MONSTRES I ÉSSERS PRODIGIOSOS DE LA MITOLOGIA GREGA

Lluita entre centaure i lapita, mètopa del Partenó, British Museum, Londres (S.G.).

CENTAURES

Éssers mig humans i mig cavalls. Van néixer de la unió d'Ixíon i del núvol que va enviar-li Zeus amb la forma d'Hera, a qui pretenia posseir. Representaven la natura més salvatge i s'alimentaven de carn crua.

CÈRBER

Gos amb tres caps, eriçats de serps, que vigilava l'entrada al regne d'Hades, no deixant-hi entrar els vius i impedint-ne la sortida als morts.

Malgrat el seu aspecte aterrador, diversos herois com Hèracles o Orfeu van ser capaços de sotmetre'l.

Cèrber i Hèrcules, Musée du Louvre, París (S.G.).

Esfinx, Museu Arqueològic, Delfos (S.G.).

ESFINX

Monstre d'origen egipci amb cara de dona, cos de lleó i ales d'àguila. En una muntanya propera a Tebes, posava un enigma als viatgers, que devorava quan es veien incapaços de resoldre'l, fins que Èdip va endevinar-l'hi i es va matar precipitant-se des d'un penya-segat.

GÒRGONA

Cadascuna de les tres germanes, anomenades Esteno, Euríale i Medusa, amb urpes, cabellera de serps, una llengua llarga i unes dents punxegudes. La Medusa va ser morta per Perseu.

Mosaic amb el cap de la Medusa, Museu Nacional Arqueològic, Tarragona.

Griu, ceràmica grega, Musée du Louvre, París (S.G.).

GRIU

Ésser amb cos de lleó i ales i cap d'àguila. La seva doble natura el fa símbol del poder a la terra i al cel.

HARPIES

Éssers horribles, normalment representades amb la forma d'aus amb cap de dona o, de vegades, de dones alades. Les seves urpes són temibles. Vivien a les illes Estròfades del mar Egeu i raptaven infants i ànimes de morts. Els Argonautes van reeixir a dominar-les.

Relleu d'una harpia robant un infant, British Museum, Londres (S.G.).

Minotaure, Museu Arqueològic Nacional, Atenes (S.G.).

MINOTAURE

Ésser amb forma humana però amb cap de toro. Fill de Pasífae i d'un toro enviat per Posidó. De seguida que va néixer, Minos, marit de Pasífae i rei de Creta, va tancar-lo dins el Laberint, on va viure fins que Teseu el va matar.

Vegeu el mite del Laberint de Creta.

PEGAS

Cavall alat i volador engendrat per Posidó, va néixer de la sang de Medusa en ser decapitada per Perseu. Bel·lerofontes va reeixir a capturar-lo i el va muntar per vèncer la Quimera i les amazones, fins que, endut per l'orgull, va pretendre volar fins a l'Olimp. Mentre s'enlairaven Pegas el va precipitar al buit i va arribar sol a l'Olimp, on Zeus el va convertir en un dels seus cavalls.

Bel·lerofontes, muntat sobre Pegas, mata la Quimera, mosaic, Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona (S.G.).

Quimera, ceràmica grega, Musée du Louvre, París (S.G.).

QUIMERA

Ésser monstruós amb tres caps diferents: un de lleó, un altre de cabra i un tercer de serp, al final de la cua. La Quimera treia foc per la boca i devorava gent i bestiar. Bel·lerofontes va aconseguir matar-la acostant-s'hi per l'aire sobre Pegas i enfonsant en la seva gola una llança amb una punta de plom, que es va fondre amb el foc que exhalava i la va ofegar.

Sirena, terracotta, Museu Grecoromà, Alexandria (S.G.).

SIRENES

Divinitats marines amb cap i pit de dona i la resta del cos d'au. Vivien a les costes de Sicília, on amb els seus cants encisadors atreien irresistiblement els mariners fins que el seu vaixell s'estavellava contra les roques de la costa. Solament Ulisses va saber com resistir al parany del seu encant.

Webs d'interès:

On the Medusa of Leonardo da Vinci, in the Florentine Gallery: Poema de Percy Shelley sobre la pintura del cap de la Medusa apòcrifament atribuïda a Leonardo de Vinci, Galleria degli Uffizi, Florencia, original anglès i traducció castellana de Miguel Ángel Montezanti, publicat dins la revista digital Saltana.