (vestit i peus) es va esculpir en marbre del mont Pentèlic, situat a 7 km d'Atenes, mentre que el tors, el cap i els braços van ser realitzats amb marbre de l'illa grega de Paros. Aquesta especialització ja era habitual en l'antiguitat, ja que el marbre pentèlic era opac, adequat per representar la roba, mentre que el de Paros es caracteritzava per la seva considerable transparència i facilitat de treballar, trets que el feien ideal per a les parts carnoses.
Hi ha acord a situar el taller que va produir la peça a l'illa grega de Delos, famosa pel seu santuari dedicat a Apol·lo. En la cronologia també es coincideix a assenyalar que es va compondre a l'últim quart del segle II a.C.
Localització
L'escultura es va trobar trencada en diversos fragments en dos llocs diferents de la de la terrassa superior de la gran àrea sagrada de l'oest de la Neàpolis d'Empúries: el cos i els braços en un templet (anomenat M per convenció), juntament amb altres elements escultòrics, mentre que el bust en una cisterna situada just al davant. |
|
La part superior de l'àrea sagrada d'Empòrion (S.G.): la rèplica de l'escultura indica la localització del templet M. |
Altres elements de l'entorn
En el mateix templet M es van trobar altres elements pertanyents a d'altres escultures que aporten indicis per a la identificació del déu, a les quals s'ha d'afegir una inscripció que va aparèixer a la vora.
La serp
Datada a la segona meitat del segle II a.C. La representació d'una serp enroscada va ser la base per identificar el déu amb Asclepi, però des de no fa gaire s'ha vist que no és possible que estigués enroscada a un bastó. Per tant es tractaria d'una escultura d'una serp sola, el Geni Bo o Àgatos Dèmon (Agathòs Daímon / Ἀγαθὸς Δαίμων), una divinitat ctònica protectora de la casa.
|
|
 |
La serp trobada a Empúries (esquerra) podria correspondre a la divinitat representada, per exemple, en aquesta estela de Lepcis Magna (dreta): el Geni Bo o Agathós Daímon (Ἀγαθὸς Δαίμων). En aquest darrer cas, curiosament, s'associa amb Asclepi-Esculapi, al qual està dedicada la peça. |
 |
Els peus
S. II-I a.C. Anteriorment atribuïts a una suposada imatge de Serapis, el tipus de sandàlia i la forma limitada a la part del peu, adaptada a un mantell llarg, fan pensar que es tractaria d'una figura femenina, probablement Isis, segons suggereixen paral·lels com de la escultura de la dreta, del santuari egipci de Neàpolis (Ruiz de Arbulo - Vivó).
Isis, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols, s. II d.C. |
|
 |
El cap
Atribuït en el passat a una escultura d'Afrodita o Àrtemis, en l'actualitat hi ha consens a considerar-la una variant hel·lenística de l'Apol·lo Liceu atribuïda a Praxíteles, més concretament de l'últim quart del s. II a.C. (Schröder). |
Les cames
Podrien pertànyer a la mateixa estàtua d'Apol·lo Liceu, que solen representar-se en la mateixa posició. Segona meitat del segle II a.C. |
|
 |
La cornucòpia
El corn de l'abundància és un atribut de les divinitats subterrànies com Hades, Serapis o Àgatos Dèmon. Datada a la segona meitat del segle II a.C.
|
L'urpa
S. II-I a.C. L'urpa pot correspondre a la pota d'una taula de marbre, com era habitual en el món grecoromà, o a una representació d'una esfinx o de Cèrber. |
La pila d'ablucions
Datada al segle II a.C. La purificació amb aigua és un ritus propi tant dels santuaris d'Asclepi com dels santuaris egipcis, inclosos els de Serapis.
 |
L'esfinx
Placa de marbre amb un relleu incomplet d'una esfinx, imatge decorativa i i protectora. S. II a.C. |
|
|
La inscripció
Es va trobar una inscripció bilingüe en llatí i en grec dividida en tres fragments: un en una cisterna propera al templet M, l'altre davant la porta de la Neàpolis i el tercer en un indret desconegut. Ha estat datada a mitjan segle I a.C.
[ISIDI SERA]PI . AEDEM
[SIMULACR]A . PORTICVS
[NVMAS . N]VMENI . F(ilius)
[ALEXANDRI]NVS
[DEVOT]VS FACIV
[NDVM CVR(auit)] |
[ΕΙΣΙΔΙ Σ]ΑΡΑΠΙ
[ΝΑΟΝ ΞΟ]ΑΝΑ
[ΣΤΟ]ΑΝ ΝΟΥΜΑΣ
[ΝΟΥΜΕ]ΝΙΟΥ ΑΛΕ
[ΞΑΝ]ΔΡΕΥΣ
[ΕΥΣ]ΕΒΕΣ ΕΠΟΕΙ |
En llatí i en grec es diu quasi el mateix: "A Isis i a Serapis, Numas, fill de Numeni, alexandrí, devotament va fer construir el temple, les estàtues i els pòrtics / el pòrtic". |
|
Identificació
Un cop eliminada la serp de l'estàtua, no queda cap element objectiu per identificar el déu representat amb Asclepi. La barba i els cabells rinxolats poden correspondre a qualsevol déu patriarcal: Zeus, Hades, Asclepi, Serapis... D'altra banda la posició de les mans i dels peus fa impossible que es recolzés en un bastó com apareix generalment representat Asclepi (p. ex. a la foto de la dreta), sinó sostenint una vara. Per tant s'ha de tractar d'un altre déu.
L'indici més evident és un trau que té al capdamunt del cap. S'explicaria com una ranura on encaixar una altra peça de l'escultura: el kálathos o modius, una cistella que fa d'unitat de mesura per al gra. Aquest és l'atribut característic de Serapis com a déu ctònic de l'abundància.
Aquesta identificació encaixa amb l'existència indubtable d'un santuari dedicat a Serapis, documentat per la inscripció, i la presència a la mateixa cel·la d'altres elements vinculats al seu culte (Ruiz de Arbulo i Vivó):
- una estàtua dedicada a Isis, la seva esposa,
- la representació d'una serp com a Àgatos Dèmon, divintat pertanyent al cicle d'Isis i Serapis,
- la cornucòpia que solen portar divinitats del mateix cicle com Serapis o el seu fill Harpocrates.
- Apol·lo podria ser present en el culte d'Ascepi o d'un altre déu, però també en el de Serapis, en la seva assimilació amb Harpocrates, fill d'Isis i Serapis.
- una esfinx o Cèrber són habituals companys de Serapis, tot i que no exclusivament,
- la pila d'ablucions també té sentit en el culte de Serapis.
En canvi altres propostes tenen una base molt menor:
- Asclepi-Serapis com una divinitat sincrètica (Rodà): no té cap atribut propi d'Asclepi, que sí que presenta una representació d'aquesta unió com la de Lepcis Magna, que du el bastó amb la serp enroscada (vegeu foto de la dreta),
- Àgatos Dèmon (Schröder): només té a favor una inscripció en un mosaic d'una casa particular d'Empúries, que no té per què tenir cap relació amb un santuari públic de la ciutat. A més la seva representació habitual és en forma de serp, tot i que en alguna ocasió també apareix com una figura humana masculina amb barba i cornucòpia.
En la meva opinió l'únic punt fluix de la brillant anàlisi de Ruiz de Arbulo i Vivó en identificar amb Serapis és la relació directa que estableix amb la inscripció bilingüe relativa a la donació d'un alexandrí anomenat Numas, datada a mitjan segle I a.C. com a molt tard (Rodà). Per tant no sembla possible que una de les estàtues de culte que esmenta sigui el déu trobat en el temple M, datat a l'últim quart del segle II a.C. Aquesta datació coincideix amb la reforma urbanística al voltant del 100 a.C. que va incloure la construcció del temple M i d'un pòrtic. En canvi la inscripció es pot relacionar més aviat amb el temple construït més tardanament a la terrassa inferior (est) enmig d'una àrea porticada anterior, que va ser alhora remodelada. La construcció d'un segon temple a Serapis no seria incompatible amb la presència del templet anterior, sinó que es podria considerar una ampliació del santuari ja existent.
El santuari de la terrassa inferior (S.G.) |
Asclepi, Museu Grecoromà, Alexandria, Egipte (S.G.).
Serapis, amb el kálathos o modius damunt el cap, Museu Grecoromà, Alexandria, Egipte (S.G.).
Serapis-Esculapi, Museu de Lepcis Magna, Líbia (S.G.), amb atributs de Serapis (Cèrber i el modius) i d'Asclepi (bastó amb la serp).
|
Webs d'interès:
|
 |
|
|
|
