hÈRACLES o hÈrcules, D'HEROI A DÉU

Naixement i infantesa

Hèracles, més conegut pel nom llatí d'Hèrcules, va néixer de la relació de Zeus amb Alcmena, esposa d'Amfitrió. La bellesa d'Alcmena va captivar Zeus, però el seu desig es veia frustat per l'honestedat d'ella. Així és que el déu va aprofitar que Amfitrió va emprendre una expedició militar contra el poble dels telebeus per aproximar-se a Alcmena sota la forma del mateix Amfitrió. Enganyada per aquella aparença, Alcmena va passar tota la nit amb Zeus, una nit que no va ser qualsevol, atès que per estar més temps amb ella, el déu va allargar-la més del compte. Quan Amfitrió va tornar tot seguit de la guerra va passar la nit amb la seva muller i va descobrir que aquesta havia estat amb un altre. Malgrat que Alcmena estava ben segura de la seva fidelitat, Amfitrió va voler castigar-la. Però Zeus ho va impedir revelant tota la veritat i la innocència d'Alcmena. A més va advertir a Amfitrió que de la doble unió naixerien dos fills en un mateix part però de pares diferents: un d'ell i un altre del mateix Zeus, que donaria una gran glòria a la seva nissaga.

En efecte, Alcmena va donar a llum dos infants, Ificles, fill d'Amfitrió i Alcides -que més endavant prendria el nom d'Hèracles-, fill de Zeus. De seguida Hèracles va ser objecte de l'odi d'Hera, gelosa de tot fill il·legítim del seu marit. Quan tot just tenia uns mesos, la deessa va amollar dues serps enormes a la cambra on dormien tots dos bessons. Mentre Ificles no feia més que plorar i cridar aterrit, el seu germà va agafar sense por cada serp amb una sola mà i les va escanyar. En entrar Amfritrió a veure què passava no li va quedar cap dubte de quin dels dos nens era el fill de Zeus.

Dues represenracions d'Hèracles o Hèrcules infant: a dalt lluitant amb les dues serps enviades per Hera (British Museum), a la dreta amb els atributs que guanyaria de gran (MNAT, Tarragona). Fotos: SG.

Els dotze treballs d'Hèracles

Hèracles es va casar amb Mègara, filla del rei Creont de Tebes, amb la qual va tenir diversos fills. Però Hera no havia oblidat la seva rancúnia i va provocar-li un terrible atac de follia, en el qual va matar amb l'arc els seus propis fills i els d'Euristeu, el seu cosí i rei de Tirint. Quan va recuperar el seny, horroritzat per l'acte que havia comès, va acudir a l'oracle de Delfos per saber com expiar el seu terrible crim. L'oracle li va ordenar canviar el nom d'Alcides que havia dut fins a aquell moment pel d'Hèracles -amb el significat de "la glòria d'Hera"- a fi d'aplacar la ira de la deessa i posar-se al servei d'Euristeu durant dotze anys. Durant aquest temps Euristeu li va posar dotze treballs que només Hèracles podia aconseguir acomplir. Aquestes dotze gestes són les més cèlebres de totes les que va realitzar l'heroi, però Hèracles va protagonitzar moltes altres empreses com l'alliberament de Prometeu i va participar en altres com en l'expedició dels Argonautes.

Mètopa del temple de Zeus a Olímpia, (Musée du Louvre, París, foto: SG)

I. El lleó de Nèmea

Hèracles va escanyar amb els seus braços el terrible lleó de Nèmea, que ningú aconseguia caçar perquè era invulnerable a qualsevol arma. Li va arrencar la pell i se la va posar en endavant damunt les espatlles com a abric. El lleó es va convertir en la constel·lació del Lleó.

II. La Hidra de Lerna

La Hidra era un horrorós monstre en forma de serp de múltiples caps. Hèracles va reeixir a matar-la tallant-li tots els caps.

III. El senglar d'Erimant

Després d'encalçar-lo durant hores, Hèracles va caçar un enorme senglar dels boscos d'Erimant i el va portar viu a Euristeu, el qual es va amagar en un calder quan Hèracles va entrar al seu palau amb el senglar sobre l'espatlla.

IV. La cerva de Cerínia

Euristeu va ordenar Hèracles portar-li viva aquesta cerva, que tenia peünyes de bronze i banyes d'or. Després d'encalçar-la durant dies, la va capturar.

V. Les aus del llac Estimfal

Euristeu va ordenar Hèracles expulsar del llac Estimfal unes aus de bec, urpes i plomes de bronze que atacaven homes i bestiar. Fent sonar uns címbals de bronze els va fer aixecar el vol i tot seguit els va caçar amb arc.

VI. Els estables d'Augias

Tots els dominis d'Augias, rei d'Èlida, estaven estaven coberts dels excrements dels seus immensos ramats de vaques. Hèracles ho va netejar tot desviant dos rius perquè les seves aigües s'ho emportessin tot.

VII. El toro de Creta

El toro del rei Minos que Posidó va fer embogir i del qual va néixer el Minotaure corria per arreu de l'illa de Creta, devastant-ho tot, fins que Hèracles el va dur viu a Micenes. Després va alliberar-lo.

VIII. Les eugues de Diomedes

El rei traci Diomedes tenia quatre eugues que menjaven carn humana. Hèracles les va tornar manses fent que devoressin el seu propi amo. A continuació les va portar a Micenes i les va consagrar a Hera.

IX. El cinturó d'Hipòlita

Per regalar-lo a la seva filla, Euristeu va demanar a Hèracles el cinturó d'Hipòlita, reina de les amazones. Les amazones eren un poble de dones guerreres que vivien a les costes del mar Negre. Hèracles va matar Hipòlita i li va prendre el cinturó.

X. Els bous de Geríon

Hèracles es dirigí a l'extrem occident a robar els bous de Geríon, monstre de tres caps que tenia immensos ramats a una illa prop de l'Hades. Hèracles travessà l'Ocèan i, després de matar Geríon i passar l'estret de Gibraltar, on aixecà les anomenades Columnes d'Hèracles, conduí els ramats per les costes del Mediterrani fins dur-los a Euristeu.

XI. El ca Cèrber

Euristeu demana a Hèracles Cèrber, el terrible gos amb tres caps que guarda la porta dels inferns. Guiat per Hermes, arriba al món dels morts, on regna Hades. Aquest li dóna permís per endur-se'n el guardià de l'entrada i Hèracles aconsegueix lligar el gos i portar-lo davant Euristeu. Tot seguit el va tornar als inferns.

XII. Les pomes d'or del jardí de les Hespèrides

L'última exigència d'Euristeu van les pomes d'or que creixien en un jardí de l'extrem occident de la terra, custodiades per les nimfes Hespèrides i per un monstre de cent caps. En el camí va alliberar Prometeu matant l'àguila que li menjava eternament el fetge. Quan va arribar al jardí de les Hespèrides, seguint els consells que Prometeu li va donar com a agraïment, va anar a trobar Atlas, el tità que sostenia el món sobre les seves espatlles, i li va proposar rellevar-lo un moment de la seva feixuga tasca a canvi de les pomes. Atlas les va aconseguir, però, un cop alliberat de la càrrega, no volia tornar al seu lloc anterior. Així és que Hèracles va simular que acceptava el canvi, demanant-li tanmateix que li permetés posar-se un coixí sobre les espatlles per fer-ho més còmodament. En el moment que Atlas li va agafar de nou el món perquè pogués col·locar-se bé el coixí, Hèracles va aprofitar-ho per esmunyir-se i agafar les pomes, deixant el tità un altre cop sota el pes del món.

Els mites relacionats amb Hèracles ocupen un lloc privilegiat en l'imaginari llegendari relacionat amb el Mediterrani occidental, com demostren la denominació de Columnes d'Hèracles per a l'estret de Gibraltar o les mítiques fundacions de ciutats com Barcelona o Girona. A l'esquerra l'escut de Barcelona apareix enquirit amb els atributs d'Hèracles -la clava i la pell de lleó-, com a llegendari fundador de la ciutat, en la font del Pla de la Boqueria (1830). A la dreta una representació del gegant triforme Geríon (British Museum), fundador de Girona segons un mite d'origen renaixentista. Fotos: SG.

 

Mort i divinització d'Hèracles

Hèracles s'havia separat de la seva primera muller Mègara arran de la mort dels seus fills. Es va tornar a casar amb Deianira, filla del rei de Calidó, i hi va tenir també diversos fills. Per culpa del centaure Nessos Deianira va provocar involuntàriament la mort d'Hèracles. Nessos es dedicava a passar damunt seu els viatgers d'una riba a l'altra del riu Evè a canvi d'un peatge. Com que en una ocasió Hèracles i Deianira van trobar-se que havien de travessar el riu, van sol·licitar els serveis del centaure. Però aquest va aprofitar que transportava Deianira mentre Hèracles restava a la riba per intentar violar-la. En sentir els crits de la seva esposa, Hèracles va disparar-li una fletxa i va ferir de mort Nessos. Tanmateix, mentre estava agonitzant, va aconsellar a Deianira que guardés la seva sang perquè les seves propietats amoroses li permetrien recuperar l'amor d'Hèracles si mai el perdia.

Al cap d'un temps Hèracles va emprendre una guerra contra el rei Èurit i, un cop el va haver vençut i conquerit la seva ciutat, va apoderar-se de la seva filla Iole per fer-ne la seva concubina. Això va despertar la gelosia de Deianira i la por de perdre el seu amor. Així és que, quan Hèracles va enviar a buscar una túnica apropiada per celebrar l'acció de gràcies per la victòria erigint un altar a Zeus, ella va xopar la túnica amb la sang de Nessos i la va fer arribar al seu marit. Durant el sacrifici es va revelar els veritables poders de la sang de Nessos: la túnica deixava anar un verí que va cremar la pell d'Hèracles, ahora que s'hi adheria de tal manera que era impossible treure-se-la sense arrancar-se trossos de carn. Moribund, va ser transportat a casa seva i, en arribar-hi, Deianira es va adonar horroritzada que havia causat la mort del seu estimat espòs i es va suïcidar. A Hèracles encara li van quedar forces per ascendir al mont Eta i aixecar la seva pròpia pira funerària. Tanmateix, en pujar-hi al damunt, va trobar-se que cap dels seus acompanyants gosava encendre el foc, fins que ho va fer Filoctetes, que en recompensa va rebre l'arc i les fletxes de l'heroi. Mentre la foguera cremava es va sentir un tro enmig de la fumera i Hèracles va ser arrabassat fins a l'Olimp. Cremades les seves restes mortals, va ser acceptat pels déus com un d'ells. Fins i tot s'hi va reconciliar Hera, que el va adoptar com a fill. A l'Olimp va gaudir de la immortalitat i va casar-se amb Hebe, deessa de la joventut.

Hèracles és acollit a l'Olimp, Apoteosi d'Hèrcules, François Lemoyne (1733-1736), Sostre del Saló d'Hèrcules, Palau de Versalles (SG).

 

 

Mites